Rose Cartolari: «Abans s’ascendia per ser el més llest, avui s’ha d’inspirar»

La seva carrera va començar igual que la de tantes altres dones de negoci: universitat, MBA, gran empresa, obrir un negoci propi i, al final, vendre’l. I aquí comencen les singularitats: any sabàtic, reflexió, autodescobriment i acabar sent ‘coach’ d’alts executius. Rose Cartolari ha treballat amb responsables de Deloitte, McKinsey i Coca-Cola, entre d’altres; és membre activa del Forbes Coaches Council, i forma part del consell d’administració de l’European Women on Boards. Aquest divendres fa parada a Cornellà per participar en la 12a edició del fòrum Cornellà Creació, on parlarà del lideratge en temps de turbulències. 

¿Què fa una ‘coach’ executiva? 

Treballa amb executius d’alt nivell que afronten un món que canvia molt ràpid: abans s’ascendia en una empresa per ser més llest que els altres, ara això ja no ajuda necessàriament a ser un bon líder, avui s’ha de saber mobilitzar, motivar i inspirar. 

¿I els veu oberts a aprendre? 

El més habitual a molts països és que els líders siguin homes, normalment grans i amb actitud de sempre saber més que tu. És difícil canviar aquesta mentalitat, però molts líders saben que han de fer-ho. Jo sempre dic el mateix: cada any surt una nova versió de l’iPhone. ¿Quantes noves versions de nosaltres tenim?

S’ha especialitzat en lideratge femení. ¿Es veuen diferències quan les executives són dones?

Es veuen molts biaixos i molts entorn on els homes no són conscients que elles no estan incloses. Però també passa que les dones pregunten menys, no es postulen per a una feina si no se senten preparades al 80% (ells s’hi llancen amb un 50%) i esperen que l’ascens vingui perquè algú detecti que treballen molt dur.

¿Quins altres reptes detecta?

El primer, la incertesa que porta l’estancament econòmic.

¿Pot fer alguna cosa un empresari davant això?

Per mi aquí hi ha un bon líder: sap on va, com anar-hi i com mobilitzar la gent perquè el segueixi. Això significa saber comunicar-se, tenir visió i ser estable quan tots perden els nervis.

¿I el segon repte?

 Que tothom està exhaust, i això és una cosa que no se soluciona dormint o descansant. Els líders han d’esbrinar com regenerar aquesta energia.

¿I els veu preparats?

La resposta fàcil és que no gaire, però en realitat hi ha gent molt bona. En les cultures més digitalitzades i obertes és més fàcil; en aquelles en què les maneres de manar són més formals, és més difícil. Però, al final, els que no estiguin preparats, no tindran oportunitats.

¿Què necessita un executiu per ser un bon líder?

Primer, les capacitats tècniques, perquè això és el que li permet entrar en el joc. Però per créixer necessita intel·ligència emocional: saber escoltar, saber detectar què està passant al seu voltant, saber comunicar-se, ser empàtic... Avui dia es busca diversitat, però si no saps escoltar la gent que pensa diferent, ¿de què serveix?

¿Això és el que els ensenya?

Sí, per mi hi ha tres grans habilitats en un líder: els coneixements tècnics, la capacitat de liderar i motivar, i l’habilitat de reinventar-se. I jo ajudo en la reinvenció, una cosa en la qual els executius rarament treballen.

Notícies relacionades

El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

¿Com veu el món postpandèmic i postbèl·lic? 

Passen moltes coses per a les quals no tenim resposta, i hi ha molta volatilitat. Crec que passarem una època complicada i haurem d’aprendre a sobreposar-nos fins que tot torni al seu lloc.