Espanya continua com el tercer país amb menys inflació de la UE malgrat el repunt de preus

Espanya va tancar el mes de juliol com el tercer país amb menys inflació de tota la Unió Europea, només superat per Bèlgica i Luxemburg. Malgrat el repunt de preus ja avançat per l’INE, que ha interromput la tendència a la moderació en la qual estava immersa l’economia espanyola des de fa mesos, Espanya entra en la segona meitat del 2023 en aquesta tercera plaça en l’índex de preus de tot Europa. Mentre a la mitjana de la zona euro l’IPC se situa en el 5,3%, segons les dades actualitzades aquest dilluns per l’Eurostat, Espanya està en el 2,1%, un nivell de preus gairebé dues vegades inferior.

Els aliments i altres elements del cistell de consum continuen empenyent a l’alça els preus a Europa, mentre l’energia –abans principal maldecap– continua a la baixa. No obstant, les dades avançades del juliol per al conjunt de la zona euro apunten cap a una moderació dels aliments no processats, que actualment les famílies paguen el 9,2% més cars que fa un any.

Dins de l’economia europea hi ha països que han anat reduint de manera més intensa els seus nivells d’inflació que d’altres. Espanya és dins del bloc dels primers, tot i que ha vist com altres estats l’han avançat en aquesta carrera per contenir l’evolució dels preus. Mentre el Govern de Pedro Sánchez s’acomiadava del 2022 felicitant-se de tenir l’IPC més baix de tot Europa, a partir del gener del 2023 aquesta corona se l’han anat disputant Luxemburg i Bèlgica, que han relegat Espanya a un tercer lloc.

Actualment són els belgues, amb un increment interanual de l’1,6%, els que veuen créixer menys els seus preus. En l’altre costat de la balanç hi ha Eslovàquia que, dins de tots els països que faciliten dades avançades d’inflació, és el que registra l’IPC més alt, del 10,2% interanual.

Mentre el Banc Central Europeu (BCE) manté la seva ofensiva contra l’evolució a l’alça dels preus i continua apujant els tipus d’interès, la inflació a Europa va remetent, però continua lluny del 2% ambicionat per Christine Lagarde. La inèrcia dels preus no està sent homogènia i al juliol la meitat dels estats dels quals hi ha dades disponibles van registrar un increment de preus, i l’altra meitat, un descens.

Notícies relacionades

L’economia espanyola creix un 0,4% en el segon trimestre

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

Actualment els nivells de preus més elevats es concentren als estats de l’est del Vell Continent, gairebé en un ordre proporcional a la proximitat amb la guerra d’Ucraïna. I és que Eslovàquia, Lituània, Croàcia o Àustria són actualment els estats amb nivells més alts d’inflació.

A expenses de les dades definitives d’altres països veïns que encara no han remès les seves xifres a l’Eurostat, però que al juny registraven dades molt superiors. És el cas d’Hongria (19,9%), la República Txeca (11,2%) i Polònia (11%); aquests dos últims registren nivells de preus que tenia Espanya fa un any, quan la invasió de Vladímir Putin era molt més recent.