Teresa Ribera: «És hora de reclamar a les elèctriques el compromís social que tant apareix en la seva publicitat»

-El president del Govern i vostè mateixa mantenen el compromís que el 2021 els consumidors acabaran pagant el mateix per la llum que el 2018. Per aconseguir-ho la factura hauria de baixar, però ara mateix continua pujant. ¿Tan segurs estan que compliran la promesa?

-Estem convençuts que s’aconseguirà. El càlcul respecte a la mitjana de les factures de les llars espanyoles és correcte. Les factures domèstiques tenen tres grans components. Una part fiscal, en què al juny ja vam anticipar una suspensió provisional molt important i que vam completar al setembre, que la vam deixar amb una reducció del 60 % i 65 % a les nostres factures. Una altra part, que són els costos fixos del sistema, que hem reduït una mica més d’un 50 %. I un tercer component, que és el que fa referència a energia, el pes de la qual a la factura depèn del tipus de tarifa que tinguem. Per a un nombre molt important de llars la factura en aquests mesos és fins i tot més baixa de la que havien pagat anteriorment i per a algunes altres famílies la factura serà molt similar a la que havien pagat.

-¿El Govern adoptarà més mesures per contenir la factura de llum i complir aquest compromís?

-Creiem que no serà necessari prendre més mesures. La nostra anàlisi és que hem de concentrar els nostres esforços en el seguiment de l’impacte que té la situació actual sobre els consumidors vulnerables amb dret a bo social, un col·lectiu que mereix una especial protecció. Ens mantenim atents per si és necessari completar aquesta protecció perquè no vegin incrementada la factura en escenaris d’alta volatilitat al mercat elèctric. I també ens preocupa la factura elèctrica dels consumidors industrials, perquè hem constatat que no tenen prou cobertura, que una part molt important de la seva estructura de costos no té un preu garantit i assegurat a termini, sinó que depenen de quin sigui el cost de l’electricitat cada dia. És un col·lectiu especialment exposat.

-¿Està disposat el Govern a abaixar encara més els impostos del rebut de la llum per complir la promesa de frenar la pujada?

-En principi, considerem que no és necessari i que està prou cobert. La suspensió fiscal que hem portat a terme deixa molt poc marge a cap altre tipus de rebaixa fiscal. Un debat diferent és quin tipus de reforma fiscal per a l’energia necessitem, inclosa l’electricitat. Però en aquests moments la fiscalitat de l’electricitat és tan limitada, tan reduïda, que pràcticament no hi ha marge per a res més. No és pertinent aquest debat.

-Per esmorteir l’impacte al rebut, el Govern va decidir aplicar retallades milionàries als ingressos de les companyies elèctriques. ¿Com de tocada està la relació del Govern amb les grans elèctriques després de les retallades?

-La relació amb les elèctriques s’ha mantingut sempre. És molt important mantenir el diàleg i l’esperit constructiu també en els moments difícils. I aprecio enormement que els consellers delegats de les companyies energètiques pensin i contribueixin a abordar aquesta situació amb propostes pròpies. Entenc menys actituds una mica menys constructives i més reivindicatives del 100% del benefici, fins i tot en circumstàncies tan extraordinàries com aquestes. Hi ha hagut certa recuperació d’aquest espai de diàleg després d’alguna declaració més altisonant, i això és sempre positiu.

-Després de la ronda de contactes amb els presidents de les elèctriques i malgrat les noves mesures anunciades, ¿creu que les elèctriques continuen anant al xoc?

-La meva obligació és la protecció dels consumidors per damunt de tot. I amb aquesta, tinc també una obligació important de transformació del sistema i de generar equilibri perquè inversors i empreses trobin un espai per desenvolupar l’activitat. L’obligació de les companyies és en principi maximitzar els beneficis, sabent que aquest «en principi» queda matisat pel context en què es desenvolupen. És normal que es puguin produir tensions, i és normal també que parlem regularment i que pugui reconstruir-se un espai de trobada.

-Des del sector elèctric s’anticipa una estratègia legal per tombar les seves mesures i que es veuran als tribunals.

-Aquestes coses són legítimes, són normals. Crec que si consideren que tenen motius per recórrer, ho faran. Entenent quins són les obligacions, drets i expectatives de les companyies, és el moment per reclamar una mica més de compromís social. Aquest compromís que apareix tan freqüentment en les seves memòries anuals i en la seva pròpia publicitat. Crec que és hora de demostrar si de veritat es materialitza o es queda només en paraules boniques. La meva expectativa és que es materialitzi.

-¿Pot un sector estratègic com l’energètic viure en una eterna judicialització de totes les decisions regulatòries?

-El que no es pot permetre són preus d’escassetat que no duren hores o dies, sinó que duren mesos. El mercat està fet malbé, és clar que no funciona. I qui pensi que pot consolidar una posició de benefici durant molt temps en aquestes circumstàncies a costa de tots els altres comet un error de càlcul. Crec que és enormement perillós pensar que un sector estratègic pot perviure amb un marge de benefici i uns preus com els que veiem, sense que es produeixi una contestació social i sense una reacció regulatòria. Hi ha marge per poder trobar solucions sense haver de pensar a tensar la corda més del necessari.

-Les elèctriques han advertit que estan retardant inversions en nous projectes renovables. ¿Els canvis regulatoris poden ser un fre a l’expansió de les energies verdes?

-Espanya és un país segur, estable, amb una qualificació professional extraordinària i amb una complicitat social amb la transformació energètica molt important. A mi m’agradaria que els nostres actors clàssics que han tingut grans beneficis i gran capacitat de creixement al nostre país continuïn apostant i segueixin sent actors importants de present i de futur. Del que estic segura també és que grans i petits, clàssics i moderns, continuen tenint interès en el nostre país, perquè les circumstàncies objectives hi són. Més enllà que en un determinat moment es faci alguna declaració altisonant, estic convençuda que es recuperarà un camí d’inversió molt normalitzat, perquè té sentit econòmic, sentit empresarial. Cal abaixar una mica el diapasó i que tornin les aigües al seu curs, sinó hi haurà un altre que vindrà i ocuparà aquest espai. Són companyies amb prou pes i prou solvència per saber que això és així.

-Iberdrola i Endesa van renunciar a participar en la subhasta de renovables organitzada pel Govern d’aquesta setmana. ¿Ho interpreta com una altra insolència en aquesta situació de tensió entre elèctriques i Govern?

-Iberdrola sempre ha defensat que no feien falta subhastes i que no li interessava gaire participar-hi perquè tenia capacitat financera per invertir. Tan cert és que ni es va prequalificar per a la subhasta, per això no va ser una sorpresa que no hi participés. És la segona gran subhasta que hem convocat aquest any i crec que algunes companyies no tenien prou cartera com per poder presentar-s’hi o no era prou madura. No passa res, es poden presentar a la següent. Això és una cosa que cal viure amb naturalitat. És interessant veure com en un context tan sensible com el que estem vivint, i fins i tot no presentant-s’hi les grans, s’ha produït una cobertura molt alta en la subhasta. Si un no s’hi presenta s’hi presenta un altre. Hi ha partit, i això és una reflexió per a grans i petites.

-El Govern ha demanat obertament a la CNMC que investigui l’ús que s’ha fet aquest estiu de les hidroelèctriques per part de les companyies, que investigui les aturades de producció de renovables... ¿Hi ha desconfiança? ¿Es fia el Govern de les companyies?

-Un sector tan sensible, tan crític, com aquest és bo que compti amb un sistema de supervisió com el que ofereix la CNMC, que ho fa d’ofici amb caràcter general. Hi ha determinats moments que generen alarma social en què hem transmès explícitament a la CNMC el nostre interès que ho investiguessin i que quan tinguessin una conclusió la poguessin compartir amb nosaltres. Alguns moviments que s’han produït cal veure’ls a poc a poc, perquè de vegades les respostes per part de les companyies són menys compatibles amb el marc de seguretat i de funcionament de l’oferta en què han d’operar. Hi ha una cosa fonamental en aquest sector, que també ens diferencia del que passa en altres països: necessitem comptar amb empreses en què els clients confiïn. Això és importantíssim. Empreses en què confiïn perquè existeix transparència sobre com operen i sobre com configuren els preus, i no tenir la sensació que no estem segurs de què està passant. El paper que es pot exercir d’aquesta perspectiva de funció pública ajudarà a recuperar i consolidar la confiança en les empreses del sector.

-El Govern va aprovar fa un mes un reial decret llei amb mesures per esmorteir l’impacte al rebut de llum de les pujades de gas i electricitat. I ara ja es disposa a aclarir com s’ha d’aplicar i a suavitzar algunes de les seves mesures, ¿com s’articularan aquests aclariments i quines mesures concretes s’hi inclouran?

-Estem treballant en diferents àmbits importants. Hem vist que quedava poc clar com apreciar qui està interioritzant aquests beneficis extraordinaris del gas no consumit i qui no. És un aspecte en què estem treballant. Qui té un contracte bilateral que no interioritza el preu del gas no té sentit que es plantegi aquesta minoració. L’operador del sistema ens va plantejar de manera immediata que calia clarificar-ho i alguns operadors ens van plantejar que això aparegués al BOE i no només en un aclariment. Treballem per reforçar la protecció del bo social i probablement serà amb una regulació addicional de la cobertura o d’una disponibilitat addicional de recursos per part dels pressupostos del ministeri. I també estem animant els actors que ofereixen electricitat a clients industrials que ho facin a preus atractius i als que demanen aquesta electricitat que ho facin amb una cobertura a mitjà termini, més estable. Quin és el marge per apreciar que val la pena o no correspon decidir-ho a cada indústria.

-La intenció és no aplicar les retallades als contractes elèctrics amb preus raonables previs a la pujada actual. ¿Quin és el preu raonable a què les elèctriques podran vendre l’electricitat sense que els afecti la minoració d’ingressos?

-És una decisió que correspon prendre a les dues parts [elèctrica i client] de comú acord. Crec que les referències als preus mitjans del mercat elèctric majorista o els preus mitjans que revelen els analistes que fan seguiment de les firmes de PPA [‘power purchase agrement’, contractes de subministrament a llarg termini] donen pistes perquè les dues parts puguin veure quin preu consideren raonable. Hem d’exercir una tasca que forma part de la nostra responsabilitat com a Govern de facilitar, animar i proposar marges d’aproximació entre les diferents parts, però nosaltres no podem ni dir quin és el preu raonable ni evidentment imposar un preu al Butlletí Oficial de l’Estat, com en altres moments s’ha tingut temptació o s’ha materialitzat.

-Durant l’estiu vostè ha sigut objecte crítiques per part dels socis de Govern per la resistència a intervenir el mercat i a prendre mesures dràstiques per evitar la pujada del rebut de llum. ¿Hi ha entesa amb els socis d’Unides Podem en aquest àmbit? ¿En política energètica hi està havent oposició des de dins del Govern?

-Tot el que hem fet, tot i que cada un tingui el seu estil per explicar-ho, forma part d’un programa de Govern establert en l’acord de coalició, en què hi ha inclosos els grans objectius d’acord amb el programa electoral de cadascun dels partits. Això no significa que no hi pugui haver tensions sobre qüestions concretes, que segons el meu parer apareixen amb socis de govern d’altres partits i amb els mateixos companys del partit. L’important és el que surt i com surt, i que el Govern pugui tancar files en el seu conjunt amb el que surt. Al meu judici, les discrepàncies que pugui tenir amb qualsevol company el millor és gestionar-les internament i una vegada que es resolen, tots tan contents i sense discrepàncies.

-El president d’Iberdrola va dir que «amb extremistes no es pot governar». ¿Hi ha extremistes al Govern?

-Forma part dels comentaris a què es pot aplicar això que un és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. El senyor Galán, com qualsevol persona, pot opinar del que vulgui i pot qualificar qualsevol com vulgui. En general, de la mateixa manera que ens correspon respectar els altres en qualsevol esfera de la vida personal i familiar, també ens correspon fer-ho en l’esfera institucional. Estic segura que hi haurà moltes persones que consideraran extremista el senyor Galán per altres motius. Ell sabrà per què ho diu i a qui es refereix, jo no ho diria, sens dubte.

-Espanya ha estat al capdavant dels països que demanen a Europa un paper més actiu per afrontar l’encariment del gas i l’electricitat, però de moment per a la majoria de mesures de pes Brussel·les dona allargues. ¿Es poden esperar avenços al Consell Europeu d’aquesta setmana?

-Amb els ritmes i la formalitat amb què es mouen les institucions europees, és molt destacable que hi hagi hagut aquesta voluntat de pronunciament i recopilació per part de la Comissió Europea, que s’hagi introduït aquest assumpte en l’ordre del dia d’un Consell Europeu i que s’hagi convocat un Consell extraordinari d’Energia la setmana vinent. És molt simptomàtic. La comunicació de la Comissió Europea, al nostre judici, és un primer pas molt interessant sobre el qual encara es pot construir. Fa un diagnòstic correcte sobre l’origen del problema i els perills de l’impacte en l’economia i els consumidors, manté un principi de prudència respecte a les mesures, que cap és fàcil. La Comissió manté la prudència sobre mesures noves però deixa oberta la possibilitat d’abordar-ne. Hi haurà un debat interessant al Consell Europeu i al Consell extraordinari d’Energia i veurem com podem avançar amb les diferents propostes.

-¿Està garantit el subministrament de gas per a aquest hivern?

-Això diu l’operador del sistema gasista [Enagás] i això diu el nostre principal proveïdor, Algèria, malgrat les tensions bilaterals amb el Marroc. Algèria ens garanteix el subministrament a través dels mecanismes de transport que siguin necessaris. Creiem que importa que estigui garantit el subministrament en volum, però importa també com arriba el gas i tenim preferències. Ara com ara podem dir que està garantit. Hem pres mesures amb l’operador del sistema de gas: hem augmentat les reserves i hem augmentat els ‘slots’ perquè arribi gas per barco i tenir disponibles recursos.

Notícies relacionades

El Govern dissenya una transició energètica basada en petits productors

Fiasco de la subhasta renovable en el seu intent per atraure el petit productor

-Quan diu que els importa com arriba, es refereix que el Govern preferiria que arribés per gasoducte (Algèria amenaça de barrar el 31 d’octubre el pas del tub que arriba a Espanya passant pel Marroc i mantenir només el que comunica directament Algèria i Espanya).

-Tenir duplicada la infraestructura de transport de gas per tuberia és important. I també creiem que és una infraestructura activa, en bon estat, i que és important mantenir-la, i que no per caure en desús pugui quedar inutilitzada amb el temps. El president d’Algèria insisteix que la decisió no està presa. És cert que som conscients que hi ha una data límit i que en principi no semblen tenir molt interès a trobar una solució a prorrogar o mantenir un contracte de pas de gas pel Marroc.