Catalunya continua copant un terç de la liquiditat de l’Estat per a les autonomies des del 2012

En total són 135.073 milions des d’aquest exercici fins a l’actualitat, a través el sistema de pagament a proveïdors inicialment i, posteriorment, amb el fons de liquiditat autonòmica (FLA), entre d’altres.

Al llarg d’aquest període, la segueixen la Comunitat Valenciana, amb el 23,79% del total i 99.267,9 milions d’euros, i Andalusia, amb un total 56.594 milions des del 2012, el 13,56% del total.

Des del 2102, l’Estat ha injectat en les autonomies 417.240,9 milions en diferents instruments per facilitar la liquiditat, el pagament de factures, cobrir el dèficit i saldar venciments de deute. A més de la facilitat financera (FF), creada per recolzar les autonomies que compleixen amb el dèficit, i el fons de liquiditat autonòmica (FLA), per a les que l’incompleixen, hi ha avui el fons de liquiditat React-UE, que concedeix préstecs per avançar els recursos que permetin atendre els projectes i actuacions de la Iniciativa REACT-UE, abans de rebre els recursos de la UE. En una primera etapa es va crear també un fons per a pagament a proveïdors i hi ha també un fons social.

Pandèmia

En aquestes quantitats no s’hi inclouen ni el fons covid –constituït per pal·liar els efectes de la crisi sanitària, del qual a Catalunya li van correspondre 3.290 milions– ni la quantitat rebuda del repartiment del fons extraordinari de més de 13.000 milions per a les autonomies, inclosos en els Pressupostos de l’Estat del 2021.

A Catalunya, la factura acumulada des del 2020 fins a l’exercici actual per la crisi de la covid s’acosta als 11.000 milions. En concret, acumula un total de 10.776 milions d’euros. Aquesta és la suma que ha costat la covid a les arques de la Generalitat, segons la informació comunicada per l’Executiu català als inversors. Del total, 1.124,2 milions van ser minva d’ingressos tributaris per la paralització de l’activitat i 9.340,1 milions més, l’augment de les despeses per pal·liar els efectes de la pandèmia.

La principal partida de les necessitats de finançament i única per al 2023 per part de la Generalitat correspon al FLA, amb un total de 8.713,5 milions d’euros fins ara. (El Govern va demanar 11.834 milions). La comunitat va tornar a formar part del FLA després d’incomplir el dèficit del 2019 –l’última referència després de la flexibilització de les regles fiscals per part de Brussel·les des del 2020 per la pandèmia– i després de formar part l’any anterior de la facilitat financera (FF), creada per a les comunitats complidores.

El 2023, Catalunya es manté com la primera beneficiària dels mecanismes de liquiditat per a les autonomies, amb el 36% del total de recursos fins ara; seguida per la Comunitat Valenciana, amb 6.724,1 milions, el 27,86% dels recursos, i Castella-la Manxa, amb 2.016,02 milions. La Comunitat Valenciana només va ocupar el primer lloc el 2012, el primer any a partir del que l’Estat va tenir insuflar oxigen a les arques autonòmiques, amb 13.291 milions. La va seguir Catalunya, amb 12.274,8 milions, però a partir del 2013 ja va arribar al primer lloc i l’ha retingut fins avui.

84 de cada 100 euros

El deute total de la Generalitat es va situar en 85.456 milions d’euros a 31 de març passat, cosa que va suposar un augment de l’1,33%. D’aquesta quantitat, 84 de cada 100 euros tenien a l’Estat com a creditor com a coseqüència dels mecanismes per facilitar la liquiditat i li haurà d’estar tornant diners fins almenys el 2032.

El Govern aspira a tornar a emetre deute als mercats. Inicialment esperava començar a fer-ho aquest mateix any i arribar al 5% del seu finançament, però ha hagut de retardar-lo a l’exercici pròxim, ja que incompleix els criteris per poder fer-ho.

A través dels mecanismes de liquiditat, Hisenda va liquidar el 2014 l’última de les emissions de bons de la Generalitat destinats a particulars i empreses: 781,5 milions d’euros emesos a dos anys al 5%, amb liquidació trimestral d’interessos, adquirits per 32.605 inversors. Amb aquesta amortització es va posar fi al cicle de finançament a través de famílies i empreses iniciat el 2010 amb el Govern del tripartit.

Notícies relacionades

La Generalitat lamenta que Catalunya «torna a ser perjudicada» pel model de finançament

¿A quant ascendeix el que deu cada català? ¿I un madrileny?

Malgrat criticar-les, l’Executiu de l’extinta CiU va recórrer a aquest sistema a partir del 2011, fins al tancament dels mercats. Finalment, les emissions, fetes amb interessos elevats de fins a més del 5%, es van haver de tornar a través del FLA. Des del 2010 fins al maig del 2012, quan es va fer l’última d’aquestes emissions, l’import total obtingut per la Generalitat a través de bons per a particulars va arribar als 12.726,5 milions.

El tripartit va reprendre aquest tipus de col·locacions iniciades en els anys 80 del segle passat pel Govern de Jordi Pujol. La primera va ser el 1981, per un import equivalent a 60 milions d’euros (10.000 milions de pessetes de llavors) a quatre anys a l’11,75%. La van seguir una altra el 1983 per 10.000 milions de pessetes més també a quatre anys al 14%; una el 1985 per 4.242 milions de pessetes (25,5 milions d’euros) a un any a l’11,75%, i una més el 1986 de 20,4 milions d’euros a un interès del 9,50% semestral.