Brussel·les proposa la retirada coordinada de la UE de la Carta de l’Energia després de l’abandonament d’Espanya i altres països

La Comissió Europea ha proposat aquest divendres la retirada coordinada de la Unió Europea, dels seus Estats membre i de l’Euratom del Tractat de la Carta de l’Energia, que estableix els principis bàsics de govern en l’àmbit energètic internacional i protegeix les inversions en certes infraestructures energètiques. Oficializa, així, la Comissió l’inici de la retirada en bloc de tots els països després de la falta de consens per modernitzar el text i després de l’abandonament individual de molts països, entre ells Espanya.

Aquest tractat és un acord multilateral de comerç i inversió en el sector energètic que es va firmar el 1994 (va entrar en vigor l’abril del 1998) per un total de 53 països per, entre altres qüestions, protegir les inversions, el comerç i el trànsit de materials i productes energètics i la resolució de disputes. Però es va acabar convertint en objecte de litigis, especialment per a Espanya, després del canvi de política per part del Govern de Mariano Rajoy el 2013, quan va acabar amb les ajudes a les energies renovables aprovades pel seu antecessor, José Luis Rodríguez Zapatero el 2007. Llavors, desenes d’inversors van denunciar en massa el país utilitzant la protecció d’aquest tractat per una suma que ascendeix a més de 10.000 milions d’euros i de la qual encara no ha pagat ni un euro.

Sense canvis substantius des dels anys noranta, el text s’havia quedat completament antiquat, i per això el 2018 la Comissió Europea va iniciar un procés de «modernització» que va durar uns quatre anys. En aquell temps, va proposar l’eliminació de la protecció a les inversions en combustibles fòssils, per alinear el tractat amb l’Acord de París i fins i tot es va arribar a un «principi d’acord» per al tancament de les negociacions. Però finalment un grup de països format per Espanya, França, Alemanya i els Països Baixos va bloquejar el procés de canvis.

Entre els punts que més reticències generaven hi ha la resolució de litigis en tribunals privats d’arbitratge. Al final, el 2022 Espanya va decidir abandonar el tractat. Abans ho havia fet Itàlia. I el van seguir els Països Baixos, Polònia, França, Eslovènia, Luxemburg o Alemanya, així com el Parlament Europeu, que va sol·licitar promoure una sortida coordinada al considerar que el tractat donava un poder més gran als inversors energètics privats per litigar contra els Estats membre.

Notícies relacionades

El Govern ofereix als funcionaris apujar-los el sou al mateix nivell que l’IPC fins al 2028

Test psicotècnics, CV com en les empreses i molta IA: així són les noves oposicions que estudia implantar la Generalitat

En aquest punt de no retorn, la Comissió Europea va trobar com a única solució possible la sortida coordinada, que tant havia demanat Espanya des del 2021, que acaba de proposar el Consell de la Unió Europea, format pels països, que són els que han d’aprovar-ho per majoria qualificada perquè es faci efectiva la sortida. Segons exposa la Comissió Europea en un comunicat, es preveu que es produeixi una primera discussió informal entre els ministres d’Energia sobre el tema la setmana vinent, en el marc del Consell informal d’energia que se celebra a Valladolid, sota la presidència espanyola del Consell de la UE.

En aquest comunicat, el vicepresident per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, ha destacat que «és hora que Europa es retiri d’aquest tractat i posi tot el seu èmfasi a construir un sistema energètic eficient i competitiu que promogui i protegeixi les inversions en energies renovables». «Un tractat no modernitzat simplement no està en línia amb la visió sostenible de la UE del futur i les inversions que es necessiten per a una transició d’energia neta, per això avui hem proposat retirar-nos del tractat», ha afegit, per la seva banda, la comissària europea d’Energia, Kadri Simson.