Catalunya copa gairebé un terç de la liquiditat injectada a les autonomies des del 2012

Durant aquest període de temps, l’Estat ha injectat en les autonomies 358.317,8 milions en diferents instruments per facilitar la liquiditat, el pagament de factures, cobrir el dèficit o saldar venciments de deute. A més de la facilitat financera (FF), creada per recolzar les autonomies que compleixen amb el dèficit, i el fons de liquiditat autonòmica (FLA), per a les que l’incompleixen, existeix en l’actualitat el fons de liquiditat React-UE, que concedeix préstecs per avançar els recursos que permetin atendre els projectes i actuacions de la Iniciativa REACT-UE abans de rebre els recursos de la UE. En una primera etapa es va crear també un fons per a pagament a proveïdors i existeix també un fons social.

En aquestes quantitats no s’inclouen ni el fons covid, constituït per pal·liar els efectes de la crisi sanitària, del qual a Catalunya li han correspost 3.290 milions, ni els 2.160 milions de l’últim repartiment del fons extraordinari de més de 13.000 milions per a les autonomies, inclosos en els Pressupostos de l’Estat del 2021. A Catalunya, la crisi de la covid va suposar un impacte de 3.601,8 milions en despeses addicionals i 2.171,5 milions en menors ingressos un cop deduïda la injecció amb el fons covid, segons les xifres que l’Executiu català facilita als inversors en les presentacions periòdiques que porta a terme.

Diners per tornar

La principal partida de les necessitats de finançament de la Generalitat per al 2021 correspon al FLA. De més de 13.000 milions que ha sol·licitat aquest any per aquest concepte, dels quals un 80% són per tornar precisament al seu principal creditor, l’Estat, aquest any ja ha percebut 11.040 milions i queda pendent l’entrega del quart trimestre. La comunitat va tornar a formar part del FLA a l’incomplir el dèficit el 2019 i després de formar part, l’any anterior, de la facilitat financera (FF), creada per a les comunitats complidores. A més, ha rebut aquest any 1.481,1 milions del fons de liquiditat React-UE.

Amb la suma dels dos fons, 12.527 milions, Catalunya es manté el 2021 com la primera beneficiària amb el 39% dels recursos; seguida pel País Valencià, amb 8.263 milions (7.613 del FL i 650 milions de fons React-UE), és a dir, un 25,9% dels recursos, i Andalusia, amb 2.979 milions de la facilitat financera, el 9,3%. El País Valencià només va ocupar el primer lloc el 2012, el primer any a partir del qual l’Estat va haver d’insuflar oxigen a les arques autonòmiques, amb 13.291 milions amb totes les mesures de millora de liquiditat d’aquell exercici. El va seguir Catalunya, amb 12.274,8 milions, però a partir del 2013 ja va arribar al primer lloc i l’ha retingut fins a l’actualitat.

A 30 de juny, el deute total del sector públic català ascendia a 81.505 milions, dels quals el 80,4% corresponien als mecanismes de l’Estat per facilitar liquiditat a les autonomies, i haurà de pagar fins almenys el 2032. Fa uns dies, l’agència Fitch va elevar dos graus la nota creditícia del deute de la Generalitat fins a ‘BBB-’, és a dir, que abandona el grau de ‘bo porqueria’ i se situa en nivell de deutor més fiable, precisament pel suport i aval de l’Estat, que s’ha mantingut fins i tot en els moments de relació més tensa, amb la convocatòria del referèndum l’octubre del 2017 i altres moments del procés. En els pròxims tres anys, la Generalitat ha d’amortitzar uns 32.000 milions de deute dels quals la major part té l’Estat com a principal creditor.

Bons patriòtics

El Govern aspira a tornar a emetre deute en els mercats. Per això és important que les agències de qualificació de crèdit obtinguin una bona nota de solvència. Hisenda va liquidar el 2014 l’última de les emissions de bons de la Generalitat destinats a particulars i empreses: 781,5 milions d’euros emesos a dos anys al 5%, amb liquidació trimestral d’interessos, adquirits per 32.605 inversors. Amb aquesta amortització es va posar fi al cicle de finançament a través de famílies i empreses iniciat el 2010 amb el Govern del tripartit. Malgrat criticar-les, l’Executiu de CiU va recórrer a aquest sistema a partir del 2011 fins al tancament dels mercats. Finalment, les emissions, realçades amb interessos elevats de fins a més del 5%, van haver de tornar-se a través del FLA. Des del 2010 fins al maig del 2012, quan es va realitzar l’última d’aquestes emissions, l’import total obtingut per la Generalitat a través de bons per a particulars va arribar als 12.726,5 milions.

Notícies relacionades

Sylvia Michele: "No s’ha d’oblidar que els recursos marins aporten el 3% al PIB mundial"

Madrastrao padrina

L’emissió amb més inversors va ser la primera, el 2010, per valor de 3.000 milions a 12 mesos al 4,75%, amb 232.893 particulars i empreses. Després es va anar perdent l’entusiasme fins als 32.605 subscriptors de l’última col·locació. El 2011, les emissions a un i dos anys realitzades a la primavera van comptar amb 89.053 i 42.325 inversors; i les de tardor del mateix any, amb 135.242 i 70.859. El 2012, a més de la de dos anys, n’hi va haver una altra a 12 mesos amb 69.624 inversors.

El tripartit va reprendre aquest tipus de col·locacions que va iniciar als anys 80 el Govern de Jordi Pujol. La primera va ser el 1981 per un import equivalent a 60 milions d’euros (10.000 milions de pessetes de llavors) a quatre anys a l’11,75%. Van seguir una altra el 1983 per 10.000 milions de pessetes més també a quatre anys al 14%; una altra el 1985 per 4.242 milions de pessetes (25,5 milions d’euros) a un any a l’11,75% i una darrera el 1986 de 20,4 milions d’euros a un interès del 9,50% semestral.