La dones només representen l’11% del sector de la construcció

"És una bretxa que es reprodueix al llarg de tota la cadena de valor, des de la formació fins als llocs tècnics o comercials", explica Priscilla de Carvalho, directora de Comunicació de Brico Depôt Espanya i ment pensant de la segona edició del repte Construïm Juntes, celebrada aquesta setmana a Cabrera de Mar (Maresme). Es tracta d’un programa que busca acostar l’ofici a alumnes de secundària mitjançant tallers pràctics de pintura, fontaneria o construcció organitzats per professionals del sector. "L’any passat ho vam fer a Madrid i, després de l’èxit, hem volgut repetir l’activitat a Catalunya", explica.

El desequilibri neix a les aules

El Joan (40 anys) és professor de Tecnologia a l’institut públic Premià de Mar, un dels centres educatius que van assistir a la jornada. Quan li van proposar la idea, no ho van dubtar. "Les activitats formen part del temari de l’assignatura, és una manera d’acostar a la pràctica les eines, els materials i els oficis que estudien als llibres", explica.

Així doncs, té ben clar que la manca de referents i orientació en etapes educatives és un llast que travessa bona part d’aquests oficis manuals. "No hi ha models visibles, i això influeix en les decisions de formació", apunta. Les dades corroboren el seu diagnòstic. Perquè, tot i que les dones són majoria en els cicles d’FP (62%), tan sols el 2% tria la branca d’Edificació i Obra Civil, segons un informe de l’Observatori de la Fundació Laboral de la Construcció.

De les que treballen al sector, més de la meitat (57,5%) ocupen tasques administratives, mentre que només un 6,2% –unes 10.000 professionals– desenvolupa la seva tasca directament a l’obra. El relleu generacional, com passa a tot el sector, tampoc està garantit. Només un 10% de les treballadores té menys de 30 anys, cosa que evidencia la necessitat de renovar i diversificar la plantilla.

Rostres del canvi

No obstant, darrere d’aquestes xifres hi ha trajectòries que il·lustren l’evolució del sector. Una d’elles és la de l’Ana (60 anys), amb més de quatre dècades d’experiència. Va començar a l’empresa familiar "d’administrativa", però aviat va començar a ajudar el seu pare com a electricista. "Ara em considero una experta en la matèria", afirma. Després d’una vida a l’obra, des de fa cinc mesos assessora clients en una botiga de Brico Depôt.

¿Recomanaria a altres dones treballar en la construcció? "No és fàcil. Al llarg de la meva carrera he patit tres situacions d’assetjament laboral. És una feina dura i t’has de justificar constantment", reconeix l’Ana. No obstant, la seva expressió canvia quan treu el telèfon mòbil i ensenya l’habitació reformada que va fer a la seva filla de deu anys. "No té preu obtenir un bon resultat i fer feliç altres persones".

En el cas de Kenya València (32 anys), una de les professionals que va impartir un taller de fontaneria, va arribar al sector per insistència del seu germà. Avui, no obstant, lidera la seva pròpia empresa de reformes. "Em veig dirigint una plantilla més gran, creant més ocupació. El sector està ple d’oportunitats", afirma convençuda.

I és que, més enllà del component paritari, la incorporació de dones al sector té també un valor econòmic. La patronal estima que el dèficit de treballadors podria arribar als 700.000 en els pròxims anys, especialment en perfils tècnics i oficis qualificats.

Una dada rellevant és que pràcticament la meitat de les dones que treballen en la construcció ho fan en àrees especialitzades. És el cas de les professionals esmentades, però també el de Ruth Alemán (37 anys, Palma), que porta set anys com a lampista autònoma. "La fontaneria és un ofici amb una varietat immensa –termos, calderes, aixetes, fugues, embussos–, en què cada professional se sol especialitzar", explica. ¿I la seva especialització quina és? "Fugues i embussos", afirma orgullosa. El seu tracte amb els clients és, en general, "molt positiu", tot i que reconeix que "de vegades hi ha hagut una miqueta de tot".

Notícies relacionades

Espanya bat un nou rècord d’ocupació, però també puja l’atur

Més talent

També el de Cristina Alejos, de 33 anys i resident a Sabadell, que en fa quatre va deixar el seu lloc de secretària de direcció per dedicar-se al bricolatge i a la creació de contingut. "El que va començar com una afició va explotar", explica. Els seus tutorials sobre transformació de mobles van créixer fins a incloure reformes integrals, decoració i interiorisme. Juntament amb la seva sòcia, ha fundat @Craftycris, una assessoria online i servei a domicili especialitzat a fer "rentats de cara" a les llars. "Pintem rajoles, canviem l’estil d’un bany, transformem coses antigues en modernes... aprofitant el que hi ha a casa sense grans despeses", assenyala.

Però l’avenç continua sent lent. Segons els experts, la formació professional, l’automatització de processos i la flexibilitat laboral seran claus per atraure nou talent. "La construcció del futur serà més tecnològica i sostenible, i això obre la porta a nous perfils, també femenins", conclou Carvalho. Així, el nombre de dones afiliades va créixer un 3,6% l’últim any, i cada vegada més empreses incorporen polítiques específiques per reduir la bretxa de gènere.