Cotització suspesa

Evergrande: 5 claus per entendre la crisi del gegant immobiliari xinès

Evergrande: 5 claus per entendre la crisi del gegant immobiliari xinès
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

El suposat arrest domiciliari de Hui Ka Yan, el fundador i president de l’endeutat gegant immobiliari xinès Evergrande, o les dificultats que enfronta la companyia per tirar endavant el seu pla de reestructuració són els últims capítols d’una crisi que data de fa més de dos anys.

Aquestes són algunes claus per entendre què està passant amb l’empresa, que va arribar a ser la promotora immobiliària més gran de la Xina:

L’esclat de la crisi

Totes les alarmes van saltar a mitjans del 2021, quan Evergrande va incórrer en l’impagament del seu deute extraterritorial (‘offshore’) en un moment en què arrossegava un passiu superior als 300.000 milions de dòlars, cosa que va donar peu a centenars de litigis i a una conjuntura de gran incertesa en el sector per les implicacions d’una possible fallida.

Com moltes altres promotores xineses, des del ‘boom’ immobiliari de finals dels 90 Evergrande depenia en bona mesura d’alts nivells de palanquejament (utilitzar deute per finançar operacions) i de vendes sobre pla per continuar tirant endavant les promocions: alguns analistes van estimar que la firma tenia 1,4 milions de vivendes venudes abans de construir-se quan va esclatar la crisi, equivalent a més de 200.000 milions de dòlars.

Les ‘tres línies vermelles’

Entre les causes de la crisi immobiliària xinesa destaquen les anomenades ‘tres línies vermelles’, unes regulacions impulsades per Pequín el 2020 que buscaven limitar l’accés a finançament a aquelles promotores que acumulessin un passiu excessiu, superessin certs nivells de palanquejament o no disposessin de prou liquiditat per fer front als deutes a curt termini.

Això va fer que múltiples firmes del sector s’enfrontessin a una crisi de liquiditat que es va sumar a les restriccions aplicades en aquells anys per ‘refredar’ l’alt preu de les vivendes –inassequibles per a moltes famílies xineses– en línia amb el principi establert pel president del país, Xi Jinping, que va assegurar que «les vivendes són per viure-hi, no per especular».

El mercat no respon

La frenada del creixement després del ‘zero covid’, el mateix pes del sector immobiliari sobre del PIB –segons alguns analistes, entorn d’un 30%, sumant factors indirectes– i la desconfiança dels compradors s’han traduït en una frenada del mercat que preocupa no només les promotores sinó també les famílies, les quals veuen la vivenda com un important vehicle d’inversió.

Davant la conjuntura, els reguladors han respost en els últims mesos amb nombroses mesures de suport al sector, garanties a l’entrega de vivendes venudes sobre pla i la retirada de múltiples d’aquestes restriccions, però el mercat no hi està responent: segons xifres oficials, les vendes comercials mesurades per àrea de sòl van descendir un 5,3% en el primer semestre després de desplomar-se un 24,3% el 2022.

El pla de reestructuració, en perill

Evergrande va presentar al març una proposta per reestructurar gairebé 20.000 milions de dòlars de deute ‘offshore’ impagat, però ha ajornat en diverses ocasions les votacions en què els seus creditors decidiran sobre això, l’última d’aquestes la setmana passada, adduint una evolució de les vendes pitjor del que s’esperava i la consegüent necessitat d’una «reavaluació» del pla.

La companyia esperava tenir el suport dels seus creditors abans de l’1 d’octubre i finalitzar el procés cap a mitjans de desembre, però de moment només ha aconseguit una mica més del 30% dels vots per a un important segment de deute (‘classe c’) valorat en uns 13.000 milions de dòlars, tot i que sí que té ja la llum verda per a dos tipus més.

Tornen les turbulències

Notícies relacionades

Les últimes setmanes han sigut especialment turbulentes per a Evergrande, que va divulgar pèrdues superiors a 80.000 milions d’euros des del 2021 i va reactivar la cotització de les seves accions a Hong Kong després d’any i mig suspeses, i que van caure un 8,6% l’últim mes i gairebé un 99% des del seu pic màxim, l’octubre del 2017.

Més enllà del suposat arrest domiciliari al seu fundador, el grup ha presentat una sol·licitud de fallida als EUA, ha alertat de la impossibilitat d’emetre nous títols de deute per la investigació dels reguladors a la seva principal subsidiària a la Xina, s’ha enfrontat a la detenció d’empleats de la seva filial de gestió de patrimoni i avui mateix torna a congelar les seves accions.

Temes:

Xina