Catalunya construirà 21.289 pisos socials en solars de 226 municipis

Salvador Illa ha aprofitat la seva presència en les jornades del Cercle d’Economia per anunciar la construcció de 21.289 pisos a Catalunya per fer front a la crisi habitacional. El president de la Generalitat ha emmarcat la mesura dins del seu pla per crear 50.000 nous habitatges, que comptava, entre altres aspectes, amb la creació d’una reserva pública de solars per agilitzar la construcció de pisos.

Segons ha explicat Illa aquest dimarts, l’ambiciós pla es podrà dur a terme després que fins a 226 municipis catalans hagin posat a disposició de la Generalitat 665 solars. El president ha apuntat que aquests terrenys tenen les condicions tècniques per poder edificar «de manera immediata» i els ha posat a disposició tant d’operadors públics com de promotores privades, amb l’objectiu de construir habitatge de lloguer assequible sense excloure el lloguer lliure. Illa ha volgut recordar que l’Institut Català de Finances (ICF) recolzarà aquesta política d’habitatge i que la Generalitat treballa també amb la Sareb (el banc bo, que agrupa gran quantitat d’actius immobiliaris) per posar a disposició dels ciutadans més habitatge.

Illa ha defensat, davant un auditori ple de directius i empresaris, la intervenció en aquest mercat: «En matèria d’igualtat on ens la juguem és en l’habitatge; és l’autèntic factor que incideix en la desigualtat a Catalunya i a Barcelona». El president ha apuntat que l’habitatge és un clar cas de «fallada del mercat» i ha recordat que si això passa i hi ha «risc per a la prosperitat compartida», el Govern intervindrà. «La solució al problema de l’habitatge és construir, no hi ha cap altre camí», ha insistit.

S’ha de recordar que el mes de febrer passat Illa, al costat del president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar un pla per construir 50.000 pisos socials de lloguer assequible en els pròxims sis anys. Va ser llavors quan es va presentar per primera vegada la iniciativa de crear una reserva pública de solars per a la construcció d’habitatge públic. Així mateix, es va anunciar una simplificació de tràmits per poder edificar més ràpid. «Quan hi ha una situació excepcional s’han d’aplicar mesures excepcionals», va manifestar llavors el president, que va recordar que l’habitatge és «un dret constitucionalment reconegut».

A l’inici de la legislatura, el Govern de Salvador Illa va anunciar una inversió de 4.400 milions en aquest àmbit, que s’ha convertit en la primera preocupació de la ciutadania. El mes d’abril passat, el president va defensar la necessitat d’intervenir el mercat de l’habitatge quan va anunciar un acord amb ERC, els Comuns i la CUP per regular el lloguer de temporada i per impedir que 36.000 habitatges protegits acabin passant al mercat privat.

Energia, opa i aeroport

El president ha abordat preguntes del president del Cercle, Jaume Guardiola, altres assumptes de l’actualitat econòmica. Respecte a la gran apagada que es va viure a la península Ibèrica el passat dia 28, Illa ha sigut clar: «No ha de canviar el nostre compromís amb la descarbonització i amb les energies renovables». A més, i en ple debat sobre el final de les nuclears, ha afirmat que el Govern «no posarà en risc la garantia del subministrament».

Illa s’ha referit també a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que amenaça la supervivència del banc català. El president ha apuntat que preferiria que no tirés endavant aquesta operació «per raons àmpliament compartides per la societat catalana».

El president de la Generalitat també s’ha referit a l’eventual ampliació de l’aeroport del Prat: «Tothom sap el que penso; hem creat una comissió d’estudi que no tardarà gaire a acabar els treballs i intentarem que sigui una decisió el més consensuada possible».

El debat de la fiscalitat, el nou finançament

Notícies relacionades

El 76% dels espanyols asseguren que la fusió BBVA-Sabadell no els afecta

Illa: "Preferiria que l’opa no tirés endavant"

Illa ha hagut de respondre a una petició habitual en aquest fòrum, com és una possible baixada d’impostos. «Una fiscalitat baixa ens portaria a no tenir recursos per fer polítiques públiques i estic preocupat per la cohesió social, ha dit, recordant que la inversió pública és un remei als «plantejaments populistes» que també hi ha a Catalunya i que «no porten enlloc».

El president, que ha reivindicat en diverses ocasions el creixement del 3,6% del PIB català el 2024, ha respost també als avenços de matèria del nou model de finançament pactat entre els socialistes i ERC. «El finançament avança i m’agradaria tenir un consens ampli en aquesta qüestió», ha dit. No obstant, ha admès que «a Espanya hi ha molt soroll i és un punt decebedor veure com molta gent que opina no s’informa», ha dit, assegurant que el nou model de finançament «en cap cas» perjudica els interessos d’altres comunitats.