Debats d’EL PERIÓDICO

La mobilitat sostenible té meta però li falten etapes per definir

Administracions i empreses coincideixen que és possible descarbonitzar les ciutats el 2030

La mobilitat sostenible té meta però li falten etapes per definir

RICARD CUGAT

5
Es llegeix en minuts

Si busquen a internet el concepte ‘pluja de milions’, veuran que és un recurs periodístic per referir-se a les promeses polítiques. Vivenda, salut ... En aquest cas, i durant l’acte organitzat per EL PERIÓDICO sobre mobilitat sostenible a Barcelona, també es va recórrer a les inversions futures per deixar clar que els que manen van per feina. Però més important que els diners, en l’acte patrocinat per Cellnex, Cepsa, Abertis, la Generalitat, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va ser la voluntat compartida. Representants del Govern central, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB van coincidir que les ciutats només tenen futur en un entorn més amable, menys contaminant; amb més transport públic i menys ús del cotxe. Tots saben el destí, el problema és com arribar-hi.

La ministra de Transport, Raquel Sánchez, va dir que el ferrocarril és l’actor principal de la mobilitat del futur. Va brandir els 1.000 milions que el seu ministeri té compromesos a Catalunya, 400 d’aquests per a Rodalies. I va traslladar aquest missatge: «El transport públic és una opció més còmoda, segura, fiable, econòmica, assumible i sostenible que el vehicle particular». Va parlar de «descarbonitzar l’economia», frase que també utilitza el vicepresident Jordi Puigneró. 

Sobre el mateix escenari, Isidre Gavín, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat; Laia Bonet, tercera tinenta d’alcalde de Barcelona; i Joan Maria Bigas, director de Mobilitat, Transports i Sostenibilitat de l’AMB. Van implicar fins i tot el ciutadà al recordar-li decisions com comprar-ho tot a través d’internet. Ho va dir Gavín com demanant perdó, però té lògica: posem més furgonetes a circular i no ajudem el comerç de proximitat. «Tenim un full de ruta molt compartit, sabem on hem d’anar. Però dir-ho és més fàcil que fer-ho, i a més falta aconseguir els recursos», va resumir Gavín.

Es va mullar sobre manera la regidora socialista Bonet a l’assegurar que no combrega amb el pla de 21 eixos verds projectat per la part del govern municipal controlat pels comuns. «No el compraré fins que no vegi l’efecte real que tenen», va dir. 

Inversió i recursos

En això de l’avaluació, la mobilitat té molt a amagar, ja que l’absència d’alternatives per deixar el cotxe és la principal causa que encara s’aposti per aquest. Ho va assenyalar Bonet: «Fan falta inversió i recursos, i coherència en el seu ús». ¿Amb quin objectiu? El va resumir bé Bigas al recordar la raó que els va portar a l’acte d’EL PERIÓDICO, que les ciutats tinguin «més zones verdes, que es pugui caminar i anar amb bici amb tranquil·litat i seguretat; i que els nens puguin jugar al carrer». Aquest és l’objectiu. Falta arribar-hi.

El secretari general de vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, que va clausurar la jornada, va defensar una visió de mobilitat compartida. «No és anar en contra o a favor de... sinó que col·laborin tots els sistemes perquè la mobilitat sigui sostenible», va dir. Va explicar que no es poden trobar solucions universals, sinó singulars. «Barcelona no està envoltada de ciutats dormitori i per això s’ha de planificar una mobilitat diferent», va dir. Al seu torn va destacar que la ciutat continua rebent un milió de desplaçaments diaris a l’entorn metropolità. «Si volem que almenys un 25% d’aquests vagin en transport públic, s’hauria de generar una oferta de 300.000 viatges més al dia», va detallar. Tot això, va recordar, requereix un gran esforç: «S’ha d’aprofitar l’oportunitat del pagament per ús de les vies d’alta capacitat i el pagament per contaminació, que el recullen les directives europees». La primera, per finançar les vies d’alta capacitat, i la segona, per destinar els ingressos al transport públic.

A la segona taula de debat es va arribar a la conclusió que serà possible assolir els objectius de descarbonització per al 2030. Però farà falta desplegar molta tecnologia, ‘big data’ i altres elements. Gerardo Lertxundi, conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB); Christian Barrientos, conseller delegat d’Abertis Mobility Services; Isabel Gorgoso, directora de New Mobility de Cepsa, i Juan José González Bermejo, responsable de negoci ‘smart & IoT’ de Cellnex, van ser els encarregats d’aquesta part de la jornada.

Facilitar el servei

Lertxundi va destacar que el transport col·lectiu està fent un «esforç enorme» cap a emissions zero, amb busos elèctrics, energia verda, fins i tot amb el projecte de l’hidrogen. El representant d’Abertis Mobility Services va destacar que la política de baixes emissions provoca reducció de vehicles contaminants. Produeix en un primer moment una reducció important de gasos contaminants i menys congestió per la retirada de cotxes, però es produeix un tercer efecte, un efecte substitució de cotxe contaminant per cotxe no contaminant. Per això es requereixen polítiques públiques perquè es produeixi un equilibri sostenible a mitjà i llarg termini. 

Isabel Gorgoso va destacar que s’ha de canviar d’hàbits. A Cepsa, l’objectiu és que el client no sigui propietari del vehicle. Es tracta de facilitar la mobilitat com a servei, ajudar els ciutadans que puguin mantenir el mateix nivell de mobilitat que ara però d’una manera completament diferent.

González Bermejo, de Cellnex, va destacar el rol de la seva companyia en la recopilació i tractament de dades i informació. «Totes les decisions de les quals es parla requereixen tenir en temps real la informació necessària, perquè la decisió sigui al més pròxima possible al que es necessita». Lertxundi va destacar la importància de la multimodalitat i de la informació, el ‘big data’, el 5G. El representant d’Abertis va remarcar el repte de recollir i processar tota aquesta informació perquè sigui útil. En tot cas, per a Cellnex s’ha de diferenciar entre la dada i la informació. Es requereixen empreses que transformin aquestes dades en informació de valor tant per a les administracions com per als ciutadans.

Notícies relacionades

Lertxundi va recordar el cas de Londres, on es va imposar un peatge urbà. En tot cas qualsevol aposta no ha de ser aïllada sinó ha de formar part d’un pla complet. Segons Barrientos, és un error plantejar el peatge urbà com un objectiu és si mateix. L’experiència a Londres és molt positiva i fins i tot s’han introduït zones d’ultrabaixes emissions dins de les restringides en les quals els vehicles contaminants han de pagar una taxa addicional i els ingressos milloraran infraestructures, transport públic...

Cepsa defensa que no es tracta de multar si no d’impulsar nous hàbits i redissenyar la mobilitat a les ciutats de manera més global. Cellnex entén que l’important és per a què utilitzar eines com el peatge. Una via és explicar per què es fa i detallar-ne els resultats.