Comptes públics

Deute de la Generalitat: ¿De tornada al mercat una dècada després?

El Govern aspira a finançar l’any que ve almenys el 5% del passiu total al marge de l’Estat

Les pujades del preu dels diners encariran el finançament fins a situar-la per sobre del 3%

Deute de la Generalitat: ¿De tornada al mercat una dècada després?

DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS

El 2012, el plena tempesta que va afectar el deute públic dels països del sud de la Unió Europea (UE), els mercats es van tancar per al deute de la Generalitat, igual com per a la resta d’autonomies. Una dècada després, la Conselleria d’Economia que dirigeix Jaume Giró, preveu ja tornar als mercats de forma gradual, tot i que encara amb una enorme dependència de l’Estat com a principal finançador mitjançant els diferents mecanismes creats fa 10 anys, després del que llavors era conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, reclamés els ‘hispabons’, o sigui la mutualització del deute per part de l’Estat, com després ha fet la Unió Europea amb el fons ‘Next Generation’ després de la pandèmia. En l’actualitat, l’instrument és el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), constituït per a les autonomies que incompleixen els criteris de dèficit.

Aquest full de ruta del Govern, recollit a l’informe d’«Orientacions Pressupostàries» entregat al Parlament a finals de juny, calcula que el 2023 el 5% del deute podrà finançar-se al mercat. Tot i que per combinar suport de l’Estat amb finançament a través del mercat s’an de complir els objectius d’estabilitat pressupostària, com el deute públic i el període mitjà de pagament a proveïdors, hi h¡h excepcions que permeten fer-ho de manera puntual. La Conselleria entén que la flexibilitat de les regles fiscals autoritzada per Brussel·les i el fet que Catalunya i la majoria d’autonomies complissin els objectius de referència el 2021, facilitarà aquesta possibilitat.

Continuar depenent

En tot cas, l’elevat volum de les necessitats de finançament de la Generalitat, amb un deute que AL març passat ascendia a 83.722 milions d’euros i la previsió de tancar l’exercici en 85.272 milions, «faran que sigui necessari continuar comptant en gran manera amb l’adhesió als mecanismes de liquiditat», segons l’informe del Govern. De fet, no està previst que aquesta part aportada per l’Estat toqui sostre fins aL 2024, amb 72.997 milions, el 85% del passiu total. El març passat suposava el 81,7%. L’objectiu és que a partir deL 2025 comenci a perdre protagonisme en favor de les operacions de mercat, «instrumentades en valors o préstecs a llarg termini».

L’estratègia que ha dibuixat Giró, amb el canvi d’escenari que suposa la pujada dels tipus d’interès, aspira que el 5% de finançament de deute en marcatge del 2023 passi a ser del 10% el 2024, el 15% el 2025 i el 20% el 2026. Un dels factors, que fins ara havia operat a favor, és el dels tipus d’interès, històricament baixos, deixarà de fer-ho amb un canvi de tendència arran del cicle d’alces del preu dels diners iniciats al juliol pel Banc Central Europeu (BCE), amb un augment de 0,50 punts i previsió d’un nou increment al setembre.

Aquest exercici, l’increment net de deute, per 3.165 milions, a més de per un dèficit més gran i la quota de devolució de liquidacions negatives inclou la disposició d’una part pendent del FLA del 2021, una primera del fons de liquiditat REACT-UE i l’augment de l’ús de les operacions a curt termini. Està previst que aquests augments es vegin reduïts per la previsió de la resolució anticipada de la concessió de la carretera C-25, l’Eix Transversal.

Pujades de tipus

Les pujades en els tipus d’interès fan que la reducció del cost del deute es converteixi en pujada després de diversos anys en què la que vencia es renovava a un cost més reduït. En aquest sentit, la previsió amb què treballa Economia per al deute a llarg termini amb l’Estat és d’un 1,54% el 2022, que anirà pujant fins al 3,10% el 2026. I en el cas de la finançada al mercat comença en el 3,05% el 2023 fins a arribar al 3,56% el 2026. Com a conseqüència d’això, dels 634 milions de càrrega financera prevista aquest any es passarà gradualment fins als 1.321 milions el 2026.

Notícies relacionades

L’Estat, a través del FLA, va liquidar el 2014 l’última de les emissions de bons de la Generalitat destinades a particulars i empreses, per un total de 781,5 milions d’euros emesos a dos anys al 5%, amb liquidació trimestral d’interessos, destinat a 32.605 inversors i llançat el 2012. Amb aquesta amortització es va posar fi al cicle de finançament a través de famílies i empreses iniciat el 2010 amb el Govern del tripartit i que només tenia com a precedents les realitzades en els anys 80 amb Jordi Pujol (CiU).

Des del 2010, l’import total obtingut per la Generalitat a través de bons per a particulars va arribar als 12.726,5 milions. L’emissió amb més inversors va ser la primera, el 2010, per valor de 3.000 milions a 12 mesos al 4,75%, amb 232.893 particulars i empreses. Després es va anar perdent l’entusiasme, fins als 32.605 subscriptors de l’última col·locació. El 2011, les emissions a un i dos anys realitzades a la primavera van comptar amb 89.053 i 42.325 inversors; i les de la tardor del mateix any, amb 135.242 i 70.859. El 2012, a més de la de dos anys, n’hi va haver una altra a 12 mesos, amb 69.624 inversors.