La pujada del salari mínim s’emporta el Nobel d’economia

Apujar o no el salari mínim interprofessional (SMI) ha sigut un debat especialment intens aquest any a Espanya i motiu de discòrdia al si del Govern de coalició. Amb una afectació directa no menor, ja que aproximadament 1,5 milions de persones –gairebé el 10% dels assalariats– cobren l'SMI a tot Espanya. 

El seu efecte positiu està clar: si apuja el salari mínim, 1,5 milions de persones cobraran més. Al contrari, i aquest va ser un dels arguments que tant patronal com els detractors dins del Govern van citar per oposar-se a l’increment, si les empreses ha de pagar més salaris, algunes no ho podran assumir i acomiadaran gent. És a dir, alguns passaran a cobrar una mica més i d’altres quedaran de cop a zero. 

«Contraurà més l’ocupació», ha defensat el president de la CEOE, Antonio Garamendi. «La situació segueix marcada per la incertesa i la nostra prioritat ha de ser impulsar la creació d’ocupació», deia la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a principis de juliol. Finalment, aquest episodi es va saldar amb un increment de 15 euros, passant de 950 euros a 965 euros (en 14 pagues) per als últims quatre mesos de l’any. Una trama que tindrà una imminent segona part, ja que Govern i agents socials hauran de tornar a negociar sobre aquest qüestió per actualitzar de nou l'SMI a partir de l’1 de gener del 2022.

Nova Jersey contra Pennsylvania

¿Fins a quin punt una pujada del salari mínim beneficia més gent de la que perjudica i fins a quin punt uns euros de més per a uns compensen la pèrdua de tot el salari per a d’altres? 28 anys abans que aquest debat deslligués rius de tinta a Espanya, l’avui premiat David Card i Alan B. Kruger publicaven a la revista ‘The American Enonomic Review’ l’article «Minimun Wages and Employment: A case of study of the Fast-Food Industry in New Jersey and Pennsylvania» (‘Salaris mínims i ocupació: un cas d’estudi de la indústria del menjar ràpid a Nova Jersey i Pennsylvania’). I la conclusió va ser que pujar el salari mínim no només no destruïa ocupació, sinó que en determinats supòsits la generava.

A l’article els investigadors s’endinsen en la relació i efectes que produïa la pujada dels salaris mínims en entorns amb una massa salarial baixa. I comparaven dos casos geogràficament propers –Nova Jersey i Pennsylvania són estats limítrofs de l’est dels Estats Units, tots dos pròxims a Nova York– i econòmicament assimilables. 

Notícies relacionades

Nobel d’Economia a David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens per les seves anàlisis del mercat laboral

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

Els acadèmics van aprofitar que el 1992 Nova Jersey va decidir pujar el seu salari mínim –als Estats Units l'SMI va per estats o fins i tot ciutats– de 4,25 dòlars l’hora a 5,05. I es van posar a comparar l’evolució de l’ocupació en 410 restaurants de menjar ràpid, de l’estil McDonalds i altres cadenes, on part del baix cost dels seus productes se sustenta que els treballadors cobrin el mínim en la majoria de casos.

«No trobem evidències que la pujada del salari mínim a Nova Jersey hagi reduït l’ocupació als restaurants de menjar ràpid de l’estat. [...] No obstant, detectem que l’augment del salari mínim ha augmentat l’ocupació», resen les conclusions del seu estudi.