La CEOE demana no apujar les pensions aquest any segons l’IPC per «evitar la ruïna» del sistema

Deu mesos després d’haver firmat, als jardins de la Moncloa, amb Pedro Sánchez, la derogació de la reforma de pensions del PP, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat un «nou factor de sostenibilitat» per «evitar la ruïna» del sistema públic de prestacions. El líder de la gran patronal ha considerat que, si les pensions pugen aquest any al mateix nivell que l’IPC —tal com va quedar acordat en la ‘reforma Escrivá’—, es posarà en risc la viabilitat de les arques públiques, i per això ha advocat per consensuar un mecanisme que moduli els increments, per tal que aquests no quedin directament indexats a l’IPC. «Qualsevol desfasament en les pensions, podem parlar de fins a 15.000 milions d’euros de més que anirien al dèficit de l’Estat. [...] Cal anar amb compte», ha declarat aquest divendres en un acte a Barcelona.

Un dels puntals de la reforma de pensions de Mariano Rajoy que va quedar derogat amb el recent pacte va ser el denominat factor de sostenibilitat. Aquest introduïa el principi d’adaptar la quantia de la prestació en funció de l’esperança de vida existent, cosa que implicava que, com més temps vivien els jubilats, inferior era la pensió que cobraven. L’objectiu del PP amb aquest mecanisme era contenir la creixent despesa per a les arques públiques que l’envelliment de la població i l’imminent retir de la generació dels ‘baby boomers’ prometen portar.

Notícies relacionades

¿Quan es cobra la pensió el març del 2022? Aquestes són les dates de cada banc

El president Salvador Illa crida a un pacte sobre infraestructures per afrontar la mobilitat i el creixement econòmic

El potent rebuig social que això va provocar va obligar el PP a posposar la seva entrada en vigor i mai no es va arribar a aplicar, ja que abans el pacte firmat el juliol del 2021 entre el Govern de coalició, CEOE, CCOO i UGT va suprimir aquest supòsit. Un altre element que contenia aquest pacte és la revalorització automàtica de les pensions. És a dir, aquestes pugen ara cada any en funció de l’IPC mitjà de l’any anterior i sense que el Govern hagi d’aprovar o pactar res, amb la intenció de ‘despolititzar’ l’actualització de prestacions i conferir seguretat jurídica als pensionistes. És per això que des d’aquest gener les prestacions i els subsidis van quedar incrementats en el 2,5%. Actualment, Espanya destina el 12% del seu PIB a abonar pensions contributives, en benefici de 9,9 milions de persones a tot el país.

Segons unes recents estimacions publicades per Fedea, apujar a partir de l’any que ve les pensions en funció de l’IPC elevaria la despesa pública total en pensions fins als 188.500 milions d’euros. Representaria el 14% del PIB, dos punts de PIB per sobre del nivell actual. Això tenint en compte que la inflació aquest any acabi per sobre del 6%. L’FMI preveu, en el seu últim càlcul, que l’IPC tancarà l’any en una mitjana del 5,3%.