competència

Brussel·les ordena a Roma recuperar 900 milions en ajudes il·legals a Alitalia

No obstant, conclou que Italia Trasporto Aereo (ITA) no és «successora econòmica» de l’aerolínia i que la injecció de capital de 1.350 milions és legal

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Una de freda i una de calenta. Després d’una llarga investigació, la Comissió Europea ha conclòs que els dos préstecs per valor de 900 milions d’euros concedits pel Govern italià a l’aerolínia Alitalia el 2017 són il·legals i que l’Estat italià ha de recuperar els diners més els interessos. Malgrat aquest revés per a les autoritats italianes. Segons Brussel·les, els subsidis públics van donar a la companyia de bandera italiana un «avantatge injust sobre els seus competidors» i van vulnerar així les regles sobre ajudes d’Estat. «Han de ser recuperades per Itàlia per ajudar a restaurar la competència en la indústria de l’aviació europea», ha explicat la vicepresidenta i responsable de Competència, Margrethe Vestager.

Com que l’aerolínia ha fet fallida –es troba sota el règim d’administració extraordinària previst per la llei italiana sobre fallides– i ha anunciat que deixa de volar des de mitjans d’octubre, és poc probable que es pugui produir la recuperació de l’ajuda. En tot cas, la Comissió Europea també ha conclòs aquest divendres en una investigació paral·lela que la nova aerolínia Italia Trasporto Aereo (ITA), creada per Itàlia l’any passat, no és «successora econòmica» d’Alitalia i que per tant no haurà de tornar les subvencions declarades il·legals, ja que no seria just que hagués de pagar el deute, opinen a l’Executiu comunitari. 

La investigació també ha determinat que les injeccions de capital per valor de 1.350 milions d’euros en els pròxims tres anys (700 milions per any) que rebrà la nova empresa són conformes a les condicions de mercat i que, per tant, no constitueixen una ajuda pública. «Itàlia ha demostrat que hi ha una separació clara entre Alitalia i la nova companyia aèria ITA i que la seva inversió en ITA és conforme amb les condicions que un inversor privat hauria acceptat», ha destacat Vestager sobre la nova companyia de transport aeri, fundada el 2020 i que es quedarà amb una part dels actius i els drets de vol d’Alitalia.

«Discontinuïtat econòmica»

Notícies relacionades

Segons ha recordat Brussel·les, les regles en matèria d’ajudes d’Estat preveuen que una nova empresa que adquireix part dels actius d’una altra empresa no és responsable de reemborsar les ajudes anteriors que hagi percebut sempre que les dues societats siguin «prou diferents» i hi hagi una «discontinuïtat econòmica». La investigació de l’Executiu comunitari ha conclòs que partint del pla presentat pel Govern italià sobre la nova empresa hi ha una «discontinuïtat econòmica», i per això no haurà de reemborsar els dos préstecs de 900 milions (més interessos) reclamats. 

En el cas d’Alitalia, la Comissió Europea va obrir una investigació formal el 23 d’abril del 2018 després de diverses queixes presentades per altres aerolínies competidores i els préstecs notificats per les autoritats italianes. D’acord amb les regles de la UE, les intervencions de les autoritats públiques en favor d’empreses podrien no considerar-se ajudes públiques quan l’Estat no actua com a autoritat pública sinó com a inversor. La investigació dels serveis de la competència europeus ha conclòs que Itàlia no va actuar com ho hauria fet un inversor perquè no va fer una avaluació prèvia sobre la probabilitat que Alitalia reemborsés els préstecs. És més, segons l’apreciació de l’Executiu comunitari sobre les declaracions financeres d’Alitalia era «poc probable» que la companyia fos capaç de generar prou liquiditat com per tornar els préstecs a temps. Per tant, «cap inversor privat hauria concedit préstecs a l’empresa en aquella època», diu Brussel·les.