La inflació frena la seva pujada fins a l’1,9% al juny

La inflació ha frenat el seu ascens fins a situar-se al juny en l’1,9%, el nivell més baix des de l’abril del 2021, després de situar-se en el 3,2% al maig, segons les dades sobre l’índex de preus de consum (IPC) publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Respecte al maig, els preus van augmentar el 0,6%, molt per sota del que ho van fer fa un any (1,9%).

Segons l’INE, aquesta evolució és deguda, principalment, al fet que aquest mes «la pujada dels preus dels carburants, de l’electricitat i dels aliments i begudes no alcohòliques ha sigut menor que el juny de l’any anterior».

L’evolució de l’IPC, amb un descens en el ritme d’augment d’1,3 punts en la seva taxa interanual, ha provocat satisfacció en el Govern, que destaca que «Espanya és el primer país de les grans economies de la zona euro que aconsegueix reduir la inflació per sota del 2%, el nivell de referència del Banc Central Europeu (BCE)». A més, el manté com un dels països comunitaris amb menor inflació. Fa un any, el juny de 2022, l’IPC anava en ascens, amb una taxa anual del 10,2% en l’etapa de més alces per la guerra d’Ucraïna.

Fonts de l’Executiu atribueixen aquesta evolució a les mesures adoptades, com la supressió de l’IVA temporalment als productes alimentaris bàsics (pa, farina, llet, formatges, els ous o les fruites, les verdures, les hortalisses, els llegums, els tubercles i els cereals) i la reducció del 10% al 5% del tipus del gravamen a les pastes i olis. Tot això, apunten, «ha permès reduir la inflació en gairebé 9 punts en menys d’un any, fins a l’1,9% al juny, la taxa més baixa des de l’abril del 2021».

També descendeix la inflació subjacent, la més estructural, que exclou els elements més volàtils, com l’energia i els aliments no elaborats, tot i que segueix en un nivell elevat, el 5,9%, després d’una alça del 0,5% el juny respecte al maig. En tot cas indica que continua desaccelerant-se la pujada del cistell de consum amb una baixada de dues dècimes respecte al maig, segons aquesta estimació avançada, que s’ha de confirmar a mitjans del mes que ve.

La moderació en l’escalada de preus es trasllada al cistell de consum, que al maig es va tornar a alentir, per tercer mes consecutiu, amb un descens d’entorn d’un punt, si bé es va mantenir en el 12%, encara en nivell dels dos dígits.

Com a conseqüència d’aquesta evolució i el descens dels carburants i l’electricitat, la taxa anual va baixar el 3,2%, la cota més baixa des de fa gairebé dos anys, i l’indicador harmonitzat, que és el que s’utilitza per comparar amb la resta de països comunitaris, es va situar en el 2,9%, cosa que situa Espanya entre els països amb menys inflació de la UE. Tot això va permetre una correcció a la baixa de la inflació subjacent, fins al 6,1%.

Aquesta evolució fa que la taxa interanual s’allunyi cada vegada més del 10,8% que va assolir el juliol de l’any passat i també la corresponent a la inflació subjacent, que va arribar al 7,6% al febrer, tot i que, en aquest cas, a un ritme més lent.

L’augment dels preus, especialment en béns bàsics va fer que les famílies gastessin gairebé un 8% més que l’exercici anterior, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de l’alça més gran registrada en 15 anys.

És precisament per aquesta dada que el Govern ha decidit mantenir en vigor mesures com la supressió temporal de l’IVA a productes bàsics.

La pujada dels preus va ser la que va provocar que des del juliol de l’any passat, el Banc Central Europeu (BCE) iniciés una escalada dels tipus d’interès que, l’últim any, han passat del 0% al 4%.

Notícies relacionades

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

Avals perversos

I això s’ha reflectit tant en la demanda de crèdit com en les hipoteques a interès variable, subjectes a euríbor a un any, que no ha parat d’augmentar i ja ha superat, en taxa diària, el nivell del 4% i podria tancar el juny amb una mitjana d’aquest nivell, no vista des de fa 23 anys, a l’inici de la creació d’aquest índex.

Tot això afecta sobretot uns 2,77 milions d’hipotecats dels 3,7 milions que tenen un d’aquests préstecs a interès variable, segons les estimacions del Banc d’Espanya.