El Port de Barcelona aprofita la Copa Amèrica de vela per impulsar l’energia verda

Aquesta vocació ‘verda’ es tradueix en diverses iniciatives del Port de Barcelona, que, en sintonia amb els organitzadors de la 37a edició de la cita, America’s Cup Events, pretén que l’empremta ambiental sigui la mínima possible.

El coordinador de la Copa Amèrica i gerent del Port Vell, David Pino, explica que han acordat una sèrie de mesures amb els sis equips a l’hora de construir les bases.

40% de consum solar

Així, per exemple, les construccions que s’estan aixecant en aquesta part del port, i que serveixen per acollir tant els barcos com les esquadres, seran efímeres, més o menys desmuntables. La voluntat és que les bases es desmantellin una vegada acabi la competició, després de l’octubre del 2024, sempre que el guanyador següent no triï una altra vegada Barcelona.

Més enllà de l’hangar, les bases solen tenir una part d’oficines, ocupades pels enginyers, informàtics, velers, personal de suport, entre d’altres; una altra de gimnàs per als esportistes, i, en alguns casos, una zona de ‘hospitality’ o botiga. Des de l’autoritat portuària s’ha reclamat que el 40% del seu consum sigui a través de plaques solars.

Programa de compensació

La superfície aprofitable per a plaques depèn de les dimensions de les bases, que no són gaire grans. Una altra de les condicions ha sigut el tractament de les aigües residuals. També s’ha pactat un programa de compensacions d’emissions de CO², seguint el pla de reducció de gasos amb efecte hivernacle de la Generalitat.

El reciclatge en aquests espais, on poden arribar a treballar fins a 150 persones alhora, s’ha inclòs també en els requisits per als americans, britànics, italians, neozelandesos, francesos i suïssos.

L’hidrogen, la revolució

Però si hi ha un aspecte vinculat a l’energia verda pel qual l’edició barcelonina de la Copa Amèrica vol ser recordada és la incorporació de barcos propulsats per hidrogen. Una de les contradiccions amb les quals topava una competició tecnològicament tan puntera com aquesta era que els monobucs amb hidroales anaven sempre acompanyats de barcos de suport de gasoil.

Per posar fi a aquesta imatge i, de passada, contribuir a la conscienciació del món nàutic, des d’America’s Cup Events es va decidir obligar els equips participants a utilitzar embarcacions de zero emissions, amb motor d’hidrogen i dotats també de ‘foils’ (hidroales).

Deu barcos de suport

Està previst que en els pròxims dies arribi a la capital catalana el primer dels ‘Chase Zero’, el de l’equip defensor del títol i organitzador de l’edició de Barcelona, que arrencarà el 22 d’agost del 2024 i es prolongarà fins a mitjans d’octubre.

Els kiwis fa mesos que proven aquest barco d’energia neta a Auckland (Nova Zelanda); asseguren que assoleix els 30 nusos de velocitat i té una autonomia superior a les cinc hores. Ells comptaran amb quatre embarcacions d’aquest tipus, en les quals també es desplaçaran els àrbitres i jutges de la competició. A més, n’hi haurà sis més, un per cada equip, sumant els 10.

Proveïment a l’Adossat

Per facilitar el seu proveïment d’hidrogen, el Port de Barcelona construirà una hidrolinera al Moll Adossat, al costat del pont Porta d’Europa, a prop de l’espai ara ocupat pels francesos de l’Orient Express Racing Team, l’últim dels equips que queda per arribar per entrenar al camp de regates barceloní.

Justament els gals, a més dels americans del New York Yatch Club, han demanat permís al Port Vell perquè puguin realitzar part dels seus desplaçaments per mar i no per terra, sobretot els dels vips. En tots dos casos, la seva situació al port està allunyada de la ciutat, més mal comunicada, de manera que traslladar-se per l’aigua els farà la vida més fàcil i la mobilitat serà més sostenible.

Grues també sostenibles

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Un altre aspecte en el qual també s’han fixat des de l’autoritat portuària és en les grues que pugen i baixen els barcos AC40 i AC75 de l’aigua cada dia. Fan 42 metres i els sis equips en tenen una per a les seves operacions. Se’ls ha demanat que evitin les de tipus torre i en triïn una de mòbil, explica David Pino, perquè necessiten combustible i, per tant, llancen emissions a l’atmosfera.

No obstant, en dos casos (americans i italians), aquesta alternativa més neta no ha sigut possible per la proximitat amb l’activitat portuària de les drassanes veïnes.