Els carburants baten nous rècords en vigílies del decret anticrisi

La pujada dels preus dels carburants s’ha ‘menjat’ per complet el descompte de 20 cèntims que va entrar en vigor l’1 d’abril passat amb dos nous rècords històrics. Aquesta setmana el preu de la gasolina puja a 2,141 euros (1,13% més que set dies abans) i el del dièsel a 2,076 euros (3,64%), segons el Butlletí Petroler de la Unió Europea. Amb la bonificació, el preu final per als consumidors va ser d’1,941 i 1,876 euros, respectivament, per sobre dels 1,818 euros i 1,837 euros de finals de març. Aquesta consolidació del cost per sobre dels 2 euros arriba en vigílies que el Govern prorrogui el descompte en un decret anticrisi que preveu aprovar-se en un Consell de Ministres extraordinari que se celebrarà aquest dissabte.

La vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Afers Econòmics i per a la Transformació Digital, Nadia Calviño, va confirmar dimecres que entre les mesures d’aquest reial decret llei s’inclourà l’extensió d’aquesta rebaixa fins al 30 de setembre de manera «generalitzada» a tota la població. Va descartar, per tant, la possibilitat de portar a terme una bonificació segons la renda, com defensava Podem i alguns ministres de l’ala socialista del Govern. «A l’aplicar-se a tota la població, immediatament baixa l’IPC. És una de les mesures més eficaces que hàgim posat en marxa i seguirem en aquesta direcció», va afirmar Calviño.

El descompte, creat a finals de març, obligava les petroleres a contribuir amb 5 cèntims a aquesta ajuda o fer una rebaixa superior als seus clients. Les grans companyies van apujar llavors la bonificació a un total d’entre 25 i 30 cèntims amb una aportació més gran. Aquest cop, a falta de conèixer la lletra petita del nou reial decret llei, el sector transmet incertesa i cert cansament per un tarannà per part del Govern que perceben molt diferent del del març. Influeix també l’aprovació al Congrés dels Diputats dimarts vinent del Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), que carrega les petroleres amb una part dels costos inclosos en la factura de la llum, així com l’anunci de la creació d’un nou gravamen sobre els beneficis extraordinaris que puguin estar rebent actualment.

Aquest gravamen, dirigit a tot el sector energètic, no s’inclourà en el reial decret llei de dissabte per una qüestió de seguretat jurídica, per evitar la presentació d’un recurs davant el Tribunal Constitucional, segons fonts del Govern. La creació d’un nou impost s’ha de fer a través d’una nova llei, mentre que si el Govern opta per un recàrrec sobre un impost ja existent (per exemple, Societats) podria aprofitar algun projecte de llei en tramitació parlamentària per incorporar la mesura a través d’una esmena. En qualsevol cas, és possible que el Govern aprofiti la compareixença d’aquest dissabte per anunciar quina serà la fórmula per incrementar la pressió fiscal sobre aquestes companyies.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, reconeixia aquest dijous durant un esmorzar organitzat per Nueva Economía Fórum la necessitat de ser «molt acurats» a l’hora de redactar aquesta norma per evitar que un disseny «mal plantejat» d’aquest mecanisme «es pugui traslladar als consumidors» i també per «no entorpir» la inversió d’aquestes empreses. La confirmació d’un nou gravamen dimarts passat va provocar la caiguda en borsa de les quatre grans companyies del sector (Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol) que es van deixar 6.100 milions d’euros de capitalització en dues jornades. Aquest dijous van tornar als números verds, a excepció de la petrolera, que va tancar amb una caiguda del 0,59%.

Abonament transport

A més del descompte al carburant, en el debat entre els membres del Govern de coalició es manté viva la bonificació sobre el transport públic amb l’objectiu de mitigar l’impacte del preu dels carburants en la butxaca de les famílies. Mentrestant, es dona com una via tancada per complet una possible rebaixa dels impostos sobre els carburants (IVA i impost especial sobre els hidrocarburs), com ha plantejat el Partit Popular, perquè no ho permet la normativa comunitària.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

El que és segur és que el decret incorporarà la rebaixa de l’IVA fins al 5%, com va anunciar dimecres el president del Govern, Pedro Sánchez, i és previsible que es mantingui la rebaixa de l’impost especial sobre l’electricitat i la suspensió del 7% sobre la producció. A més, s’estendrà el reforç sobre el bo social (rebaixa d’entre el 25% i el 40% en la factura de la llum que es va apujar a entre el 60% i el 70%), segons va suggerir ahir la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.

També es mantindrà la retallada a les elèctriques sobre els seus ‘beneficis caiguts del cel’, que s’amplia durant tres mesos més. La vicepresidenta Ribera va insistir aquest dijous que aquest mecanisme ha jugat «un paper important en la contenció de la revisió de les tarifes» dels consumidors perquè eximeix de la retallada tots els contractes a preu fix per sota dels 67 euros per megawatt-hora, molt lluny dels més de 200 euros MWh.