Espanya reforça el control de les compres de tercers països en empreses estratègiques

Espanya reforça el blindatge a les empreses considerades estratègiques nascut amb el coronavirus amb una nova legislació sobre inversions estrangeres. El març del 2020, arran de la pandèmia, el Govern central va posar en marxa el denominat escut antiopes per dotar-se d’una espècie d’acció d’or enl’adquisició de grans empreses per companyies extracomunitàries. Aquesta mesura, de caràcter permanent des d’aleshores, es desenvolupa ara a través d’un reial decret aprovat dimarts pel Consell de Ministres que especifica el catàleg de sectors subjectes a autorització per a la seva entrada a Espanyai redueix els terminis de resolució a la meitat, de sis a tres mesos.

La norma, publicada aquest dimecres al BOE i que entrarà en vigor el’1 de setembre, és independent d’una altra, també aprovada arran de la covid, que afecta les inversions a Espanya per part de països comunitaris i que, en aquest cas, sí que té vigència temporal, fins al 2024. Així, el nou reial decret manté la necessitat d’obtenir autorització administrativa prèvia per a les inversions directes a Espanya per part de residents en tercers països –també institucions d’inversió col·lectiva i fons de pensions d’ocupació de la Unió Europea o de l’Associació Europea de Lliure Comerç– que realitzin una inversió igual o superior al 10% del capital en una empresa espanyola dels comunament denominats sectors estratègics. No s’inclouen en aquest control els augments de participació d’accionistes estrangers que ja tenen més del 10% d’una societat i eleven la seva participació sense arribar al control.

Quant als àmbits d’aplicació es mantenen els mateixos que fins ara –energia, transport, aigua, sanitat, comunicacions, mitjans de comunicació, tractament o arxivament de dades, aeroespacial, de defensa, electoral o financera, intel·ligència artificial, la robòtica o microxips–però s’hi afegeixen algunes exempcions a la normal original. En aquest sentit, un dels sectors més acotats és el de l’energia a l’eximir de l’autorització prèvia aquelles compres que no afectin el negoci regulat d’una companyia, quan la societat resultant de l’operació no adquireixi la condició d’operador dominant o en el cas de les adquisicions de comercialitzadores petites, amb menys de 20.000 clients.

A més, s’hi afegeix que quan la inversió estrangera suposi la compra de parcs de producció d’energia elèctrica, com per exemple podria ser el cas de l’entrada d’una empresa extracomunitària en un parc eòlic o fotovoltaic en aquest país, només es requerirà autorització si superen el 5% de la quota de potència instal·lada d’una tecnologia en concret. S’entén per quota de potència instal·lada aquella que s’obté com el quocient entre la potència instal·lada en mans de l’inversor –aquí s’inclouen tots els actius de producció de l’inversor en el moment de sol·licitud així com els susceptibles d’adquisició– i el parc de generació nacional sempre per tecnologia.

«Els actius de producció d’energia elèctrica hauran de ponderar-se en virtut del grau de maduresa i execució dels projectes d’inversió associats, tenint en compte el seu estat de tramitació administrativa», diu el text, que afegeix que el càlcul de la quota de potència instal·lada «es farà tenint en compte els horitzons temporals i objectius d’integració de renovables previstos en l’instrument de planificació energètica que es trobi en vigor en el moment de la sol·licitud d’autorització de la inversió estrangera».

Tampoc seran sotmeses a examen previ les adquisicions d’empreses amb ingressos per sota dels cinc milions d’euros en l’exercici anterior, tret que siguin operadors amb ús d’espectre radioelèctric o relacionats amb jaciments minerals. I les inversions d’adquisició d’immobles que no estiguin relacionats amb cap infraestructura crítica i les inversions transitòries, això és, d’una curta durada (hores o dies) en les quals l’inversor no arriba a tenir capacitat d’influir en la gestió de la societat adquirida. Seran els inversors finals els que, en el seu cas, necessitin autorització.

L’aprovació d’aquesta norma era necessària per adaptar la normativa espanyola a la comunitària després de l’entrada en funcionament del reglament de control d’inversions de la Unió Europea l’octubre del 2020, que estableix un marc per als mecanisme de control d’inversions estrangeres procedents de fora de la UE als estats membres per motius de seguretat i ordre públic, segons informen fonts del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Notícies relacionades

Les caigudes de l'Ibex 35 deixen valors a preu de saldo

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

I amb aquesta es crea el que es denomina Junta d’Inversions Exteriors, que serà l’òrgan col·legiat per informar en aquesta matèria i que estarà integrat per una presidència a càrrec de la titular de la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions; com a vocals hi haurà un representant del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), un representant de la Direcció Operativa del Departament de Seguretat Nacional de la Presidència del Govern i un representant «de cada ministeri amb rang mínim de subdirector general o assimilat», així com una secretaria a càrrec del titular de la Sotsdirecció General d’Inversions Exteriors o persona que el substitueixi amb nivell mínim de subdirector general o assimilat.

Per fer seguiment de la seva execució, «a tot tardar el 31 de març de cada any», el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme publicarà un informe anual que cobreixi l’any «natural» anterior que inclourà informació afegida sobre les inversions estrangeres directes fetes al territori i sobre l’aplicació de mecanismes de control sobre aquestes, així com «sobre les sol·licituds rebudes d’altres estats membres».