La gran empresa ofereix diàleg al Govern per reconstruir el país

Col·laboració publicoprivada, consens en les reformes, però també seguretat jurídica en un context en què la vinculació amb la Unió Europea ha de servir per impulsar els plans de reconstrucció econòmica. Aquests són els principals missatges llançats aquest dilluns per la flor i nata de l’Ibex 35. Els presidents de les principals empreses espanyoles van exposar les seves preocupacions davant la crisi provocada per la Covid-19 a la cimera empresarial Empreses Espanyoles Liderant el Futur, organitzat per la CEOE. La cimera es desenvoluparà al llarg de vuit jornades, fins al 24 de juny, i sobre la primera jornada, dilluns, EL PERIÓDICO va informar en directe aquí. Els empresaris també van plantejar les seves receptes per tirar endavant. El que s’ha fet fins ara ha funcionat molt millor del que es va fer en la crisi del 2008, van coincidir a assenyalar. Però el camí encara és llarg. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, com a amfitrió de la cimera, va voler remarcar que aquest canvi «és la iniciativa privada qui l’ha de liderar».

ENFOCAMENT DE LA CRISI / Col·laboració entre públic i privat

«Amb aquesta pandèmia hem après que la col·laboració entre públic i privat i entre banca i empresa dona fruits positius i guanyadors», va significar el president del Banc Sabadell, Josep Oliu. Aquest discurs es va sobreentendre amb més o menys claredat en altres intervencions. El president d’Enagás, Antonio Llardén, va reclamar «diàleg» i «col·laboració» publicoprivada per aconseguir una recuperació «sostenible, duradora i sense deixar ningú enrere». La presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, també va insistir en aquesta idea: «Hem de posar-nos d’acord i anar de la mà de les administracions». «La transcendència del moment ens dona l’obligació de sortir de forma sostenible, ecològica i solidària», va afegir.

REFORMES / «Toca asseure’s a negociar»

La pandèmia també ha posat de manifest que algunes pràctiques econòmiques han quedat obsoletes i s’imposen reformes. Amb matisos. La presidenta del Santander, Ana Botín, va apostar per polítiques d’Estat que assumeixin «la reforma dels nostres mercats, mitjançant el diàleg social. Necessitem una política amb ambicions del segle XXI». I va puntualitzar: «Sabem com fer-ho, com prova l’aplicació dels ertos en aquest període. Toca asseure’s a negociar mirant aquest nou món que la pandèmia ha precipitat». El president d’Inditex, Pablo Isla, va deixar en l’aire la conveniència de no modificar la reforma laboral: «Tan important com les mesures que es prenguin és no desmuntar el que està funcionant. No s’han de revertir les reformes eficaces, l’economia espanyola el que necessita és ser més flexible i competitiva, no s’han d’introduir rigideses que siguin negatives per a la creació d’ocupació». «No hi ha solucions màgiques. El pla de recuperació és complex i amb moltes variables. I exigirà un comportament de moltíssima responsabilitat per part de tots», va afegir Isla.

SEGURETAT JURÍDICA / Un marc de joc estable i predictible

Com alguns dels que el van precedir en l’ús de la paraula, el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va reclamar marcs «estables, predictibles i atractius» que donin seguretat jurídica, com han fet països com Alemanya o França. «Si no ho fem nosaltres, ho faran altres països. Els que tenen responsabilitat de crear aquests marcs saben que poden comptar amb nosaltres, no podem arribar tard a aquesta nova revolució», va dir.

El president de Mercadona, Juan Roig, va exposar que el paper de l’empresa és clau per al benestar. Però va demanar «eliminar traves burocràtiques i que s’imposi el silenci administratiu positiu, que es facilitin inversions finalistes, que tinguem seguretat jurídica i que la societat vegi en les empreses generadors de riquesa i benestar».

TURISME I VIVENDA / Esperant un pla de xoc

La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, va anar al detall per proposar un pla de xoc de formació i ocupació en el sector turístic. «Es tracta de salvar moltes empreses i anar cap a un model de turisme més ecològic i de qualitat», va comentar, abans de demanar un pla de vivenda per als joves. «La majoria dels espanyols per sota de 35 anys estan en situació de precarietat laboral i un dels costos és la incapacitat d’iniciar una vida autònoma». Estem parlant amb el Govern sobre com llançar un pla de vivenda per als joves», va avançar.

REACTIVACIÓ / Hora d’impulsar l’economia

«Urgeix reactivar l’economia», va plantejar el president del BBVA, Carlos Torres. Mantenir l’ajuda a les empreses viables que han reduït la seva activitat i als cinc milions de persones que han perdut la feina temporal o definitivament per la crisi. Torres va precisar que moltes coses s’han fet bé durant la pandèmia. «Els ertos es tornen a resoldre en ocupació; s’ha aprovat l’ingrés mínim vital i les línies ICO han aportat a més de mig milió d’autònoms i empreses una liquiditat imprescindible». Per al president de Repsol, Antoni Brufau, el que és primordial per sortir de la crisi provocada pel coronavirus és «ser ràpids». Per això va reclamar «mesures amb efecte immediat» en la indústria «actual», perquè una recuperació focalitzada a «canviar abruptament l’economia pot fer malbé el teixit productiu». Brufau va apostar per promoure la indústria nacional, la petita i la gran, que ha anat «perdent pes» en els últims anys.

FISCALITAT / Taxes que no limitin la rendibilitat

El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va assenyalar que la crisi tindrà també impacte en el sector financer. La rendibilitat del sector depèn de com evolucioni l’economia. En aquest sentit va advocar per una fiscalitat més neutral per al sector bancari. «Serà contraproduent que es demani al sector impostos que puguin incidir en la seva rendibilitat. Segons la seva opinió, si la indústria financera no és rendible «serà un problema per a tota la societat», ja que al final, «els bancs estaran infracapitalitzats i no podran complir amb l’objectiu de recolzar les famílies i les empreses amb el seu finançament», va argumentar.

«Espanya és un lloc excel·lent per viure, invertir, treballar i visitar», va assenyalar el president de Naturgy, Francisco Reynés, abans de reclamar una concòrdia «social i institucional» per sortir de la crisi del coronavirus, al mateix temps que va demanar una fiscalitat «atractiva» i amb un compromís «mediambiental» ferm. Reynés va insistir en l’«estabilitat normativa» per a les relacions laborals i «infraestructures de primera» per facilitar la mobilitat i millorar la connectivitat turística.

CANVI CLIMÀTIC / Medi ambient i economia, de la mà

El president de Viesgo i el Club Español de la Energía, Miguel Antoñanzas, va dir que la recuperació s’ha d’estructurar amb una «visió a llarg termini per guanyar l’altra gran batalla global, la lluita contra el canvi climàtic». També el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, va posar de manifest que a la sortida de la crisi serà clau el «medi ambient» que va de la mà de l’«economia». El president d’Acciona, José Manuel Entrecanales va assegurar, per la seva banda, que «no podem ajornar la lluita contra la crisi climàtica per la crisi sanitària perquè totes dues són igual de letals».

ENTORN INTERNACIONAL / Amb el recolzament financer de la UE

El president de CaixaBank, Jordi Gual, va destacar en la seva intervenció el paper de les institucions europees en la crisi: «Han sigut més àgils i contundents que en la gran recessió». Va subratllar l’actuació del BCE, «que ha posat damunt la taula mesures de liquiditat molt agressives i ha llançat mesures de liquiditat. A la pràctica tenim una unió monetària», va dir. També va ponderar el paquet financer pactat per França i Alemanya, i que també té la seva aprovació sobre la taula. «Si a Alemanya li va bé, a Espanya també. I si a Espanya li va bé, a Alemanya també», va resoldre.

CONFIANÇA / La sanitat i l’ocupació, crucials

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

«¿Què queda per fer?», es va preguntar el president d’Ibercaja, José Luis Aguirre: «Donar confiança que les mesures sanitàries seran efectives, i seguretat que si hi ha rebrot hi haurà capacitat sanitària per escometre’l amb èxit», va assenyalar. Però també s’ha de donar «confiança als ciutadans en la recuperació dels seus llocs de treball i seguretat als empresaris que ha sigut una aturada temporal». Per als sectors més perjudicats –el comerç, el turisme, l’automòbil i la cultura– cal diagnosticar els problemes i aportar el finançament necessari publicoprivat» per abordar la transformació que s’acosta.

TELETREBALL / Les lliçons apreses

«Caldrà prendre nota de les lliçons apreses de la crisi, entre les quals el teletreball», va advertir el president de CLH, José Luis López de Silanes. No va ser l’únic a esmentar el tema, però hi va insistir: «La crisi ens ha permès testar aquesta manera de treballar i ens ha anat molt bé, cal prendre nota dels nous hàbits d’ús i transports».