IRPF

¿Com tributen els matrimonis en altres països?

La tributació individual és l’obligatòria en la majoria d’hisendes

Parella de nuvis del Vietnam i de Suïssa, en un casament organitzat per Your Barcelona Wedding.

Parella de nuvis del Vietnam i de Suïssa, en un casament organitzat per Your Barcelona Wedding. / MARCO ANSALONI

Es llegeix en minuts

La declaració de la renda individual, és a dir, per separat és obligatòria a la majoria de països com Àustria, Bèlgica, Estònia, Grècia, Letònia, Holanda, Eslovènia, Austràlia, el Canadà, Finlàndia, Itàlia, Lituània, Eslovàquia i el Regne Unit. Només hi ha una fórmula per a matrimonis obligatòria a França. A Alemanya i Portugal és opcional, tenen escales diferenciades als EUA i Irlanda i compten amb una reducció en el cas d’Espanya i Luxemburg. Vet aquí uns exemples:

França: divisió pels membres de la família

A França, després del matrimoni, tots dos cònjuges ja no tributen individualment, sinó sobre la base d’una renda imposable conjunta. Això té dues conseqüències importants: han de declarar conjuntament els seus ingressos i despeses; i es beneficien de dues parts (parella sense fills) per al càlcul dels seus impostos. Per calcular l’impost, l’Administració divideix aquesta renda unificada entre el nombre d’unitats fiscals de la llar, és a dir, dues unitats per a un matrimoni sense fills, per obtenir el «quocient matrimonial» (anomenat «quocient familiar» quan hi ha fills). 

A partir d’aquests ingressos, Hisenda calcula una quantitat d’impostos que després es multiplica pel nombre d’accions, és a dir, dos. S’ha de tenir en compte que la progressivitat de l’escala d’impostos no és neutral. 

L’impost sobre la renda segueix una escala denominada progressiva, és a dir, el tipus impositiu augmenta amb el nivell de remuneració. Així, les rendes entre 0 i 9.964 euros no tributen, les rendes entre 9.965 i 27.519 euros tributen al 14%, i les rendes entre 27.520 i 73.779 euros al 30%. A partir d’allà, el tipus impositiu és del 41% i fins i tot del 45% a partir de 156.245 euros de base imposable neta.

Regne Unit: amb possibilitat de transferència

Al Regne Unit, cada individu dins del matrimoni ha de fer la declaració de l’impost sobre la renda per separat. L’únic avantatge fiscal possible com a parella és l’anomenat ‘Marriage Allowance’. La persona en la parella que més guanya pot transferir una desgravació fiscal de fins a 1.260 lliures (1.450 euros) a l’altre membre de la parella que menys guanya, sempre que els seus ingressos anuals siguin d’un màxim de 12.570 lliures (14.470 euros) i de 50.000 (57.580 euros) per al que més guanya. Això suposa una desgravació fiscal en exercici actual de 252 lliures per a la parella. 

Alemanya: tot per dos

El model que estableix la càrrega fiscal sobre la renda d’un matrimoni a Alemanya es diu ‘Ehegattensplitting’; el model estableix que la parella consta com una única unitat fiscal sobre la qual es realitza la declaració fiscal. Una vegada que la declaració conjunta dona una suma final, la xifra resultant es divideix per la meitat (d’allà ve precisament el nom del model: ‘splitting’ – dividir en anglès). Sobre aquesta xifra dividida s’aplica llavors l’impost de la renda corresponent, basat en una pressió progressiva. L’impost es multiplicarà llavors per dos i la xifra resultant serà l’impost final sobre la renda que el matrimoni haurà de pagar al final de l’any fiscal, independentment del que hagi guanyat cadascun dels cònjuges.

Notícies relacionades

És un model l’origen del qual es remunta a finals de la dècada dels 50 del segle passat. Partits polítics de centreesquerra (els socialdemòcrates i Els Verds) consideren que ‘Ehegattensplittin’g ja no es correspon amb l’actual Alemanya, en la qual les realitats familiars i d’ingressos són més complexes que fa 70 anys, i demanen una reforma del model.  

Recents estudis de diversos centres econòmics apunten que el model desincentiva en general el treball del cònjuge amb uns ingressos més baixos, que veu com l’actual sistema fiscal li deixa un ingrés net molt baix. A Alemanya, les dones solen tenir de mitjana salaris més baixos que els homes. El model fiscal, sumat a la maternitat –que funciona sovint com a fre de la carrera professional femenina–, fa que continuïn sent les dones les que tendeixin a abandonar la feina en detriment del marit.