El Nobel d'economia 2020 premia Paul R. Milgrom i Robert B. Wilson

El Nobel d’economia premia Paul R. Milgrom i Robert B. Wilson per la seva aportació a la teoria de subhasta, una branca aplicada de la teoria de jocs que s’ocupa de com les persones actuen en mercats de subhastes i investiga les seves propietats.

El certamen posa fi aquest dilluns a una edició molt femenina pel rècord de dones que han sigut guardonades aquest any amb aquests prestigiosos premis.  Desigualtat, psicologia econòmica, subhastes, salut i mercat laboral. Aquests són alguns dels temes que aborda el premi, que s’ha entregat a les 09.45 GMT a Estocolm (11.45 hora espanyola).

El nom oficial del guardó és el premi Sveriges Riksbank (Banc Central de Suècia) en ciències econòmiques en memòria d’Alfred Nobel. El 2019 van ser premiats la franco-nord-americana Esther Duflo i els nord-americans Abhijit Banerjee i Michael Kremer pels seus treballs per reduir la pobresa al món.

El nombre de dones que reben aquest reconeixement ha augmentat des de començaments del segle XXI, però des de 1901 només s’atorga un Nobel a una dona per cada 20 guanyadors.

Preponderància nord-americana

Fins ara, el premi Nobel d’economia sempre ha sigut el més fàcil d’endevinar: el perfil era el d’un home gran de 55 anys i nord-americà. En els últims 20 anys, tres quarts dels guanyadors es corresponen amb aquesta descripció. L’edat mitjana dels guanyadors és superior als 65 anys, la més elevada dels sis premis atorgats.

El nord-americà Paul Milgrom, de 72 anys, figurava novament entre els favorits associat al seu compatriota Robert Wilson, de 83, per la seva teoria sobre l’optimització de subhastes, utilitzada en l’assignació de freqüències de telecomunicacions, com la 5G, i finalment han sigut guardonats.

Altres favorits

També l’israeliano-nord-americà Joshua Angrist, professor de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) als Estats Units competia pel seu treball sobre el vincle entre la durada dels estudis i els ingressos o fins i tot la mida de la classe i l’èxit acadèmic. Altres pioners dels «experiments naturals», com el canadenc David Card, podrien associar-se amb ell.

Al seu torn, s’esmenta l’israelià Elhanan Helpman i el nord-americà Gene Grossman, especialistes en comerç internacional. En plena pandèmia de Covid-19 les possibilitats de guanyar dels economistes de la salut podrien incrementar-se, tal com va succeir en el premi 2020 de medicina, atorgat per primera vegada en 12 anys a viròlegs pels seus descobriments sobre l’hepatitis C.

«Sembla més pertinent que mai», assenyala el professor d’economia suec Micael Dahlén. Per això, va dir, el nord-americà Paul Slovic, especialista en psicologia del risc, «podria ser un bon perfil pel seu treball sobre com valorem la vida humana». Altres pioners que van injectar psicologia en la investigació econòmica, com els nord-americans Matthew Rabin i Colin Camerer, o l’helveticoaustríac Ernst Fehr, eren considerats possibles candidats.

Disciplina controvertida

Malgrat que és el premi més prestigiós per a un investigador en economia, el premi no ha adquirit el mateix rang que les disciplines triades per Alfred Nobel en el seu testament fundacional (medicina, física, química, pau i literatura).

De fet, el seu detractors se’n burlen com un «fals Nobel» que representa en excés els economistes ortodoxos i liberals.

El guardó ha conclòs la collita d’aquest any que divendres va atorgar el prestigiós premi de la pau al Programa Mundial d’Aliments, l’organisme de l’ONU per a la lluita contra la fam.

Dijous, la poeta nord-americana Louise Glück va ser guardonada amb el de literatura.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

A més de la nord-americana Andrea Ghez, coguanyadora del de física dimarts, dues dones han entrat en la història dels Nobels pel seu descobriment de les «tisores genètiques». La francesa Emmanuelle Charpentier i la nord-americana Jennifer Doudna es van convertir en el primer duo 100% femení a guanyar un Nobel científic.

Els premiats, que comparteixen prop d’un milió d’euros per cada disciplina, rebran aquest any el seu reconeixement al seu país de residència, a causa del coronavirus.