Espanya dispara les seves compres de gas a França en plena pugna pel MidCat

Des que va arrencar la invasió militar d’Ucraïna per part de Rússia, a finals de febrer, Espanya ha estat elevant la venda de gas a França fins a nivells rècord. Durant els últims cinc mesos, les exportacions a França a través dels dos gasoductes operatius ha marcat nivells màxims. Ara, en plena pugna entre els Governs de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron per rellançar la construcció del MidCat com a tercera interconnexió per elevar encara més les exportacions espanyoles a Europa, es produeix un tomb comercial.

Espanya va trencar a l’agost la tendència en què s’havia embarcat des de l’inici de la guerra i va disparar les compres de gas procedent de França fins a convertir-se de nou en importador net. Les empreses espanyoles van duplicar les compres de gas des de França a través dels gasoductes i, tot i que també van créixer les vendes, la balança comercial entre els dos països va superar els 3.000 gigawatts hora (GW h) de saldo positiu per a Espanya, el doble que fa un any, segons els registres oficials d’Enagás, l’operador del sistema gasista i gestor de la xarxa de grans gasoductes a Espanya.

Les dues interconnexions entre Espanya i França (els gasoductes de Larrau-Alçay i el d’Irun-Biriatou) han funcionat tradicionalment en sentit nord-sud, proporcionant gas des de França cap a Espanya. En els últims mesos, en plena crisi energètica aguditzada per la invasió militar de Rússia sobre Ucraïna, el flux s’havia revertit. Fins ara: quan a l’agost va tornar al flux habitual de compres per part d’Espanya. De fet, des de començament d’any, Espanya acumula un saldo exportador amb França de 13.000 GW h, davant el saldo importador de 6.700 GW h que registrava en el mateix període de l’any passat.

Xoc pel Midcat

Fa mesos que Espanya i Alemanya intenten reimpulsar el projecte de construir un nou gasoducte pel Pirineu per poder transportar gas fins al centre i el nord d’Europa per avançar cap a la independència energètica europea de Rússia, però estan topant amb la negativa del Govern francès. El president gal, Emmanuel Macron, va justificar el seu rebuig, entre altres aspectes, en què no era necessari ampliar la interconnexió entre els dos països quan les actuals encara estan infrautilitzades.

Des d’Enagás s’apunta que en els últims mesos, en diversos moments els gasoductes han exportat a França a la màxima capacitat. Des que va arrencar la guerra a Ucraïna i fins a la setmana passada, el 75% dels dies el saldo amb França ha sigut exportador per al mercat espanyol i entorn d’un 20% dels dies les interconnexions han arribat a funcionar al màxim de la seva capacitat.

Magatzems de gas, al 86%

Des del sector energètic espanyol s’apunta que una de les raons de l’increment de les compres de gas de França és la necessitat d’aprofitar l’estiu per continuar elevant l’ompliment dels magatzems com exigeix Brussel·les. Espanya està fent els deures i ja supera els nivells d’emmagatzematge marcats per la UE.

El pla comunitari contempla arribar a l’1 novembre amb els magatzems de gas de cada país per sobre del 80% de la seva capacitat, un objectiu que ja s’ha complert en la majoria de països comunitaris. Els tres magatzems subterranis espanyols guarden ja gas equivalent a més d’un 86,6% de la seva capacitat total, fins a gairebé els 30.500 GW h emmagatzemats, segons les dades actualitzades d’Enagás. França és un dels països que més han elevat les seves reserves i té els seus magatzems plens a gairebé un 94% de la seva capacitat, segons els registres de la Comissió Europea.

A més dels magatzems subterranis, el sistema gasista espanyol també compta amb sis plantes de regasificació operatives amb possibilitat d’emmagatzematge addicional (gràcies a les quals Espanya concentra un 34% de la capacitat de regasificació de tot Europa i un 44% de capacitat d’emmagatzematge de gas natural liquat). Les sis plantes guarden actualment més de 17.300 GW h de gas, l’equivalent al 76% de la seva capacitat. En uns mesos s’hi sumarà la capacitat d’emmagatzematge de la planta asturiana d’El Musel, que no es connectarà a la xarxa de gasoductes espanyols però sí que funcionarà com a magatzem.

Més compres a Rússia

Espanya ha continuat rebent gas rus des que va arrencar la invasió militar d’Ucraïna. Fins i tot sent volums molt inferiors als comprats fins ara pels països europeus amb connexions per gasoducte amb Rússia, les empreses espanyoles han mantingut les compres durant els últims sis mesos i fins i tot les han accelerat durant l’estiu.

A l’agost, Espanya va més que duplicar les compres de gas rus, fins als 4.500 GW h i fins a concentrar gairebé el 12% de tot el gas importat el mes passat. Des del Govern i des del mateix sector energètic s’apunta a la pujada de les compres de gas a Rússia com un fenomen temporal, fruit de l’execució de contractes firmats amb molta antelació per omplir els magatzems a l’estiu i que no es poden rescindir fàcilment, i que també s’han produït diverses desviacions de metaners per tasques de manteniment en diverses plantes regasificadores europees.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Des que va arrencar la guerra, Espanya s’ha col·locat com a tercer importador més important de gas natural liquat (GNL), el que es transporta amb barco, procedent de Rússia, només per darrere de França i Bèlgica. Però en els mesos d’estiu, durant juliol i agost, Espanya es va convertir en el comprador més gran del món de gas rus transportat per barco, segons les dades fetes públiques pel Centre d’Investigació sobre Energia i Aire Net (CREA, per les seves sigles en anglès), que eleva l’import de les compres fins als 750 milions d’euros en aquells dos mesos.

El mes passat, els Estats Units van ser el proveïdor de gas més important del mercat espanyol, amb el 26,5% del total d’importacions; seguit d’Algèria (24%), Nigèria (15,3%) i la mateixa França (12,3%).