Una revolució industrial sense treva

El que havia de ser una taula rodona sobre Indústria 4.0 va començar sent rebatejada. Perquè, d’entrada, els participants en aquest esdeveniment organitzat per El Periódico van començar validant la tesi de Pere Navarro, delegat especial de l’Estat del Consorci de la Zona Franca: Això va tan ràpid, que ja hauríem de pujar un esglaó i de començar a parlar d’Indústria 4.5.

La taula d’experts va tenir lloc al DFactory Barcelona, ecosistema d’innovació per a empreses punteres que promou l’atracció de talent, tecnologies i inversió. En aquestes instal·lacions –que en el futur s’ampliaran a un nou conjunt d’edificis de 75.000 metres quadrats– es van reunir al costat de Navarro, Paulina Juárez, vicepresidenta sènior a Espanya i Portugal de Kion Group; Ronen Zioni, director executiu d’Excelencia Tech; Colin Poutiers, suport de vendes a OnRobot; José María Cabrera, director general del centre CIM UPC; i Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca.

Navarro va obrir la trobada intentant respondre als dubtes i incerteses que suscita aquesta nova i imparable revolució industrial. «La incertesa sobre el canvi és una cosa que sempre ha existit. Només cal recordar quan, al segle XIX, els obrers van cremar la Fàbrica Bonaplata de Barcelona al veure amenaçat el seu lloc de treball per l’entrada de noves màquines». [...] «La nostra missió ara –tant des del sector públic com des del privat– és acompanyar la societat perquè s’adapti a aquestes noves circumstàncies, que no només afecten l’activitat econòmica, sinó també la nostra manera de viure i conviure en societat».

Va agafar el relleu Juárez, per incidir en la manera com afecta la mà d’obra aquest nou ecosistema industrial: «totes aquelles tasques repetitives, que requereixin esforços físics o impliquin un risc per a la salut o la seguretat seran les que intentarem automatitzar i digitalitzar de forma prioritària». I més que un risc, ella ho veu com una oportunitat, «perquè cada vegada hi ha menys treballadors interessats a ocupar els esmentats llocs». Per a l’executiva, «les empreses tenen la responsabilitat d’aconseguir que aquesta transformació es realitzi d’una forma gradual, tàctica i natural, acompanyant els treballadors en la reconversió dels seus llocs. Perquè hi ha maneres de fer-ho bé».

I aquesta transformació de llocs de treball ha de ser transversal a tots els nivells de l’empresa. «De vegades són els mateixos equips directius els que han d’evolucionar i abraçar els nous temps. Han d’entendre, per exemple, que avui dia el gran capital de les empreses són les dades i, per tant, els seus líders han de prioritzar el seu correcte ús i gestió», va afegir Blanca Sorigué.

La formació

La transformació dels llocs de treball implica també canvis en els currículums dels estudiants. «Les noves generacions ja s’estan preparant per a aquesta evolució. De fet, si algú es matricula en una carrera d’ortodòncia, ja sap que haurà d’aprendre disseny 3D, impressió 3D o escaneig, per exemple,» va anotar Ronen Zioni.

Però per parlar de la transformació de la universitat, ningú com José María Cabrera. Per al catedràtic del departament de Ciència i Enginyeria de Materials de la UPC «la clau de tot això és la rapidesa en què avança». Massa ràpid, segons la seva opinió. «Perquè no es pot absorbir tot aquest volum de coneixement. D’alguna manera, això ha d’arribar a una saturació; si no ho portem a una escala humana, començarem a tenir problemes». I esmentava Cabrera un article on s’explicava que, d’aquí 15 anys, el que s’ensenyarà al matí serà obsolet a la tarda. «Si això és així, ¿quines estructures tindrem per transmetre la informació? Aquí tenim tot un repte per a les universitats».

D’entrada, els plans d’estudis també aniran evolucionant. Per a Colin Poutiers, hauríem de començar a implementar d’una forma més efectiva el concepte de formació contínua. «Ja no serveix fer una formació inicial i punt. La ràpida evolució de la societat, de la tecnologia, de les eines i l’oferta, ens obliga a anar implementant formació addicional al llarg de tota la nostra vida laboral».

Per a Paulina Juárez, la fórmula educativa ideal hauria de constar d’un currículum base que serveixi per adquirir algunes aptituds impresdincibles –com «matemàtiques, habilitats analítiques, o esperit crític» –, per després anar cap a sistemes modulars, que ens ajudin a especialitzar-nos. «Aquesta modularitat es combina, a més a més, amb les possibilitats que ens brinda la formació a distància, en línia amb aquesta societat cada vegada més pluridisciplinària i col·laborativa cap on anem.»

Intel.ligència artificial

A continuació, la xerrada va posar el focus en el concepte d’intel·ligència artificial, que en poc temps s’ha colat a les nostres vides, despertant tant interès com resistències. «És perillosa –deia Zioni–, perquè acabarà amb molts llocs de treball. I agafava el relleu Poutiers: «en el dia d’avui, tota IA funciona mitjançant unes dades prèvies existents, no genera res nou. A més de la pèrdua d’ocupació, per a mi el gran límit de la IA és que desapareguin la creativitat o les noves idees». Una cosa que Navarro qüestionava, recordant que, fa poc, va ser necessari desconnectar dues màquines que havien començat a comunicar-se en un llenguatge propi.

A més a més, per a Juárez, l’altre límit de la IA està en el biaix d’informació. «Estem entrenant un robot per donar-nos respostes. Però, ¿partint de quines dades ho estem fent? ¿Són dades orientades a una filosofia política o econòmica? ¿Són dades discriminatòries? Cal ensenyar a utilitzar-la de manera responsable, ètica, amb transparència i esperit crític». En aquest sentit, remarcava Cabrera, «potser ara es tornin més interessants algunes matèries deixades de banda, com la filosofia o l’ètica.»

En qualsevol cas, la de la intel·ligència artificial és una altra de les carreres que ja sembla imparable, d’acord amb les xifres aportades per Blanca Sorigué: «Només l’any passat es van crear 637 nous unicorns –empreses valorades en, almenys, mil milions d’euros– d’intel·ligència artificial. És una guerra entre els Estats Units i l’Àsia. I parar-la és impossible. Així que és millor tenir-hi bona relació».

Oportunitats

A l’última part de la taula rodona els participants van enumerar aplicacions pràctiques de les noves tecnologies en l’àmbit industrial. Poutiers va recórrer a l’experiència de la seva pròpia empresa: «Tenim clients la producció dels quals, en alguns moments, els provoca colls d’ampolla en determinades fases, com per exemple el paletitzat. Aquest procés –que cada vegada desitgen fer menys persones– pot ser realitzat per robots, amb més nivell d’eficiència».

Per la seva banda, va explicar el portaveu de la UPC, la impressió 3D té cada vegada més aplicacions, com la fabricació de models quirúrgics o d’implants personalitzats, la reparació de components per a l’automoció, la impressió de ciment (que permet construir molt més ràpid que el ciment tradicional) o la generació de nous materials amb interessants propietats mecàniques».

Zioni va parlar llavors de les noves oportunitats que representa la fabricació additiva (amb polímers, però ara també amb metall) en l’àmbit del prototipat: «Abans, quan aconseguies tenir un prototip, potser ja estava obsolet, i havies de començar de nou. Ara, en canvi, podem tenir processos de prototipat molt més ràpids i competitius».

Notícies relacionades

Janvi Logistics, la revolució de l'emmagatzematge flexible i col·laboratiu

El SIL viurà una de les edicions amb més participació de Comunitats Autònomes

I tot això sense oblidar els Objectius de Desenvolupament Sostenible adoptats per les Nacions Unides el 2015, segons va recordar Pere Navarro. En aquest punt, Juárez també es va mostrar optimista: «La IA, per exemple, ens pot servir per gestionar millor els recursos, optimitzar les operacions de la cadena de subministrament i acabar reduint les emissions de carboni». I, des del punt de vista de la salut, «ara tenim noves oportunitats per detectar malalties en estats molt incipients o fins i tot abans que es manifestin, així com ser atesos per especialistes a distància».

Abans d’acabar, Pere Navarro va llançar un comentari crític i realista davant l’actual paradigma, recordant que «no tothom pot accedir a aquestes tecnologies, i això augmenta el risc de bretxa social, i fins i tot generacional». Va apujar l’aposta José María Cabrera: «i si al nostre món occidental ja hi ha risc de bretxa, imagina’t entre els països rics i pobres. No s’ha d’oblidar que el nostre entorn és una part molt petita dels 8.000 milions d’habitants que té el planeta. Més de la meitat de la població no té res per menjar, i això ja ho podríem haver solucionat sense la Indústria 4.0. ¿Ens ajudarà a resoldre-ho?». Meló obert.