La inflació va arribar al 10,8% al juliol malgrat l’abaratiment de les gasolines

La taxa d’inflació es va situar al juliol en el 10,8%, el nivell més alt des del 1984, malgrat la retallada mensual del 4,7% dels preus dels carburants, segons la dada definitiva publicat aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que confirma el que va avançar el mateix organisme el 29 de juliol. En concret, l’índex de preus de consum (IPC) va baixar tres dècimes respecte al mes de juny (gràcies als carburants i a les rebaixes d’estiu), però la taxa anual de la inflació ha pujat sis dècimes, fins al 10,8%, ja que el juliol de l’any passat la caiguda mensual de juny va ser més gran (de vuit dècimes).

Segons la informació detallada per l’INE, la pujada de la inflació al 10,8% al juliol té a veure, sobretot, amb el nou encariment de l’electricitat i del gas al mes de juliol, amb l’augment en els preus relacionats amb el turisme (paquets de viatges i hotels, cafès i restaurants) i amb unes rebaixes d’estiu en roba i calçat més tímides que les de l’any passat.  També amb la pujada d’aliments com ara la carn, el pa i els cereals, la llet, el formatge, els ous, el peix i el marisc.

L’electricitat ha pujat el 49,4% durant els dotze últims mesos. El gasoil, el 35%. El gas, el 23,8%. Els ous, el 22%. I la carn de pollastre, el 16,3%. Amb tot, si s’eliminen els preus més volàtils de l’energia i els aliments no elaborats, l’anomenada inflació subjacent també ha escalat sis dècimes, fins al 6,1%, el valor més alt des del gener del 1993. Així, l’oli de gira-sol anota una alça del 83,2% durant els dotze últims mesos. Els paquets turístics internacionals, el 20,9%. Els hotels, el 33,8%, i les comissions bancàries, el 10,6%, entre altres béns i serveis de la cistella de la compra.

La inflació espanyola del 10,8% se situa per sobre de la mitjana de la zona euro, del 8,9%. Si no fos per les rebaixes fiscals adoptades pel Govern central, la taxa d’inflació del juliol hauria sigut de l’11,5%, segons les estimacions de l’INE. La taxa d’inflació també seria més alta si no fos perquè el Govern central va posar al març un límit del 2% a la pujada dels lloguers de la vivenda principal, fins a finals d’any. Hi ha deu comunitats autònomes on la inflació supera l’11%, i a Castella-la Manxa arriba al 13,2%. La pujada anual dels preus al juliol va ser del 10,3% a Catalunya. Només les Canàries i Madrid registren un IPC per sota del 10%.

«Ens preocupa especialment aquesta desigualtat en les pujades de preus, perquè colpegen molt a llocs amb els sous especialment baixos. Per posar-ne un exemple, aquesta setmana coneixíem l’estadística de pujada salarial per convenis i la tancava Aragó, amb tot just l’1%. Tanmateix, el seu IPC anual és de l’11,4%. Allà els treballadors estan perdent més del 10% del salari», es destaca des de la central sindical USO.

Segons la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, el Govern central confia que l’IPC «comenci a baixar la corba» a partir del mes de setembre. Des del seu punt de vista, si l’Executiu no hagués adoptat mesurades, la inflació hagués pujat 3,5 punts més.

«L’escenari més probable és que s’origini una desacceleració de l’IPC durant els pròxims mesos, especialment al quart trimestre, amb més èmfasi el 2023», anticipa Eduardo Miranda, analista d’Ibercaja. Tanmateix –afegeix– la incertesa és molt elevada en el context geopolític actual i «el que passarà continua depenent en gran part de factors que s’escapen del nostre control».

Els sindicats UGT i CCOO han insistit en la necessitat que es portin a terme pujades salarials davant una inflació «desorbitada», així com la implementació de mesures temporals i eficaces que posin fre al creixement descontrolat dels preus. UGT indica que els salaris continuen evolucionant «molt per sota del nivell general de preus», ja que amb prou feines han crescut un 2,6% fins al juliol d’aquest any, i això «suposa una pèrdua notable del poder adquisitiu de les llars».

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Des de la patronal, Foment adverteix que la inflació, «que s’està convertint en estructural», crea «grans dificultats» a les empreses del país, per la qual cosa ha tornat a reivindicar un pacte de rendes entre empresaris, treballadors, pensionistes i funcionaris. En un comunicat, la patronal catalana considera que l’administració també ha d’assumir la seva responsabilitat i ha tornat a reclamar al Govern central que «deflacti l’impost de la renda» perquè els ciutadans no paguin més impostos per l’alça dels preus.

Després de la confirmació per part de l’INE de la dada d’inflació del juliol del 10,8%, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va opinar a través de la xarxa social tuiter que el pla de mesures econòmiques que va traslladar al Govern central «és avui més urgent que mai». Racionalitzar la despesa burocràtica del Govern central, abaixar els impostos de manera selectiva i immediata, corregir la inflació en la tarifa de l’IRPF, redissenyar la despesa dels fons europeus per fer-los més útils i emprendre reformes estructurals a mitjà termini per incentivar l’activitat econòmica són algunes de les propostes.