Els autònoms arriben als 3,4 milions i generen el 16% del PIB

MÀXIMS HISTÒRICS.

A Espanya hi ha 3,4 milions d’autònoms donats d’alta a la Seguretat Social. En l’actualitat, el col·lectiu de treballadors per compte propi es troba en màxims històrics des que hi ha registres i ha demostrat una substancial resiliència durant les últimes crisis i episodis d’inestabilitat.

L’autoocupació és un ‘gènere de vida’ a què s’abonen més els homes (n’hi ha el 17%, sobre el total d’homes ocupats) que no pas les dones (n’hi ha l’11,4%, sobre el total de dones ocupades). I els que tenen algun empleat a càrrec i treballen amb algú més a part d’ells mateixos són minoria. Ni tan sols assoleixen el mig milió de persones, és a dir, representen menys del 15% del total d’afiliats donats d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

MÉS DE 50 ANYS.

La meitat dels treballadors per compte propi a Espanya han superat el mig segle de vida. Emprendre i muntar un negoci propi és més complicat (i requereix més diners) que buscar una feina com a assalariat i això es nota a l’hora d’orientar els més joves cap a un camí o un altre. Entre els menors de 30 anys és tres vegades més freqüent tenir una feina per compte d’altri que ser treballador per compte propi.

Si bé, d’acord amb el conjunt de la població i de la població treballadora, l’envelliment dels autònoms ha augmentat durant l’última dècada. Segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’edat mitjana d’un treballador per compte propi és de 48 anys, davant els 43 anys que registrava fa dues dècades. En canvi, entre els assalariats l’edat mitjana és avui de 43 anys, mentre que fa dues dècades era de 38 anys.

SECTOR SERVEIS.

La majoria d’autònoms, com passa amb la resta de treballadors i és comú en totes les economies occidentals, es dediquen al sector serveis. Són hotelers, comerciants, advocats, arquitectes o terapeutes, entre moltes altres professions. En concret, tres de cada quatre treballadors per compte propi es dediquen al sector serveis. No obstant, la proporció d’autoocupats en l’agricultura i en la construcció és superior que entre els assalariats, de la mateixa manera que en la indústria és inferior.

Per territoris, les Illes Balears, Galícia i Extremadura són les comunitats amb més pes del teixit autònom en relació amb el nombre total de treballadors ocupats; davant Madrid, Navarra i Múrcia, per aquest ordre, que són les regions on menys autoempleats hi ha de tot el país.

ESTRANGERS.

El nombre de treballadors autònoms que han nascut fora d’Espanya avança a l’alça i sense la seva aportació difícilment es podrien haver arribat als màxims històrics que recullen actualment les estadístiques d’ocupats. Així les coses, 2 de cada 10 treballadors per compte propi són d’origen estranger, la mateixa proporció que entre els assalariats; si bé entre els autònoms el número de forans ha crescut en gran manera. I és que mentre avui els treballadors estrangers representen el 20% del total d’afiliats al RETA, fa dues dècades amb prou feines suposaven el 6%.

En concret, la Xina, Romania i Itàlia són els tres països amb més nombre d’autoempleats cotitzant en la Seguretat Social espanyola, seguits de més lluny pel Marroc i el Regne Unit.

SALARI MÍNIM.

Notícies relacionades

¡Autònoms, crideu!

Recels sobre la pujada de quotes

Fer-se autònom no és un negoci gaire lucratiu per a una part important del col·lectiu. Un de cada tres autoempleats –gairebé 1,3 milions de persones– declara que guanya l’equivalent al salari mínim interprofessional (SMI) o menys, segons les dades de l’última campanya de regularització de quotes realitzada per la Seguretat Social. A l’altre costat de la balança, hi ha un altre grup, que representa una mica més de mig milió de persones, que declara guanyar més de 3.500 euros mensuals.

A més de les diferències de guanys, entre assalariats i autònoms també hi ha una gran divergència entorn el temps de treball. De mitjana, els treballadors per compte propi solen invertir més hores a la setmana que els que tenen una feina per compte d’altri, a més de ser més freqüent que treballin els caps de setmana o a hores intempestives. Segons les últimes dades de l’EPA, la jornada mitjana d’un autònom és de 42 hores setmanals, davant les gairebé 35 hores que fa, de mitjana, un assalariat del sector privat, on cohabiten sectors amb jornades legalment diferents i contractes a temps parcial amb d’altres a temps complet.