Nobel d’Economia a David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens per les seves anàlisis del mercat laboral

El Nobel d’Economía 2021 és aquest any per als nord-americans David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens. Card rep el premi per la seva «contribució empírica a l’anàlisi econòmica de l’ocupació. Angrist i Imbens, també nord-americans han sigut premiats «per la seva metodològica contribució a l’anàlisi de les relacions causals». El nexe comú dels premiats és l’anàlisi que han realitzat entorn dels efectes que tenen diferents factors naturals en el mercat laboral. Els experts de l’Acadèmia han explicat a tall d’exemple l’efecte que té en l’individu i el seu futur professional l’haver nascut un any o un altre o en un determinat lloc. També com afecta al mercat laboral els fluxos migratoris o de quina manera influeixen les inversions en educació en el futur laboral dels individus. En el cas d’Angrist i Imbens, les seves anàlisis van més enllà a l’incorporar metodologies d’anàlisis capaces d’oferir llum «a importants qüestions sobre les relacions causals», segons l’Acadèmia.

David Edward Card, nascut el 1956, és professor d’Economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Malgrat que no se l’assigna a un corrent polític clar, la seva obra sol ser citada per recolzar el recolzament a l’augment de la immigració com a via per al creixement. També defensa les mesures de recolzament al salari mínim com a mecanisme d’equilibri social. Card, juntament amb Alan B. Krueger, va determinar que l’augment del salari mínim a Nova Jersey no s’havia traduït en una reducció de llocs de treball de les empreses de menjar ràpid d’aquest estat, és a dir, que no desincentiva la recerca d’ocupació. Sobre la immigració, la investigació de Card ha demostrat que l’impacte econòmic dels nous immigrants és mínim, tant en salaris com en la mateixa salut del mercat de treball (no són una amenaça per al sistema laboral dels països).

Angrist i Imbens són un exemple clar del desenvolupament de l’econometria. L’economia és una ciència social però com a ciència intenta sempre aportar mètodes científics que l’allunyin de la seva naturalesa. L’econometria aplicada en forma de mètodes estadístics multivariable són els que utilitzen aquests economistes per relacionar causes i efectes, en ocasions poc intuïtius. Un dels exemples al·ludits per l’Acadèmia Sueca és l’anàlisi de les inversions en educació en el mercat laboral.

El Nobel d’Economia tendeix a ser un dels més complexos a l’hora de preveure el guardonat/ada. Es calcula que cada any hi ha diversos centenars de candidats amb prou atributs per merèixer el guardó, però la seva elecció depèn en gran manera de la situació política i econòmica del moment més que d’avenços significatius en aquest camp. S’havia avançat la possibilitat que fos una dona la premiada, però finalment l’Acadèmia ha premiat tres homes i nord-americans (també alguns defensaven la possibilitat d’un premiat d’algun país emergent).

El guardó, denominat oficialment com a ‘Premi del Banc de Suècia en ciències econòmiques en record d’Alfred Nobel’, és l’únic que no apareixia en el testament de l’inventor suec de la dinamita. Per això, es tendeix a devaluar el premi amb l’apel·latiu de ‘fals Nobel’, per haver sigut creat 60 anys després dels altres cinc premis (medicina, física, química, literatura i pau). El Banc Central de Suècia el va crear el 1968 i el va concedir per primera vegada el 1969. Malgrat aquest llast històric, el premi Nobel d’Economia sigui un dels més permeables a les tendències històriques i polítiques de cada moment. En termes generals, la macroeconomia, els cicles de crèdit, l’economia de la salut o el mercat de treball tendeixen a ser estrelles del guardó. També les desigualtats socials o el paper de la dona en l’economia estan entre els temes estrella.

Aquests són els premiats en els últims anys anteriors:

- 2020: Paul Milgrom i Robert Wilson (Estats Units) per haver «millorat la teoria de subhastes i haver inventat nous formats de subhastes» en «benefici de venedors, compradors i contribuents del món sencer».

- 2019: Esther Duflo (França/Estats Units), Abhijit Banerjee (Estats Units) i Michael Kremer (Estats Units) pels seus treballs sobre la disminució de la pobresa al món.

Notícies relacionades

Esteve compra a Perrigo la divisió de malalties minoritàries per 275 milions

Roberto Menéndez: "És important que la IA no estigui en mans de poques empreses"

- 2018: William Nordhaus i Paul Romer (Estats Units) pels seus models sobre l’impacte de l’activitat econòmica en el clima.

- 2017: Richard H. Thaler (Estats Units) pels seus estudis sobre els mecanismes psicològics i socials que influeixen en les decisions de consumidors i inversors.