El jutge obliga una companyia d’assegurances a pagar pel tancament d’un negoci en la pandèmia

Una sentència pionera a Astúries, emesa pel Jutjat número dos de Pola de Siero, condemna una companyia d’assegurances a indemnitzar amb un total de 40.500 euros més interessos un empresari pels tres mesos de tancament del seu establiment durant la pandèmia. La decisió, que és recurrible, estableix que la companyia d’assegurances, per no pagar, hauria d’haver informat el seu client que les condicions particulars del contracte de la pòlissa excloïen l’abonament d’indemnitzacions en cas que es produís una pandèmia com la del coronavirus. Com que no va ser així, i a l’entendre que no es va tractar d’un acte de força major i que es va produir una «limitació de drets», el jutge atén la reclamació i condemna la companyia d’assegurances a abonar aquests 40.500 euros més interessos pels tres mesos d’interrupció de l’activitat.

El demandant, que regenta un lloc de venda de iogurts, va estar representat per David Mayo, del despatx d’Oviedo MP Abogados y Asesores. Segons el lletrat, que porta altres casos similars, a la regió hi pot haver entre 25.000 i 28.000 negocis que es troben en la mateixa situació i als quals se’ls obre «una llum» per poder cobrar indemnitzacions per les conseqüències de mesures «invalidades pel Tribunal Constitucional».

Tot i que a Astúries és la primera sentència que obliga a indemnitzar un empresari pel tancament en la pandèmia, ja s’han donat algunes decisions similars en altres punts d’Espanya, com Girona i Granada. En el primer cas, està confirmat que no es va arribar a presentar cap recurs per part de la companyia d’assegurances que va ser condemnada per l’Audiència Provincial.

Lucre cessant

Segons detalla Mayo, la major part de negocis solen disposar d’una pòlissa d’assegurança que els cobreix la pèrdua de beneficis o lucre cessant per a un màxim de tres mesos i amb una previsió d’indemnització per cada jornada d’inactivitat. A més, hi ha un document informatiu en el qual figuren les condicions particulars i les causes que farien efectiu aquest abonament, entre aquestes, un accident o una avaria greu. En aquest cas concret, la sentència estableix que, si la companyia d’assegurances considera que no ha de pagar pel tancament d’un negoci a causa d’una pandèmia, ho ha d’explicar de manera clara en les clàusules, perquè el client en tingui constància, ja que entén que la crisi sanitària no va suposar una «força major», que eximiria d’abonar les indemnitzacions incloses en el contracte.

«El jutge afirma que la clàusula limita drets i que és il·legal», remarca Mayo, qui considera que som davant «una bona sentència», malgrat que encara pot ser objecte de recurs i que l’Audiència s’haurà de pronunciar sobre aquest assumpte en algun moment.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Segons el parer del lletrat, es tracta d’una decisió «nova i important» que pot donar pas a més sentències en aquest sentit. No obstant, segons indica, les demandes per reclamar indemnitzacions a les companyies d’assegurances s’estan presentant a Astúries «amb comptagotes».

En el cas de Girona, la sentència de la qual va ser pionera en l’àmbit nacional, la indemnització per la paralització de l’activitat també correspon a un negoci del sector de la restauració. Concretament, una pizzeria. La reclamació efectuada pel restaurant davant la seva companyia d’assegurances va ser desestimada pel Jutjat de Primera Instància, al considerar que el client tenia un coneixement clar del contingut de la pòlissa. No obstant, l’Audiència Provincial va procedir a revocar la primera decisió per estimar la reclamació efectuada per la pizzeria demandant, la pòlissa de la qual també tenia un apartat especial per «paralització d’activitat». Com en el cas de Siero, el jutge va considerar que s’havia produït una «limitació de drets».