Comptes públics

El Govern demanarà al FLA 11.822 milions per a l’any que ve

La dependència del finançament de l’Estat es mantindrà i seguirà fins al 2034, tot i que baixarà gradualment

El Govern demanarà al FLA 11.822 milions per a l’any que ve
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern calcula que requerirà 11.822 milions d’euros l’any que ve, que és la quantitat que preveu sol·licitar al fons de liquiditat autonòmica (FLA). Per a l’exercici actual va demanar un total de 12.447 milions als quals se n’han de sumar 815 del fons europeu React-UE.

Tot i que l’estimació és que complirà el dèficit, igual que l’any passat, probablement les entregues seran a través del FLA (el fons per a les autonomies que incompleixen els objectius fiscals) en comptes de la facilitat financera (per a les que compleixen), ja que la referència és el 2019 a l’haver-se suspès a la Unió Europea (UE) les regles fiscals per al 2020 i fins al 2023 per la pandèmia, segons fonts d’Economia. Aquell exercici la Generalitat va incomplir amb el dèficit, mentre que els dos exercicis posteriors sí que el va complir.

Amb aquesta quantitat que demanarà, inclosa en un informe elaborat per la Conselleria d’Economia per als inversors, s’ha de cobrir el dèficit de referència (les regles fiscals tampoc s’aplicaran l’any que ve amb autorització de Brussel·les) del 0,3% del producte interior brut (PIB), que equival a 791 milions d’euros. També es calculen 10.906 milions més per a venciment de bons, retorn de recursos dels mecanismes de liquiditat de l’Estat i 125 milions per a altres finalitats.

D’aquesta manera es mantindrà el pes de l’Estat com a creditor de la Generalitat, com a titular de més del 82% del deute total que, a 30 de juny, ascendia a 84.486 milions. El Govern, l’anterior conseller d’Economia del qual, Jaume Giró,va estimar que a partir de l’any que ve podria començar a acudir al mercat, preveu que mantindrà dependència del finançament de l’Estat fins al 2034, tot i que amb una reducció gradual.

En tot cas, per combinar finançament en els mercats i instruments de liquiditat de l’Estat cal complir amb la referència de deute públic i el període mitjà de pagament a proveïdors, una condició que es va complir el 2020 i 2021 però no el 2019, l’exercici que serveix de base i en el qual encara regien les regles fiscals prepandèmia. Haurà de ser, per tant, fruit d’una negociació amb el Govern central.

Nou de cada 10

Durant el 2023, la Generalitat haurà de tornar 10.665 milions, dels quals 9.726, el 91% del total, és a dir, 9,1 de cada 10 euros, tenen l’Estat com a destinatari. Des del 2012, quan el Govern central va instaurar fórmules per facilitar la liquiditat de les autonomies davant el tancament dels mercats, Catalunya ha rebut més de 100.000 milions d’euros, dels quals quedaven pendents de devolució 70.318 milions fins al 30 de setembre.

Durant l’últim any, el deute de la Generalitat ha deixat de ser considerat com a ‘bo porqueria’ per dues agències de qualificació de crèdit, DBRS i Fitch Ratings. Malgrat que el volum de passiu ha augmentat, el seu cost es manté «relativament baix», segons el document entregat als inversors, amb una mitjana de l’1,257% fins al setembre i un total de 697 milions el 2021. El 2014 es va arribar al pic en costos financers amb un total de 1.923 milions d’euros, l’equivalent al 8,3% del PIB, davant el 0,29% de l’any passat.

Notícies relacionades

El 2013 també serà l’últim any del trienni de més volum de devolució de deute per a la Generalitat, ja que a partir del 2024 baixarà dràsticament fins a 7.988 milions i continuarà disminuint de manera gradual.

L’objectiu és que en els pròxims exercicis Catalunya compleixi els requisits per sortir gradualment a finançar-se als mercats, «tot i que l’elevat volum de les necessitats de finançament de la Generalitat faran que sigui necessari continuar comptant en gran mesura amb l’adhesió als mecanismes de liquiditat», segons l’informe d’orientacions pressupostàries presentat al juny al Parlament. La idea és que el finançament en el mercat sigui el 5% del total el 2023, el 10% el 2024, el 15% el 2025 i el 20% el 2026.