El TC tindrà l’última paraula sobre l’impost a les grans fortunes i la llei de memòria democràtica

El Tribunal Constitucional tindrà l’última paraula en les lleis estrella del Govern de Pedro Sánchez. El ple del tribunal de garanties ha admès a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat presentats per la Comunitat de Madrid i la Xunta de Galícia contra l’impost previst per a les grans fortunes i del PP contra la llei de Memòria Democràtica.

En la mateixa sessió els 11 magistrats que formen actualment el ple han considerat que hi ha motius per revisar la llei del desembre passat que preveu «l’establiment de gravàmens temporals energètics i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit i per la qual es crea l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, i es modifiquen determinades normes tributàries».

No obstant, el tribunal rebutja suspendre la norma com demanava el Consell de Govern de la Comunitat de Madrid, en aplicació de la seva doctrina. Madrid al·lega que l’esmentada llei podria vulnerar, entre d’altres, el principi de seguretat jurídica, els principis de capacitat econòmica i no confiscatorietat i l’autonomia política i financera de les comunitats autònomes. La Xunta de Galícia impugna la constitucionalitat de l’impost temporal de solidaritat de grans fortunes, però a diferència del recurs madrileny, sense sol·licitar la suspensió de la norma.

El ple també ha desestimat el recurs de súplica presentat pel Consell de Govern d’Andalusia contra la providència del març passat, en el qual ja va denegar la suspensió cautelar de l’esmentat impost. El Constitucional explica que la denegació de la mesura cautelar respon a la manifesta falta de cobertura legal en la llei reguladora del mateix tribunal per suspendre l’eficàcia o l’execució de les lleis estatals.

Assenyala que «la resolució apropiada per denegar la sol·licitud realitzada pel recurrent era la providència, ja que el sentit de la decisió del tribunal era únicament el de constatar, sense més ni més, la impossibilitat jurídica a priori de procedir de la manera interessada per la part actora, sense que hi hagués, per tant, cap possibilitat d’entrar a donar resposta als arguments esgrimits a favor de la seva adopció». La decisió adoptada era, per tant, una conseqüència automàtica del règim legal aplicable.

Recurs del PP

Notícies relacionades

El consum de peix cau un 30% en una dècada i força el tancament de més de 5.000 peixateries a Espanya

L’‘efecte Barcelona’ es dispersa: els turistes s’allotgen fora i redueixen la despesa a la ciutat

El ple del tribunal també ha admès a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat promogut per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular contra la llei de Memòria Democràtica. Els recurrents consideren, entre altres qüestions, que la llei podria ser contrària a l’article 1.1 de la Constitució i que infringeix drets fonamentals com la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió i de creació literària i científica, la llibertat d’ensenyament i la llibertat de càtedra.

També al·leguen que no respecta l’ordre constitucional de distribució de competències, la reserva de llei orgànica ni l’autonomia municipal.