L’AMB planeja una mobilitat sostenible amb una electrificació que «no deixi ningú enrere»

És un dels grans focus de discussió que han aflorat en el debat públic entorn de polítiques de mobilitat sostenible, especialment pel que fa a les zones de baixes emissions (ZBE) i la conseqüent electrificació del vehicle privat. «Cada vegada que pacifiquem un carrer estratègic a Cerdanyola ens trobem amb una batalla veïnal», ha admès Cordón, que tot i així ha defensat minimitzar progressivament el protagonisme del vehicle privat a les ciutats. Sense anar més lluny, Cerdanyola del Vallès va ser el primer municipi de l’àrea de Barcelona que va tirar endavant una exempció de multes per ZBE als residents fins a l’any 2028.

A l’aterratge de les polítiques de mobilitat en els municipis s’ha referit també Marc Iglesias, director de serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB. «El futur de la mobilitat passa indiscutiblement per un transport públic cada vegada més intensiu, ja que és el més eficient. I el vehicle privat ha de mantenir el seu espai però electrificat, sobretot vinculat a l’activitat econòmica». El vicepresident Cordón ha lamentat, no obstant, que encara hi hagi veïns que li diguin que «entre Cerdanyola i Sant Cugat hi ha 45 minuts amb transport públic i només 10 amb cotxe», apel·lant a resoldre aquesta bretxa amb què la ciutadania es troba en el seu dia a dia.

Una bretxa que es materialitza molt especialment a la segona corona metropolitana, un territori que Cordón ha assegurat que aspira a assolir «l’excel·lència» en la qual situa el transport públic de la primera corona. En aquesta matèria està fent deures l’AMB aquest últim any. Per exemple, l’ens ha assumit el contracte de busos urbans de Cerdanyola després de ni més ni menys que 13 anys de bloqueig. I ha fet el mateix a Sant Cugat del Vallès, on ajuntament i AMB han arribat a un «acord històric», va emfatitzar l’alcalde Josep Maria Vallès (Junts), després d’unes negociacions no exemptes de tensions.

El maridatge entre el PDUM i la mobilitat

L’‘stand’ de l’AMB a l’Smart City Expo World Congress ha sigut també un lloc per explorar el futur de la mobilitat a Barcelona i el seu entorn. En aquest flanc ha cobrat rellevància el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que l’AMB ha de tornar a aprovar inicialment. «El PDUM servirà de vàlvula d’impuls a llarg termini de polítiques que ja s’estan implementant en el dia d’avui: nous carrils bici o noves línies de bus, per exemple», ha afirmat Iglesias.

Notícies relacionades

Més d'una vintena de comunitats de Viladecans denuncien la seva administradora després que hagin desaparegut els seus estalvis

Badalona sumarà més de 300 pisos de protecció oficial

L’ha secundat Esther Pujol, directora de l’àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, especialment en matèria de polígons industrials. «El PDUM és un far que tindrà molt en compte l’accessibilitat als polígons industrials que demanen les empreses», ha ponderat Pujol. La directiva ha qualificat els polígons d’activitat econòmica com «els grans oblidats», per la qual cosa l’AMB els està prioritzant de cara a planificar la mobilitat amb l’horitzó al 2030. Aquesta mateixa anàlisi està realitzant així mateix el Govern de la Generalitat, que busca atraure més inversió estrangera a aquestes infraestructures.

A la xerrada metropolitana ha intervingut també l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales (PSC), que ha assumit el «dèficit» de mobilitat interna de la ciutat del Baix Llobregat. Tot i així, Morales ha posat el barri de Llevant com a exemple de mobilitat sostenible integrada. «Són 2.700 habitatges concebuts amb una planificació de mobilitat basada en la proximitat, on els busos i l’AMBici han de ser importants», ha conclòs Morales.