Els números d’un esdeveniment global

Les administracions injectaran 45 milions d’euros en la Copa Amèrica de vela

Vilanova prepara l’assaig general de la Copa Amèrica per aquest setembre

El Banc d’Espanya tornarà a apujar el creixement del PIB i l’acostarà al 2%

Les administracions injectaran 45 milions d’euros en la Copa Amèrica de vela

MANU MITRU

5
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

La 37a edició de la Copa Amèrica de vela que se celebrarà a Barcelona l’any que ve rebrà més de 45 milions d’euros de les administracions. Els diferents governs de (pràcticament) tot l’espectre polític van recolzar presentar la candidatura el març del 2022 i, fruit d’aquest suport social i econòmic, els organitzadors de l’esdeveniment van triar la capital catalana. El fet que les infraestructures del Port de Barcelonaestiguessin gairebé a punt va ser un altre dels elements de pes.

Aquests 45 milions públics procedeixen de la Generalitat i el Govern (15 milions cada un), l’Ajuntament de Barcelona (10) i el Consorci de Turisme (5), als quals s’ha d’afegir el 21% d’IVA. Aquest import va íntegrament als organitzadors de l’esdeveniment, America’s Cup Events (ACE), i qui s’ocupa de gestionar-lo és la Fundació Barcelona Capital Nàutica (FBCN). El seu director general, Ignasi Armengol, especifica que es tracta dels cànons per a l’ACE i que, a banda, hi ha els fons d’aquestes administracions i d’altres, com la Diputació de Barcelona, que entreguen a la Fundació: el 2022 van ser 1,5 milions i, aquest 2023, 3,5.

A 15 mesos vista

Queden una mica més de 15 mesos perquè se celebri la cerimònia inaugural, el 22 d’agost del 2024. No obstant, res en aquesta competició nàutica i tecnològica és convencional. La inauguració, efectivament, serà aquest dia d’agost, però la lluita entre el defensor del títol, l’Emirates Team New Zealand, i qui guanyi dels altres cinc equips aspirants arrencarà el 12 d’octubre. Molt abans, aquest 2023, hi haurà les regates preliminars, entre el 14 i el 17 de setembre a Vilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona), i entre el 30 de novembre i el 3 de desembre a Jidda (Aràbia Saudita).

En aquest punt de la travessia, hi ha equips més que instal·lades a Barcelona, com els suïssos de l’Alinghi Red Bull Racing, que des de fa mesos s’entrenen al litoral on es disputaran les regates. Fa pocs dies, l’amo de l’equip, Ernesto Bertarelli, va estar amb el grup i van sortir a navegar junts des de la base provisional que ocupen al costat del Marina Vela.

Tant l’Alinghi Red Bull com els altres competidors (els francesos de l’Orient Express Racing van una mica més endarrerits perquè es van incorporar els últims) treballen a contra rellotge per tenir les seves bases a punt. Es tracta d’unes construccions desmuntables disposades estratègicament al Port Vell on guardaran les seves embarcacions, tant els AC40 com els AC75, a més de ser el punt de trobada dels equips tècnics i esportius, les oficines o l’‘hospitality’.

Un document detallat

Aquestes sis estructures efímeres van creixent les últimes setmanes, barrejades amb la marea d’obres que envaeix Barcelona. Una de les més aparents és la de l’organització, en mans dels neozelandesos vencedors de l’última edició, davant el World Trade Center. Amb el seu director executiu, Grant Dalton, al capdavant, l’ACE va negociar l’any passat amb les administracions públiques l’aportació econòmica, així com els avals privats amb què podia comptar en cas de no aconseguir prou patrocinadors.

Tots els detalls d’aquest acord es recullen en el Venue Appointment Agreement amb el Team New Zealand (TNZ) i l’America’s Cup 37 Event Limited. Els organitzadors són poc donats a revelar detalls d’aquest document, però fonts coneixedores de com va anar la negociació de l’elecció de Barcelona expliquen dues coses: una, que van apreciar l’entusiasme dels nombrosos privats per aportar ràpidament els avals (que van sumar 25 milions); i dues, que hi havia opcions que oferien molts més diners (llegeixi’s països àrabs) i que aquesta qüestió no va ser la decisiva.

Pressupost sense revelar

Una cosa que sí que va decantar la balança va ser la maduresa de les infraestructures. Quan els impulsors de la candidatura, capitanejats per Barcelona Global, van ser conscients que el Port de Barcelona tenia la capacitat per acollir l’esdeveniment global sense necessitat de desemborsar quantitats milionàries per adequar i acollir els sis equips, ho van tenir clar.

Al Port Vell, sota la direcció de David Pino, s’han disposat els espais per aquestes bases efímeres, amb un disseny i un cost que van a càrrec dels respectius equips. No obstant, com que la Copa Amèrica de vela «no només es disputa al mar sinó també als despatxos», com descriu un bon coneixedor de la competició, eviten revelar amb quin pressupost compten per no donar pistes als contrincants.

El llegat de l’esdeveniment

El que sí que ja es va coneixent és l’aportació pública, després que el Consell de Ministres aprovés fa pocs dies una subvenció de 18 milions d’euros per a l’esdeveniment barceloní. La partida estarà gestionada per la FBCN, que té com a missió compassar els moviments de tothom i treballar pel llegat de la 37a edició de la Copa Amèrica de vela.

En el cas de la Generalitat diuen que aporten 16 milions, segons fonts de la Conselleria d’Empresa i Treball, que és la que s’ocupa del tema i no Presidència, que porta l’àrea d’Esports. Una distribució competencial que es repeteix a l’Ajuntament de Barcelona, que subvenciona la cita amb 10 milions d’euros, assenyala el gerent d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Albert Dalmau.

Patrocinis garantits

Notícies relacionades

«Compartim els valors de l’organització i volem projectar la ciutat al món, a banda d’impulsar l’economia blava», diu Dalmau. Una altra entitat amb capital municipal, el Consorci de Turisme de Barcelona, afegirà 5 milions més. La Diputació de Barcelona n’afegeix 4,1, dels quals mig milió és per a la FBCN i la resta per a l’ACE.

L’ACE volia garantir una suma pública i una altra de privada que arribés aproximadament als 70 milions. No obstant, els avals no es necessitaran perquè els organitzadors hauran aconseguit prou patrocinis i espònsors per sufragar la Copa del 2024.