600 companyies i traves iguals el primer any de la llei de ‘start-ups’

Ho feia diversos mesos després que la llei que ha regulat l’activitat emprenedora al país i que ha ideat aquest segell es posés formalment en marxa, cosa que va passar fa exactament un any aquest divendres. Després d’aquest primer any de llei de start-ups, Espanya té ja oficialment 604 empreses emergents de base tecnològica. No en són moltes, tenint en compte que aquest mateix organisme n’ha finançat els últims cinc anys unes 2.000 i que Informa calculava l’any passat que hi ha unes 23.000 start-ups al país, però el conseller delegat d’aquesta institució, José Bayón, veu en el balanç un indici clar que es va en la bona direcció.

"La llei és pionera a Europa i la valoració és positiva: han vingut a veure’ns des de França o Dinamarca, països innovadors que volen veure com va això", confessa aquest responsable. "És la primera llei que dona un estatus administratiu jurídic a aquestes empreses", defensa.

El mateix destaca el cofundador i conseller delegat de Bloome –una altra de les empreses certificades–, Juanfran Sánchez. "Avui dia, és relativament habitual sentir gent dir que té una start-up, però no hi havia res que et digués que sí, que el teu ho és, i que tens un projecte innovador i escalable", reflexiona qui gestiona el dia a dia d’aquesta marca orientada a modernitzar el mercat de la medicina estètica. A ell, diu, tenir aquest segell li ha obert portes davant inversors que s’han estalviat haver d’investigar si l’empresa és efectivament innovadora i escalable.

Tot i així, han sigut poques les empreses que han sol·licitat la certificació (unes 1.100 en total, de les quals se n’han aprovat 604 i se n’han denegat denegat 301), i això fa pensar que queda molt camí per recórrer. "Un préstec és més senzill de vendre, però a la certificació hi ha molts casos que no li han donat importància", reflexiona el mateix conseller delegat d’Enisa.

"Si ho hagués hagut de fer des de zero, sense haver presentat abans tota la informació que ja havia presentat per sol·licitar un préstec a Enisa, ara no tindria el certificat", reconeix Sánchez, tot i que, més que per no donar-li importància, per una qüestió de prioritzar el munt de tasques que sol tenir un emprenedor a sobre de la taula, especialment els primers anys.

Problemes que es mantenen

La conclusió, en definitiva, és que el transcurs d’aquest any no ha canviat les impressions que es tenien quan aquest nou marc legal es va convertir en realitat: és un molt bon punt de partida per donar a aquest ecosistema la importància que mereix i perquè comenci a competir en condicions menys desiguals amb els països del seu entorn, però, a la pràctica, no ha resolt alguns dels grans problemes que afronten els seus professionals.

"És molt bo que hi hagi una llei de start-ups, perquè només que es reconegui amb un títol diferent aquest sector, que està creixent molt, és bo: s’imposa la narrativa que crea riquesa i que el futur ve per aquí", concedeix el soci gestor d’Inveready, Ignacio Fonts. "S’han eliminat alguns dels desavantatges clars que teníem en l’ecosistema emprenedor espanyol; no totes, però abans érem a la cua, i ara ja som [sol] en la meitat baixa de la taula", diu el president del fons Be Happy Investments, Miguel Ángel Rodríguez Caveda.

No obstant, tots dos detecten diversos punts de millora. El principal, el fet que una start-up només sigui considerada com a tal durant els primers cinc anys de la seva vida ("una empresa així està en aquesta situació molts anys més", apunta Fonts), però també que els inversors hagin d’adquirir mínim un 5% de la companyia en qüestió per accedir a les exempcions fiscals ("en segons quines valoracions, un 5% d’una empresa és una xifra molt alta", remarca Rodríguez Caveda) i, sobretot, la burocràcia.

"Continua sent un maldecap muntar una empresa a Espanya", critica el president de Be Happy Investments, que denuncia que passen setmanes entre que es comença el procés i s’obté l’autorització per operar. "Han eliminat una sèrie de traves per crear la companyia i van en la bona direcció, però per qualificar la teva start-up com a tal posen una sèrie d’obstacles que van en contra de l’esperit de la simplificació", assegura el soci gestor d’Inveready, que aprofita l’altaveu per demanar que, a més de resoldre tot això, en una segona fase es contempli l’opció d’incentivar també que les grans companyies o fins i tot l’Administració estiguin obligades a comprar una part dels seus béns o serveis a petites empreses d’aquest tipus. "El que afavoreix una companyia són les vendes; si guanya diners, ja pagarà impostos", sintetitza aquest inversor.

Notícies relacionades

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

El salari digne

També assenyala cap a la burocràcia l’emprenedora Irene Gómez, tot i que en aquest cas per criticar la dificultat de gestionar una inversió que vingui de l’estranger.

"