Unes 200 entitats consideren «inajornable» ampliar l’aeroport de BCN

Escalfant motors per a l’acte reivindicatiu en què unes 200 entitats i organitzacions econòmiques i socials defensaran dimecres a ESADE la necessitat d’emprendre les obres d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas de Barcelona. El manifest conjunt, sorgit després que l’Ajuntament de Barcelona s’oposés a les obres amb els vots dels comuns i ERC, considera «inajornable» i «imprescindible» aquesta obra per ser no només la consolidació d’una destinació turística, sinó per «dinamitzar l’activitat econòmica generant ocupació, atracció i retenció de talent i inversió internacional».

Alhora que apressen a aconseguir que es porti a terme aquesta inversió de 1.700 milions prevista per Aena per a una terminal satèl·lit ja prevista i l’allargament d’una de les pistes, les organitzacions exigeixen consens entre administracions i associacions implicades i una «solució que millori la situació inicial econòmicament i mediambientalment» i amb una gestió «de quilòmetre zero».

Compensació mediambiental

«Les entitats signatàries d’aquest manifest reclamem l’acord entre Aena, la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i els Ajuntaments de Barcelona, el Prat, Gavà, Viladecans, Sant Boi [i la resta dels Ajuntaments afectats], per enviar a les institucions europees un missatge clar i contundent de consens en relació amb l’interès públic que justifica l’ampliació, i a les mesures de compensació mediambiental que s’han d’adoptar; per facilitar-ne l’execució; i la més ràpida obtenció dels retorns econòmics i socials positius derivats d’aquesta», diu el text.

Foment del Terball ha sumat Pimec, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona Tech City, Mobile World Capital, el Círculo Ecuestre, el RACC, ESADE, UFEC, UPM, Barcelona Global, Barcelona Oberta, i el Gremi de Restauradors, entre d’altres, a aquest acte que emularà el que fa unes setmanes, després dels disturbis que es van produir per l’empresonament del raper Pablo Hasel, es va portar a terme a l’Estació del Nord de Barcelona en què els empresaris van mostrar el seu malestar i en el qual van exigir un Govern «fort» que prioritzi l’economia. També recordarà el que van protagonitzar directius i empresaris a IESE per reclamar una gestió autònoma de l’aeroport el 2007.

Capacitat al límit

Els organitzadors de l’acte adverteixen que, malgrat l’aturada provocada per la crisi del coronavirus, «que sembla estar arribant al seu final», l’aeroport «està esgotant la seva capacitat». El 2019 va assolir gairebé els 53 milions de viatgers, per la qual cosa es va acostar a la seva capacitat màxima, de 55 milions. Només amb aquestes obres, la infraestructura adquirirà la dimensió adequada per ser un ‘hub’ internacional», diuen. Ara, afirmen, s’ha de fer que la instal·lació «contribueixi a la recuperació econòmica de Catalunya i al seu creixement».

Notícies relacionades

Més que un club, més que un eslògan

Carlos Gallardo: "Els aranzels són una oportunitat perquè Europa reaccioni"

El manifest insisteix en què, atès el dèficit crònic d’inversions denunciat pel societat civil, no «es pot renunciar» a aquestes obres en una infraestructura que aporta el 7% al producte interior brut (PIB) i que, amb l’ampliació, arribaria al 9%. I reclamen el compromís d’Aena que les obres comportin «no només l’era restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d’un a 10, així com la creació d’un nou espai natural del Delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% actual» [...]. En un acte dijous passat a ESADE, el president d’Aena, Maurici Lucena, va acceptar prioritzar el vessant mediambiental.

Així mateix reclamen una reforma «plenament conciliable» amb el Port de Barcelona perquè hi hagi «un desenvolupament de les dues infraestructures que són rellevants» i que Aena mantingui el compromís de futur amb els aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, amb la seva activitat pròpia i com a complementaris del de Barcelona. Les entitats avisen que «el cost d’oportunitat i d’imatge de no portar a terme aquesta inversió seria altíssim per a l’economia de Catalunya», perquè «es perdria competitivitat, d’una banda, i connectivitat en un món cada vegada més global, de l’altra».