Nadia Calviño: «Espanya ha de reduir el deute i el dèficit aquest any»

El pla de recuperació d’Espanya ha superat el primer examen de la Comissió Europea. ¿Ho notarà ja l’economia?

L’aprovació arriba després de molts mesos de treball i és un pas important perquè, quan s’acabi el procés formal d’aprovació a Brussel·les, comencin a fluir els recursos financers i es visibilitzi el desplegament del pla. Estem en la bona direcció per aconseguir que el creixement que comença ara no sigui un simple rebot passatger, sinó una recuperació sòlida i sostenible a mitjà i llarg termini.

Pedro Sánchez va avançar el divendres que el Govern preveu revisar a l’alça el pronòstic de creixement per aquest any perquè l’activitat s’ha accelerat. ¿Creu que Espanya avançarà més del 6,5% que estimaven fins ara?  

La nostra previsió està marcada per la prudència, sobretot en un context de tanta incertesa. Anirem veient al llarg de l’any si cal revisar-la. Tots els organismes coincideixen que Espanya serà el país amb el creixement més gran en el bienni 2021-2022 de la Unió Europea i un dels més dinàmics d’àmbit mundial. El que està clar és que els indicadors més recents són positius i la majoria dels analistes estan revisant a l’alça les seves expectatives.

Aquest any rebran 19.000 milions d’euros de fons europeus, davant els 27.000 milions pressupostats pel Govern. ¿Com solucionarà el diferencial?

Espanya és el país que ha fet una planificació més ambiciosa des del punt de vista qualitatiu, quantitatiu i temporal. Volem concentrar les inversions i les reformes en els primers anys per aconseguir el màxim impacte anticíclic. Per això, la majoria dels gairebé 70.000 milions de transferències previstes estan en el període 2021-2023, amb 19.000 milions aquest any, 18.000 el 2022 i 17.000 el 2023. Espanya serà el receptor de fons més gran en el període, amb un 25% de les emissions de deute previstes per aquest mateix any. Hem treballat amb la Comissió Europea aquest calendari per compassar les emissions de deute d’àmbit nacional i europeu. El nostre programa nacional de deute és molt prudent i no hi ha cap problema per finançar les inversions que vulguem abordar.

Aquests fons estan lligats a unes fites que cal complir que depenen del Govern en part i que aquest ha pactat internament. També tenen conseqüències que s’han de negociar amb els agents socials i obliguen a aconseguir majories parlamentàries. ¿Això genera incertesa en la Comissió Europea? 

No, el pla de recuperació ha de seguir les directrius europees i hi està perfectament alineat. A més, són les reformes que el nostre país necessita per corregir els desequilibris que arrossega des de fa dècades i que han llastat la nostra capacitat de creixement i la nostra resiliència davant la crisi. Aprofitarem una injecció de recursos que no té precedents al nostre país per aconseguir un impacte estructural sobre l’economia espanyola.

Però tot i que el diàleg social avança no ho fa tan de pressa com caldria. I la majoria parlamentària no ha entrat encara a negociar per abordar aquestes reformes. ¿La seva percepció és optimista o pessimista? 

Soc optimista i tinc una enorme confiança en la capacitat de fer realitat aquest pla perquè no partim de zero. Portem tres anys desplegant aquesta agenda del canvi, avançant en reformes com la laboral i la de les pensions, però també en altres de molt importants, com l’educativa i de l’FP o les relacionades amb la transició ecològica. Hem treballat intensament i ara estem preparats per donar aquest impuls gràcies als fons europeus. A més, comptem amb el compromís i l’actitud constructiva dels agents socials, que han donat mostres d’una enorme responsabilitat durant aquests anys, igual que el teixit empresarial. A Espanya hi ha molt talent, moltes ganes de tirar endavant i aprofitar aquesta oportunitat extraordinària. 

Li preguntàvem per les majories polítiques. ¿També aquí té confiança?

La veritat és que, més enllà del soroll, en tres anys hem aconseguit grans acords al Parlament. Aquesta és la línia en què hem de seguir, aconseguint el màxim recolzament polític, econòmic i social per aquestes reformes. Perquè aquesta és la millor garantia que seran eficaços i que, a més, perduraran en el temps.

Les discrepàncies que de vegades sorgeixen dins el Govern, com passa amb el salari mínim entre Yolanda Díaz, María Jesús Montero i vostè mateixa, ¿poden dificultar l’execució del pla?

L’agenda de reformes i el pla de recuperació han sigut proposats pel Govern. A més, s’han comunicat al Parlament i han sigut debatuts en les diferents comissions, fòrums d’experts, converses amb els agents socials, amb les comunitats autònomes, amb les altres administracions, amb el sector privat. Hi ha un gran coneixement del pla que, a més, respon a les recomanacions de tots els experts i institucions i també a les aspiracions de la societat espanyola. 

Una de les crítiques al pla és que pot acabar en mans de les grans de l’Ibex. ¿Ho comparteix? 

A mi m’arriben missatges en un sentit contrari. D’una banda, hi ha qui pensa que les grans empreses tindran massa pes i, per una altra, hi ha qui creu que no hi haurà projectes veritablement transformadors. La veritat és que el procés ha de beneficiar tant les grans empreses tractores com l’importantíssim teixit de pimes i autònoms, que és el cor de la nostra economia.  

Algunes veus demanen que es doni prioritat a la indústria per rebaixar la terciarització de l’economia espanyola. ¿Hi està a favor? 

El que hem d’aconseguir és la modernització i digitalització de tots els sectors, aprofitant les nostres fortaleses. Tenim un sector agroalimentari que és líder al món, igual que sectors industrials com el de l’automoció, la salut, l’enginyeria o el transport. Per no parlar de la indústria turística, que és una de les nostres joies, i altres àmbits de serveis digitals, en què Espanya està molt ben posicionada.

El fons de rescat de la SEPI tampoc acaba de funcionar del tot, amb ajudes qüestionades i companyies en llista d’espera. 

L’equip tècnic de la SEPI treballa perquè es tracti totes les empreses igual, amb processos reglats, basats en informes sobre la situació de l’empresa i la condició estratègica que puguin tenir tant ella com el seu sector. Aquesta és la base sobre la qual continuarem prenent les decisions en les pròximes setmanes. La bona notícia és que la recuperació està millorant les perspectives de les empreses. Es va reforçant la seva solvència i ampliant-se les seves possibilitats de finançament a través de les diferents vies del mercat, tant públiques com privades.

Divendres va dir que s’acosta el moment de tornar a la disciplina fiscal. ¿En quin moment?

En l’Eurogrup del dia abans es va tractar aquest tema i hi ha unanimitat per mantenir l’excepció a les regles fiscals el 2022. A més, el BCE ha enviat un missatge clar que continuarà amb el to expansiu de la política monetària. De moment ningú es planteja una retirada d’aquests estímuls extraordinaris que pugui posar en risc la recuperació. Però tot i que no sigui una qüestió prioritària a curt termini, Espanya ha d’aprofitar el creixement intens per començar a reduir ja aquest any les ràtios d’endeutament i dèficit sobre el PIB.

Notícies relacionades

Brussel·les aprova l’«ambiciós» pla de recuperació d’Espanya

Aprovació del Pla de Recuperació: ¿I a partir d’ara, què?

¿La inflació el preocupa? 

El missatge unànime del BCE i el Banc d’Espanya és que és un fenomen passatger, que respon principalment a l’evolució dels preus dels combustibles i a l’efecte base. És previsible que el creixement dels preus es mantingui en els pròxims mesos a mesura que s’acceleri la recuperació. Però això no hauria de portar a un problema estructural perquè la inflació subjacent apunta a nivells molt baixos en els pròxims anys.