El Banc d'Espanya veu en les administracions «un coll d'ampolla» per al repartiment dels fons europeus

El repartiment del fons de recuperació europeu significa un repte molt important per a les administracions de la Unió Europea, que hauria de millorar la seva eficiència per evitar alguns dels dubtes que impliquen la distribució d’aquests fons de manera eficient. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha destacat en la seva intervenció en la XXV Jornada d’Economia de S’Agaró –que se celebra a Barcelona per l’efecte de la pandèmia–, que hi ha algunes fonts d’incertesa en el seu repartiment, «de la resposta del qual depèn crucialment la capacitat del fons per impulsar l’economia».

De Cos ha destacat que es desconeix en aquests moments quina quantitat s’executarà, quin serà el calendari de realització dels projectes, a quin tipus de projectes es destinaran aquests recursos i quin serà el seu impacte macroeconòmic. «Existeix el risc que els països tinguin dificultats per absorbir una quantitat tan ingent de fons, per això és crucial que es redueixi el coll d’ampolla en les administracions, així com que es dissenyin processos de licitació pública eficients i ràpids».

Competència dels països

No és l’únic problema a què s’enfronta la distribució de fons. El governador ha destacat, així mateix, la competència dels països pel desenvolupament dels mateixos projectes. «Tots els països posaran en marxa, en un interval de temps similar, projectes en àrees concretes molt especialitzades [...] Això pot plantejar competència entre països –i entre administracions dins d’un país– pels proveïdors amb prou capacitat tecnològica per portar-los a terme», ha assenyalat.

El Banc d’Espanya considera que la segona font d’incertesa és el calendari d’execució de projectes. «Un dels principals problemes de la inversió pública com a mecanisme per proporcionar un impuls cíclic és el retard en la seva implementació», ha destacat. «Aquest retard és més gran quan els projectes són més grossos».  Aquesta qüestió és bàsica a curt termini, si es pretenen que la inversió contribueixi a la recuperació econòmica, planteja el supervisor espanyol.

El governador, ha destacat, a més, la importància de l’adequada elecció dels projectes per maximitzar el seu impacte en l’activitat econòmica i en les finances públiques, «cosa que es veuria afavorida si la distribució dels recursos s’articula entorn d’un pla de reformes estructurals».

Hernández de Cos ha insistit que part d’aquestes reformes depenen de la UE, que hauria d’aprofundir en la creació d’un mecanisme permanent d’estabilització macroeconòmica (més enllà del mateix fons de recuperació) que permeti compartir els riscos davant les pertorbacions econòmiques, i que permeti un ampli desplegament de recursos quan es produeixin les pertorbacions. 

Ha apuntat, així mateix, la necessitat d’una profunda revisió del marc fiscal europeu, ja que la política fiscal és el principal instrument que tenen els països per abordar pertorbacions econòmiques. «És crucial que cada economia mantingui un política fiscal que en les fases expansives generi marges amb maniobra suficient per fer front a les situacions adverses», ha comentat amb referència al Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE. Un pacte «essencial», que, no obstant, «no ha sigut capaç de contribuir al disseny d’unes polítiques fiscals de caràcter contracíclic».

Anunci de la vacuna

El governador del banc d’Espanya ha destacat també en la seva intervenció que l’anunci d’una vacuna en l’horitzó a mitjà termini «elimina escenaris econòmics molt negatius», perquè no estava garantit que el medicament arribés. Ha destacat, així mateix, que la vacuna ha generat esperança, però els seus efectes econòmics encara tardaran a arribar uns mesos, per això la política econòmica ha de seguir sent «molt contundent».

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

En aquest sentit ha recordat que les previsions econòmiques del setembre del Banc d’Espanya s’han quedat ja desfasades i que el supervisor, com ja va avançar la seva presidenta, Christine Lagarde, haurà de modificar a la baixa les seves expectatives de creixement i d’inflació per al conjunt del 2021. El governador del Banc d’Espanya ha avançat que en la rebaixa d’aquestes previsions s’inclouran també les de l’economia espanyola. Ha destacat que els efectes econòmics de la segona onada de la pandèmia no estaven considerats en l’escenari central de creixement per a aquest any. El normal, ha comentat, és que en l’actualització de les previsions que es produiran al desembre «es portin a la baixa aquestes previsions de creixement», ha comentat.

En aquest entorn, De Cos ha ratificat que apujar el salari dels funcionaris un 0,9% el 2021 no li sembla «el més adequat» quan l’IPC segueix en terreny negatiu, ja que tenint en compte que l’IPC està en terreny negatiu, aquest augment «suposarà un augment real del sou». «En el context actual, no em sembla el més adequat, tenint en compte que el multiplicador fiscal és més baix que altres partides de la despesa pública que són més adequades per al recolzament a l’economia», ha comentat.