Carta conjunta de l'empresariat català a Sánchez contra l'opa

Cambres de Comerç de Catalunya, Foment, Pimec, Cecot, Fira de Barcelona, Femcat, Col·legi d'Economistes, Barcelona Global i el RACC. La plana major de les organitzacions empresarials catalanes enviarà aquest divendres una carta conjunta dirigida al Govern central per explicar els seus arguments per oposar-se a l'opa que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell i per argumentar la seva "preocupació" davant la mateixa.

La carta arriba la mateixa setmana en què l'executiu de Pedro Sánchez obria una consulta pública perquè ciutadans i empreses donin la seva opinió respecte a l'operació. Fonts coneixedores de la missiva expliquen que la iniciativa de la mateixa es troba a la Cambra de Comerç, que presideix Josep Santacreu, i que està dirigida a Pedro Sánchez.

El document, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, es trobava aquest migdia en fase de polir els seus últims detalls i recorda problemes com l'"excessiva concentració de poder empresarial i financer", la voluntat de "preservar" l'accés al crèdit de pimes i autònoms o prevenir la pèrdua d'ocupació i oficines bancàries. La missiva també es refereix a la necessitat de "promoure l'atracció i retenció de talent financer" en els diferents territoris i a la voluntat de "garantir la cohesió social i territorial".

El document s'atura particularment en la necessitat de descentralitzar el poder econòmic i financer del "centre peninsular", en referència a Madrid. En aquest sentit, la carta qüestiona la promesa del BBVA de mantenir una seu operativa a Catalunya: "La promesa de mantenir una doble seu corporativa seria més simbòlica que real, sobretot a llarg termini, com mostren les experiències de Santander i Bilbao en relació amb els bancs que allà van tenir el seu origen", exposa.

El document acaba amb una apel·lació explícita al president del Govern contra l'operació financera: "És sota aquesta perspectiva que entenem el concepte d'interès general, que ens motiva a dirigir-nos al Govern d'Espanya, en la persona del seu màxim representant, perquè ho tingui en consideració quan, en exercici de les seves competències, prengui una decisió determinant".

A la carta, els nou signants afirmen que la seva opinió reflecteix "el sentir d'un segment molt majoritari del teixit social i empresarial català, que òbviament és el principal afectat per aquesta operació".

Fonts coneixedores de l'origen de la missiva expliquen que les entitats signants van començar a preparar el document el passat dia 30, quan es va conèixer el veredicte de Competència en fase 2 sobre l'operació. La CNMC va aprovar un dictamen favorable a l'opa que evitava compromisos estructurals (la renúncia del BBVA a una àrea del Sabadell) i ho feia per unanimitat, en el que es va llegir com un triomf del banc d'origen biscaí. Inicialment, el document es va preparar com una resposta a Competència, però l'anunci de Sánchez d'organitzar una consulta sobre l'opa va acabar redirigint la carta cap a la seva versió actual.

El Cercle, per lliure

Notícies relacionades

El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La Generalitat donarà fins a 80.000 euros a les empreses catalanes que obrin una filial a l’estranger

Cal destacar, a aquest particular, que el Cercle d'Economia no s'ha sumat a la iniciativa. Fonts properes a aquesta institució van explicar a EL PERIÓDICO que treballen en la seva pròpia proposta. La idea del Cercle és centrar-se en per què l'opa perjudica l'interès general i, a diferència de la missiva feta pública aquest divendres, incloure en la mateixa quins compromisos compensatoris ha de fer el BBVA. L'entitat que presideix Jaume Guardiola farà públic el seu posicionament en els propers dies.

Des de maig de l'any passat, quan es va conèixer l'opa, l'empresariat català s'ha alineat de forma unànime juntament amb les posicions del Banc Sabadell. El mateix han fet els sindicats i la pràctica totalitat de l'arc parlamentari, tant el català com el del conjunt d'Espanya. Els principals arguments que han esgrimit són el temor a una caiguda del crèdit en els sectors productius i la preocupació davant la possible desaparició d'un centre de poder a Catalunya. També citen la previsible destrucció d'ocupació, ja que es calcula que entre 5.000 i 10.000 treballadors perdran la seva feina.