Infraestructures

Pimec apressa a reobrir el debat sobre l’aeroport i sumar els de Girona, Reus i Lleida

Diversos representants del teixit empresarial demanen en un acte organitzat per EL PERIÓDICO que es prioritzi donar resposta al requeriment que va fer Brussel·les sobre l’assumpte

Pimec apressa a reobrir el debat sobre l’aeroport i sumar els de Girona, Reus i Lleida

JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

«Cal mirar els interessos de les minories i intentar solucionar-los, el que no pot passar-nos és que aquests condicionin els interessos generals». Per al president de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana Pimec, Antoni Cañete, al debat sobre l’ampliació de l’aeroport li va faltar dimensió. Primer perquè hauria d’haver inclòs molt més els agents socials i econòmics representatius de la societat civil. Segon, perquè es va oblidar de mirar més enllà de Barcelona. Justament això reclama ara aquest portaveu empresarial de cara a la reobertura del debat, una segona volta que, al seu parer, urgeix que comenci aviat.

No només Pimec, també l’associació d’empreses relacionades amb el transport de mercaderies per via aèria Aircargo Club, la Cambra de Comerç de Barcelona, la unió d’empreses el Prat Empresarial i fins i tot un naturalista i ornitòleg a favor de l’ampliació, s’han posicionat a favor d’aquesta reactivació. Així ho han manifestat alguns dels seus representants en un acte organitzat per Aircargo i EL PERIÓDICO.

«L’objectiu d’aquesta trobada era aquest: tornar a obrir el debat i posar-lo sobre la taula», ha introduït el president d’Aircargo, Ricardo Bagen, davant una sala plena d’empresaris del seu sector. Sobretot, ha afegit, perquè quan l’acord entre Generalitat i Govern va saltar pels aires i va tancar la porta a tota possibilitat d’ampliació en un futur pròxim, a la junta d’aquesta associació li van quedar molts dubtes per resoldre. Entre aquests, ha dit, saber com es continua debatent l’assumpte.

Que serveixi com a resposta temporal la voluntat manifestada pels experts que han participat en la taula rodona. «En aquests pocs anys que hi ha [fins que es comenci executar, entorn del 2027, el següent paquet d’inversions] hauríem de treballar a analitzar de manera assossegada i sobre una base 100% tècnica, les opcions sobre la taula», ha proposat la directora del Gabinet d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alicia Casart.

Tot i que abans, ha afegit, caldria treballar a donar una resposta d’altura al requeriment europeu que advertia que l’ampliació del Prat no podia perjudicar de manera significativa la zona protegida. «Si no es proporciona una resposta sòlida i en condicions a Brussel·les, tot el que parlem aquí avui no tindrà un final», ha advertit, malgrat reconèixer una estona més tard que a ella li consta que ja s’està treballant en això.

La Ricarda

A jutjar pel discurs del naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal, de fórmules n’hi ha. Segons aquest expert, el perimetratge fa anys de la Ricarda (llacuna de la discòrdia) n’ha fet una zona «ecològicament molt per sota del que podria ser». «És una zona molt empobrida», ha assegurat Sargatal, explicant que ajudaria més les aus que paren allà a descansar en les seves migracions crear una àrea nova més adequada a les seves necessitats. «Podria millorar moltíssim la receptivitat del Llobregat com a zona per a les aus», ha advocat.

Notícies relacionades

De tota manera, el planter de portaveus ha coincidit a assenyalar que amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no n’hi ha prou. Sobretot perquè, tal com ha indicat el president del Prat Empresarial, Jordi Morera, el municipi té 30 quilòmetres quadrats, i l’aeroport ja n’ocupa un terç. «Si volem ser un aeroport gran tenim l’oportunitat, perquè tenim tres aeroports a prop i dos ports», ha plantejat, afegint al combo un futur corredor Mediterrani. «Mirarem una mica la perspectiva d’aprofitar el territori», ha insistit Morera, que suma la «quantitat de càrrega que es podria transportar» al potencial increment de passatgers, i que es confessa més partidari d’aquesta opció que de l’ampliació de la infraestructura de Barcelona.

«Quan parlem d’una àrea aeroportuària ho hem de fer amb visió de país», ha coincidit Cañete, assenyalant directament als aeroports de Girona, Reus i Lleida. «Cal sortir del debat de la Ricarda i posar la pilota a terra», ha sentenciat. «Encara es pot recuperar el temps perdut si es treballa bé», ha encoratjat Casart.