Repsol congela 1.400 milions en inversions ‘verdes’ a Bilbao, Tarragona i Cartagena per la política fiscal del Govern

Repsol posa en ‘stand by’ entorn de 1.400 milions d’euros en inversions ‘verdes’ a Espanya com a conseqüència de l’anunci del PSOE i Sumar de consolidar l’impost a bancs i energètiques. Sense que s’hagi complert un mes ni tan sols des que es va inaugurar el seu primer projecte d’hidrogen, congela el seu pla de construir grans màquines per produir aquest vector energètic a les refineries de Bilbao, Cartagena i Tarragona, així com l’ecoplanta d’aprofitament de residus urbans per produir metanol, projectada a Tarragona, segons fonts del mercat.

Dijous passat, en la presentació de resultats, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, amenaçava el Govern que «la falta d’estabilitat en el marc regulatori i fiscal podria condicionar els seus futurs projectes industrials a Espanya». Aquest dilluns, el president de la filial basca Petronor, Emilio López Atxurra, ha posat negre sobre blanc la primera d’aquestes inversions: la màquina de produir hidrogen (electrolitzador) de 100 MW prevista per al 2026 a Bilbao, amb una inversió prevista d’uns 200 milions d’euros, que ha sigut reconegut per la Comissió Europea com a projecte estratègic i d’interès comú europeu (IPCEI), segons va revelar en declaracions a Radio Euskadi. També la futura planta industrial adjacent per produir combustibles sintètics, tot i que en aquest cas encara no havia sigut anunciada la inversió.

Al projecte basc cal afegir les altres dues grans màquines d’hidrogen previstes per Repsol als voltants de les seves principals refineries, que també es congelen, segons fonts del mercat. Una d’elles és l’electrolitzador de 100 MW de Cartagena, que també ha sigut inclòs com a IPCEI. Es tracta d’un projecte desenvolupat per un consorci encapçalat per Repsol i del qual també formen part Enagás Renovable i Engie. Aquesta gran màquina per produir hidrogen estima una inversió d’uns 215 milions d’euros i una generació entorn de 1.100 llocs de treball en les diferents fases de construcció. Després de la seva posada en marxa, prevista per al 2025, una part de l’hidrogen renovable d’aquestes instal·lacions s’utilitzaria per descarbonitzar diferents indústries de la Vall d’Escombreras, entre les quals es troba la refineria de Repsol.

I l’altra és l’electrolitzador de 150 MW projectat a Tarragona, on Repsol lidera un consorci format per Enagás Renovable, Iqoxe i Messer en un projecte valorat en320 milions d’euros i que ha sigut seleccionat per la Comissió Europea per rebre 62 milions d’euros dins del programa Innovation Fund. L’electrolitzador s’emmarca dins de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre i preveu la construcció d’un col·lector d’hidrogen per transportar-lo als consumidors del Pol Petroquímic.

El desenvolupament d’hidrogen verd és fonamental per a Repsol perquè és el primer productor i consumidor d’hidrogen d’Espanya, amb una producció anual de 360.000 tones a l’any, cosa que representa gairebé el 60% de la demanda nacional, però per ara es tracta d’hidrogen gris (produït amb gas i no amb renovables).

També es manté en ‘stand by’ l’ecoplanta del Morell d’avaluació de residus urbans, amb una inversió projectada en uns 700 milions d’euros a través d’una ‘joint venture’ entre Repsol, Agbar i la canadenca Enerkem. Aquesta ecoplanta, la primera que es construiria a la península Ibèrica, preveia processar unes 400.000 tones de residus sòlids urbans no reciclables dels municipis pròxims per produir entorn de 220.000 tones de metanol anualment. Aquest metanol s’utilitzaria com a matèria primera per produir materials circulars o biocombustibles avançats.

Notícies relacionades

Brussel·les afirma que el preu de la llum a Espanya en la primera meitat del 2023 va ser el més barat dels últims 13 anys

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

La petrolera és una de les més afectades per l’impost a les energètiques posat en marxa pel Govern de coalició durant la crisi energètica que grava l’1,2% de les vendes nacionals d’aquestes companyies durant els anys 2022 i 2023. El gravamen, que es liquida a any vençut (el 2023 i el 2024), va tenir un impacte en la companyia de 444 milions d’euros aquest any i s’espera que el que ve se situï en una forquilla d’«entre 300 i 350 milions d’euros». Després de l’acord programàtic de legislatura del PSOE i Sumar de consolidar aquest gravamen, Repsol ha amenaçat de revisar les seves inversions futures en el país.

No afecta l’amenaça de la companyia a inversions en marxa, com l’electrolitzador de 2,5 MW que va posar a funcionar la petrolera el 9 d’octubre passat a la refineria basca a Muskiz (Biscaia), així com al qual li seguirà, de 10 MW el 2025, i que inclourà una planta demostrativa de combustibles sintètics al tractar-se d’inversions que «ja estan consolidades» i «en processos de materialització», segons va avançar Emilio López Atxurra aquest dilluns.