Catalunya ha d’amortitzar 32.000 milions de deute en 3 anys

Del total, al llarg de l’exercici que acaba de començar, l’import del que la Generalitat ha de tornar s’eleva a un total de 10.038 milions d’euros, davant els 9.905 milions de l’any passat, segons les primeres estimacions. De la xifra total per al 2021, 8.852,84 milions, més de 88 de cada 100 euros, tenen l’Estat com a creditor o beneficiari com a conseqüència dels diferents mecanismes de liquiditat per pal·liar la impossibilitat d’obtenir finançament per altres vies. Entre aquestes es troben el fons de liquiditat autonòmica (FLA) i actualment, des del 2019, la facilitat financera (FF), destinada a les comunitats que compleixen amb els criteris de dèficit.

De la suma total d’amortitzacions d’aquest trienni, 28.431,59 milions són préstecs del mateix Estat, el 88,77% del total. Aquest és el període en què està prevista una més devolució de deute en els pròxims anys, segons el calendari d’amortitzacions de la Generalitat. Però són previsions, que els costos sobrevinguts per combatre la Covid, que sumen més de 5.000 milions fins ara, entre més despesa i menors ingressos, poden desbaratar. I això malgrat les injeccions com el fons creat pel Govern central per fer front als costos de la pandèmia per les comunitats i dotat amb 16.000 milions d’euros, dels quals a Catalunya li corresponen 3.165 milions a fons perdut.

L’endeutament total del sector púbic català, en el qual s’inclouen l’Administració i les empreses i entitats que computen per calcular el dèficit, ascendia el 30 de setembre a 78.097 milions d’euros. Això suposa que cada català ‘deu’, de mitjana 10.205, 99 euros, que és menor que el passiu amb què carregava el 30 de juny. Del total, 62.376 milions, el 79,87%, tenien l’Estat com a creditor, segons les dades del Banc d’Espanya.

La resta del passiu està format per 8.614 milions que són préstecs bancaris, 2.809 milions que són emissions de deute i 4.298 milions més que són altres fórmules extrapressupostàries o pagaments diferits essencialment per finançar infraestructures, que inclouen des dels censos emfitèutics fins a préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF) per acords de plurianualitats. La dependència financera de la Generalitat respecte a l’Estat es mantindrà almenys fins al 2035, segons les estimacions de la mateixa administració catalana. Els exercicis de més volum d’amortitzacions s’assoliran el 2022 i el 2023, per després anar baixant gradualment, segons unes previsions que, en funció del que duri la crisi, poden variar.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La major part de la hipoteca total del sector públic català correspon a la Generalitat, amb 71.995 milions, seguida per les entitats SEC, és a dir, aquelles el dèficit de les quals es comptabilitza també, amb un total de 6.102 milions. A l’apartat d’entitats de dret públic, les que més destaquen pel seu passiu són Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, amb 1.454 milions el 30 de setembre; i l’Institut Català de Finances (ICF), amb 1.008,38 milions, en el mateix període.

En el grup de societats en què la Generalitat té una participació majoritària destaquen Infraestructures de la Generalitat de Catalunya (en la qual l’administració té el 100% del capital), amb un endeutament de 209,84 milions i Fira 2000 (53,93% del capital), amb un passiu imputable de 157,65 milions. En l’àmbit de fundacions sobresurten la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (60% del capital), amb un passiu imputable de 130,03 milions i la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (33,33% del capital), amb 64,78 milions de deute imputable.