Els joves es jubilaran als 71 anys per tenir la mateixa pensió que els pares

"Els joves d’avui que es jubilin el 2065 i que només hagin pogut cotitzar 30 anys hauran de compensar les seves cotitzacions més reduïdes demorant la jubilació fins als 71 anys", remarquen els autors de l’estudi, per a qui "el panorama que es presenta per als actuals joves quant a les pensions futures és incert".

L’anàlisi parteix de la dada d’una baixa taxa d’ocupació de les persones d’entre 16 i 29 anys, que es va situar en el 43,2% el 2024, és a dir, 15 punts percentuals per sota de la registrada el 2007 per a aquest grup d’edat. "L’accés més tardà a una ocupació dificultarà que els joves d’avui dia aconsegueixin completar carreres laborals prou llargues i, per tant, hauran de prolongar la seva permanència en el món laboral per aconseguir una pensió que els permeti mantenir el seu nivell de vida", afirmen els autors de l’estudi.

A més, les reformes més recents adoptades en el sistema de pensions pugen fins als 67 anys l’edat ordinària de jubilació el 2027 (per als que tinguin menys de 38,5 anys cotitzats) i eleven a 37 els anys cotitzats necessaris per arribar a una pensió equivalent al 100% de la base reguladora.

Les reformes també amplien el nombre d’anys sobre els quals es calcula la base reguladora, per arribar el 2044 a considerar els 27 millors dins dels últims 29 anys. A això s’hi afegeix que el mecanisme d’equitat intergeneracional augmenta el tipus de cotització en 0,1 punts per any fins a arribar a l’1,29% el 2029, cosa que redueix el poder adquisitiu del salari.

L’anomenada taxa bruta teòrica de reemplaçament és un indicador que mesura la relació entre la primera pensió anual de jubilació que rebria una persona i el seu salari anual l’últim any de la seva vida laboral. El sistema de pensions està dissenyat de manera que, com més curta és la durada de la carrera laboral, més reduïda serà la pensió respecte a l’últim salari (més baixa serà la taxa de reemplaçament). Si, a més, s’hi afegeixen uns salaris més baixos de partida –per la precarietat laboral més pronunciada que afecta els joves d’avui–, això "podria donar lloc a problemes de suficiència" i, per tant, un nivell de benestar minvat tant durant la vida laboral com després de la jubilació.

Notícies relacionades

Els funcionaris de l’Estat cobraran una paga per retards i la pujada del 0,5% en la nòmina de juliol

Dotze paraules que donen oxigen al banc

Amb la legislació prevista actualment, projectada al 2065, s’aconsegueix una taxa de reemplaçament del 90% amb 40 anys o més cotitzats i amb una edat de jubilació de 65 anys. Una taxa del 90% que equival aproximadament a una taxa neta del 100%, cosa que significa mantenir el nivell de vida previ. Segons els càlculs de la Fundació BBVA, per aconseguir la mateixa taxa de reemplaçament amb una carrera laboral de 35 anys, s’haurà de demorar la jubilació fins als 68 anys, i fins als 71 anys amb només 30anys cotitzats.

En general, es calcula que les reformes recents del sistema de pensions anticipen un lleuger ajust en la taxa de reemplaçament futura dels joves actuals, d’entre un i dos punts, respecte a la que s’obtindria de mantenir-se la legislació aplicada el 2025.