La pandèmia impulsa noves barreres a la internacionalització de les empreses espanyoles

Després de la suspensió dels aranzels imposats pels Estats Unitsa productes espanyols, com l’oli o el formatge, la crisi del coronavirus ha obert la porta a un altre tipus de barreres «menys visibles», però igual de doloroses per a les empreses espanyoles perquè limiten la seva activitat internacional. «Els aranzels al final són els més fàcils perquè es tracta d’un número, però hi ha altres barreres menys visibles que tenen a veure amb posar pals a la porteria quan comença el partit», explica el director general d’Amec, Joan Tristany.

Un exemple són les restriccions derivades del coronavirus relatives a la sanitat, com la prohibició d’entrada a les fàbriques imposades per algunes empreses. «Una empresa que compra màquines al Pakistan i que no vol que entri a la seva fàbrica cap tècnic estranger ha de fer el procés amb ulleres d’intel·ligència artificial», exposa Tristany. Però també hi ha altres barreres, derivades de la pandèmia, que no tenen a veure estrictament amb la sanitat, com els fons de reactivació dels Estats Units, que considera «més àgils» que els europeus i que es vinculen a empreses nord-americanes, cosa que pot reduir la competitivitat de les companyies europees.

D’altra banda, apunta també cap a l’escassetat de matèries primeres i la falta de contenidors per enviar equips o productes. El millor exemple és la falta de microxips a Àsia que està provocant problemes de proveïment a Europa i un encariment dels costos de producció. Seat ha tancat aquest dimarts la planta de Martorell davant la falta d’aquest material. «En qualsevol moment de canvi de regles de joc sempre apareixen barreres, serem cauts i que ens afectin al menys possible», afegeix Tristany.

L’associació de les empreses industrials internacionalitzades ha presentat aquest dimarts el seu tradicional índex de solidesa de la internacionalització (ISI), un indicador que mesura anualment la robustesa de la internacionalització de les empreses espanyoles, i que malgrat que el 2020 no va ser un bon any per a les exportacions (van assolir els 261.175,5 milions d’euros, un 10% menys que un any abans) va millorar un 2,73%, amb una nota de 7,006 punts sobre 10.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Un notable que es deu al fet que aquest índex avalua un total de 19 indicadors, és a dir, mesura altres variables més enllà dels resultats. En aquest cas, segons Tristany, l’increment ha estat impulsat per un augment del 4,1% del nombre d’empreses exportadores regulars (que venen fora d’Espanya durant quatre anys consecutius), una més baixa concentració empresarial (les 500 primeres empreses ocupen menys) i hi ha hagut una diversificació més gran per sectors amb el fre de l’automòbil i l’auge de l’alimentació, el sector químic i el de béns d’equipament, entre d’altres.

Lluny de tractar-se d’un miratge fruit dels efectes del coronavirus en l’activitat de mig món, per Tristany aquesta tendència fa cara de mantenir-se durant més temps. «Veurem si això es consolida l’any que ve. Si hi ha marxa enrere, perdrem solidesa; si augmenta, millorarem. Però crec que l’any 2021 la solidesa es mantindrà perquè les exportacions milloraran i les empreses exportadores regulars no faran marxa enrere, tot i que potser les 500 primeres reprenguin més protagonisme. A més, i encara que el sector de l’automòbil repuntarà, el pes que han agafat la resta de sectors no desapareixerà fàcilment», afegeix.