Els països de l’Eurozona transmeten un missatge de tranquil·litat després de la caiguda del Deutsche Bank

La fallida i el rescat de diversos bancs als Estats Units i a Suïssa, com el Sillicon Valley Bank i el Credit Suisse, i les turbulències posteriors han posat en els últims dies l’eurozona davant una realitat que creien superada i oblidada: el fantasma d’una nova crisi financera. Un escenari que institucions i governs han descartat en els últims dies adduint a la solidesa del sistema bancari europeu. La caiguda aquest divendres de les accions del Deutsche Bank més d’un 14% han disparat de nou els temors just quan els caps d’Estat i de Govern de l’eurozona es reuneixen a Brussel·les. «És un banc molt rendible. No hi ha motiu per estar preocupats», ha dit el canceller alemany, Olaf Scholz, al final de la cimera.

Un Consell Europeu al qual han acudit tant la presidenta del BCE, Christine Lagarde, com el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, per fer balanç de la situació financera i les turbulències que viuen els mercats en els últims dies. Com va avançar dilluns davant el Parlament Europeu, la màxima responsable de la política monetària europea ha transmès als líders que el sector bancari europeu és resistent i que té «una posició sòlida de capital i de liquiditat», segons han explicat fonts europees. Lagarde també ha explicat que el sistema bancari és fort a causa de les reformes regulatòries acordades a nivell internacional després de la crisi financera del 2008

«Els últims esdeveniments ens recorden que ha sigut important millorar contínuament aquests estàndards regulatoris. Ara necessitem progressar, completar la unió bancària i continuar treballant per crear un veritable mercat de capitals europeu», han explicat les mateixes fonts sobre el missatge transmès als líders europeus, als quals també se’ls ha deixat clar que no existeix la dicotomia estabilitat de preus i estabilitat financera. «La nostra caixa d’eines ens permet afrontar els dos riscos». I, en el cas de l’estabilitat financera, ha deixat clar que el BCE està plenament equipat per «proporcionar liquiditat al sistema financer de l’eurozona si és necessari».

El mateix missatge de calma ha traslladat Donohoe. «Els recents esdeveniments en els mercats financers ens recorden la necessitat de mantenir-nos vigilants i continuar controlant els riscos», però «tinc confiança en la quantitat de liquiditat i la resiliència que ha construït el nostre sistema bancari i crec en els nostres reguladors, les nostres institucions, a nivell nacional i europeu, que han jugat un paper molt important a reforçar la resiliència del nostre sistema bancària», ha explicat l’irlandès.

Igual que Lagarde, l’irlandès també ha remarcat que «tenim les reserves i la resiliència per assegurar l’estabilitat del nostre sistema bancari en aquests moments». I això és resultat d’unes decisions que els governs de l’eurozona van adoptar al seu moment i que han funcionat. Tot i així, el gest de l’eurozona reconeix que «no podem ser complaents» i que cal continuar «vigilant» els esdeveniments en el sistema bancari. El president de l’Eurogrup ha aprofitat la seva intervenció per demanar als països de l’eurozona que continuïn desenvolupant les mesures acordades a l’estiu per desenvolupar i completar la unió bancària, perquè «pot marcar la diferència». 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«El que hem de fer ara a la Unió Europea és mantenir el nostre progrés constant i construir la unió bancària. Hem d’aplicar i avançar en els acords que ja estaven al seu lloc. Confio que serem capaços de fer més», ha afegit sobre la necessitat de concloure la ratificació del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), pendent encara de la ratificació d’Itàlia i clau per garantir que el Fons Únic de Resolució no es quedi sense fons. «Necessitem garantir que el Fons Únic de Resolució tingui el suport que necessitarà en el futur, en particular a partir del 2024, per garantir que, si hi ha futures dificultats bancàries, no haguem de demanar als contribuents que les paguin», ha recordat.

La unió bancària es va crear com a resposta a la crisi financera dle 2008 i consta actualment de dos elements: el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) i el Mecanisme Únic de Resolució (MUR). El MUS supervisa els bancs més grans i importants de la zona de l’euro directament a escala europea, mentre que la finalitat del MUR és la resolució dels bancs en dificultats d’una manera ordenada i amb costos mínims per als contribuents i per a l’economia real. El tercer element del paquet era la creació d’un Sistema Europeu d’Assegurança de Dipòsits (SESD), però es va retirar el 2022 i de moment ha quedat aparcat.