Les famílies assumeixen la inflació, que suposarà entre 500 i 800 euros més en despeses aquest any

Les dades preliminars de la inflació del maig que es confirmaran en detall demà divendres corroboren de manera fidel la sensació quotidiana que viure avui és més car que fa un any, molt més car. L’esmorzar al bar s’ha incrementat fins a un euro, el menú en un restaurant al costat de la feina s’ha encarit dos euros fins als 14,75 i la cistella de la compra ha canviat amb el pes més gran de la marca blanca o marques del distribuïdor des de fa anys (el 43% del total de la compra diària). 

En el rerefons de les pujades quotidianes hi ha l’alça del preu de l’electricitat, de la gasolina, dels cereals i de l’oli de gira-sol. I és que després d’aquest pòquer d’elements s’ha produït una cascada imparable de pujades de preus quotidians i de costos per al sector primari. Paguem més per l’electricitat, un 34,9% més que fa un any, segons l’última dada de l’IPC, molt més si es té contractada la tarifa regulada. L’IPC va escalar al maig fins al 8,7% per l’encariment de gasolines i aliments. La inflació subjacent (la que exclou l’alça dels preus de l’energia) frega el 5%, el nivell més alt des de 1995. 

Resignació

Després d’esmorzar al bar de la cantonada, un que anuncia preus d’oferta, de 3,75 euros amb entrepà i cafè, anar amb cotxe propi a la feina pot ser una gran mossegada per al pressupost familiar. El preu mitjà de la gasolina fa un any era d’1,358 euros i el del gasoil, d’1,221. Ara ja supera els dos euros el litre. Omplir el dipòsit del cotxe suposa superar la barrera dels 100 euros. Malgrat això, les caravanes i els embussos segueixen. La visita al supermercat exigeix actitud de resignació davant l’evidència que es paga més pel mateix que fa un any. 

César Valencoso, expert en distribució de la consultora Kantar, assegura que els consumidors han modificat els seus hàbits però continuen consumint: «No baixa el volum de compres dels consumidors al supermercat tot i que pugin els preus. El que fa el consumidor és assumir la inflació, amb millor o pitjor cara», explica Valencoso. Segons Kantar, són les mateixes cadenes de supermercats les que estan promovent les vendes dels seus productes de marca blanca per poder continuar enviant els seus missatges de preus baixos i control del cost de la cistella de la compra. «Estem en un moment d’altíssima emoció per part del consumidor», que tendeix a comprar més producte barat, però també hi ha consumidors que compren en funció de la qualitat (dues terceres parts). El filet a 46 euros el quilo continua esgotant-se, però també és possible comprar safates familiars de pit de pollastre (que costa el 12% més que fa un any). 

El salari mitjà a Espanya és de 26.832 euros a l’any, uns 2.236 euros al mes en 12 pagues. És inferior al de fa 20 anys en termes relatius, segons la UGT. Els ciutadans perden poder adquisitiu. 

L’alça del turisme fa que els experts descartin que els preus baixin abans de setembre i que reconeguin que probablement continuïn pujant fins a finals d’any. «Si la inflació frena aviat, crec que els preus baixaran, però si es manté molt temps alta, els preus podrien consolidar-se», admet Valencoso. 

Per l’OCU, l’alça dels preus és «preocupant». «Pot ser justificada, perquè han pujat productes i serveis que afecten i les empreses i estan forçades a repercutir les pujades. Però també hi ha sectors que miren de guanyar alguna cosa en aquest riu regirat de preus a l’alça», explica Esther Lorente, responsable d’OCU a Catalunya. Segons l’OCU, els productes que més han pujat han sigut l’oli d’oliva de marca blanca (53,6%), el de gira-sol de marca blanca (49,3%), el sabó de rentaplats (49,1%) i la margarina (41,5%). També al·ludeix a la pasta, els plàtans i el salmó en rodanxes (amb alces entre el 30% i el 40%). 

Notícies relacionades

¿Quins sectors són els més afectats per la inflació?

¿Per què les marques blanques estan guanyant terreny a les de fabricant en el cistell de consum?

La consultora Nielsen assegura que en el 73% de les categories els preus han augmentat l’últim any. Hi ha rècord en oli (el 75%), però també la margarina (35%), els macarrons (31%), la brioixeria industrial (25%), el paper higiènic (el 17%)... Per a Patricia Daimiel, directora general per al sud d’Europa de Nielsen IQ, «les pujades de preus afecten productes bàsics d’alimentació a què el consumidor difícilment pot renunciar o substituir, per la qual cosa tenen un impacte elevat en el preu de la cistella de la compra». 

Costos en origen

Les cadenes de distribució recorden que les tensions de preus han sigut esmorteïdes per l’elevada competència i que emanen de l’alça en els preus en origen. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, els preus en origen dels cereals han augmentat el 80% en un any, l’oli s’ha encarit el 82% en dues campanyes, els ous es paguen un 60% més cars a les granges que fa un any o els tomàquets són un 47% més cars. Els cereals, l’energia i els costos del transport són causa de la inflació generalitzada al sector agrari i ramader. Segons l’opinió d’Ignacio García Magarzo, director general de la patronal de supermercat Asedas, «els preus en origen i de la indústria estan pujant clarament més que l’IPC, i aquestes alces de preus es moderen més a mesura que s’acosten més al consumidor a la cadena de distribució».