Acte de record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme
Sánchez celebra la llei de memòria democràtica i insta Espanya a construir «un relat compartit»
Amb la nova llei de memòria democràtica acabada de publicar en el BOE, el Govern ha celebrat aquest dilluns de difunts el dia de record de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura posterior, la tragèdia que «va convertir tota una nació en víctima de si mateixa», i va instal·lar una empremta dolorosa «en un país estranger anomenat passat».
Les paraules són de Pedro Sánchez, que ha pronunciat un emotiu discurs central de l’acte, celebrat a l’auditori XXX de Música de Madrid. El dia elegit no és per la festivitat catòlica, sinó per ser la data en què va quedar aprovada la vigent Constitució espanyola; la llei de memòria el fixa com a festivitat per al record de víctimes amb «vides torturades», oblidades durant decennis d’«indiferència imperdonable», ha dit Sánchez.
El president del Govern ha celebrat l’aprovació i posada en marxa de la llei que substitueix l’anterior, de memòria històrica, i ha instat el país, des d’aquest punt legislatiu, a fer el que segons el seu parer és «l’important»: «Construir un relat compartit a partir de tot el que ens uneix».
Compromís de memòria
«Mai més us tornarem a oblidar», ha promès el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, durant la seva intervenció en l’acte, prèvia a la del president. Bolaños ha volgut resignificar la jornada del 31 d’octubre en el record de les víctimes «de la desraó de la violència als dos costats de les trinxeres que van dividir Espanya», per remarcar immediatament després el record dels «compatriotes que van lluitar per la llibertat i la democràcia en les èpoques més fosques de la història recent».
Per al titular de Presidència, que ho és també de l’àrea de Memòria Democràtica, «la memòria és sobretot humanitat». Félix Bolaños s’ha referit a «les absències d’éssers estimats que trunquen vides», no només des d’un punt de vista de les tragèdies individuals de la Guerra Civil i la repressió de la postguerra, sinó també des d’una visió social: «Són absències col·lectives, de l’enfrontament entre germans que es va produir en la Guerra Civil. Aquests buits són nostres», ha proclamat.
Notícies relacionadesUna vintena de descendents d’assassinats durant aquells anys terribles han recollit avui uns diplomes de reparació, document oficial del Govern, emès també en funció de la nova legislació, que reconeix la innocència dels assassinats.
No tots els que, en el moment més emocionalment intens de l’acte, han recollit aquests diplomes són fills o nets. També han pujat a l’estrada en l’homenatge víctimes vives, com Jordi Lozano, pioner de l’activisme LGTBI, o Fernando Reinlein, oficial membre de la Unió Militar Democràtica (UMD), tots dos perseguits en la dictadura.
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- Dos anys després de la investidura Així serà la consulta a la militància de Junts per trencar amb el PSOE: pregunta i dates
- Medi ambient Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: La dana, un any després
- Actuació policial Els Mossos salven a Barcelona una dona que es volia suïcidar i que va quedar penjada de la façana
- Empreses Catalunya té sobre la taula 400 projectes d’inversió estrangera, dels quals 70 estan molt avançats
- Un any de la dana Mazón s’aferra a la reconstrucció en un discurs sense menció al seu futur polític
