Debat fiscal
A la caça dels rics
Iglesias marca perfil amb una proposta de gravamen a les fortunes de més d'un milió que incomoda els socialistes
Els experts recorden que ja hi ha un impost que grava el patrimoni i que amb prou feines recapta uns 1.000 milions a l'any
MADRID, 14/05/2020.- El vicepresidente segundo y ministro español de Derechos Sociales y Agenda 2030, Pablo Iglesias (c), se dispone a comparecer ante la Comisión de Derechos Sociales del Senado, este jueves, en Madrid, para dar cuenta de su labor de coordinación de las políticas de asuntos sociales del Ejecutivo durante la crisis del coronavirus. EFE/Basllesteros POOL /
Les alarmes s’han disparat als despatxos de gestió de patrimonis després de la proposta d’Unides Podem d’un gravamen a les fortunes a partir d’un milió d’euros. Desitjós de marcar perfil propi dins de l’Executiu de coalició, el vicepresident segon i líder de la força morada, Pablo Iglesias, va engegar aquesta iniciativa amb la qual, assegura, s’obtindrien uns 11.000 milions d’euros. I va apel·lar, al Senat, al «patriotisme fiscal» dels acabalats.
La proposta, engegada en el marc de la comissió per a la reconstrucció creada al Congrés, preveu deixar-ne exempta la vivenda habitual fins als 400.000 euros, gravar al 2% els patrimonis nets a partir d’1 milió, al 2,5% a partir dels 10 milions, al 3% a partir dels 50 milions i al 3,5% a partir dels 100.
A preguntes dels periodistes, la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, va recordar que «hi ha altres categories fiscals» en què es pot «continuar treballant sense que hi hagi cap tipus de figura expressa». Un gravamen ad hoc no entra dins dels plans immediats dels socialistes, encara que també defensen una contribució més elevada de les rendes altes.
De fet, des d’Hisenda recorden que el pacte de coalició establia que «s’estudiarà la fiscalitat de les grans fortunes amb la finalitat que contribueixin a un sistema fiscal més just i progressiu». Però això, fins ara, es limita al previst en el projecte de Pressupostos per al 2020, que no va prosperar, i que incloïa una pujada de l’IRPF per a les rendes més altes i un tipus mínim en l’impost de societats, entre altres mesures.
Gastar
Els experts consideren que ara és el moment de gastar per sortir de la crisi al més aviat possible, una cosa que s’encoratja fins i tot des del Fons Monetari Internacional (FMI). I en tot cas, no és moment d’augmentar els impostos si, a més, amb prou feines augmentaran la recaptació. En el sistema tributari espanyol ja hi ha un impost que grava la riquesa, el de patrimoni, tot i que per exemple, a la Comunitat de Madrid, autonomia que es considera un paradís fiscal dins de l’Estat, no s’exigeix. Amb prou feines recapta uns 1.000 milions anuals. A cap altre país de la Unió Europea hi ha un gravamen així en l’actualitat, afirmen.
Per als experts, la proposta d’Iglesias és sobretot «un brindis al sol». Alejandro Esteller-Moré, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), es decanta per uns 3.000 milions d’euros d’ingressos en el cas més optimista i si Madrid tornés a exigir el gravamen.
Durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, aquest impost va quedar desactivat i es va recuperar el 2011 després de la crisi. Des d’aleshores es prorroga en els pressupostos de cada any. Esteller-Moré, que juntament amb el professor José María Durán-Cabré va crear un simulador per calcular recaptacions, recorda que «ningú, ni el contribuent més ric, paga avui un 2,5% per patrimoni (el tipus més alt, tot i que en algunes autonomies, com a Catalunya, és més elevat)». I, a més dels avantatges per a l’empresa familiar, hi ha el límit per la suma de les quotes d’aquest impost i de l’IRPF, consagrat per la prohibició a la confiscatorietat reconeguda per la Constitució.
Bretxa fiscal
Els càlculs d’Unides Podem quant a la recaptació potencial «suposen que no hi ha frau, que els criteris de valoració són a preu de mercat, quan no ho són; i que no hi ha elusió fiscal». I quatre de cada 10 euros que haurien de tributar per aquest impost no ho fan en el període voluntari perquè els contribuents, en general, consignen en la declaració un import inferior al que haurien de posar. És una de les conclusions de l’estudi pioner sobre bretxa fiscal o ‘tax gap’ fet per l’IEB i la consultora Everis per a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).
Per això, els experts consultats defensen, en tot cas, una millora del gravamen actual. Una via seria retocar les opcions del càlcul del límit de la suma de quotes del tribut i de l’IRPF, que fa que molts contribuents es beneficiïn fiscalment de tenir «molt patrimoni i poca renda». I, a més, els patrimonis més alts tenen altres vies per reduir la seva factura fiscal.
Per la seva banda, el president del Consell General d’Escoles d’Economistes, Valentí Pich, destaca «el debat ideològic» en aquesta qüestió. I avisa que, una vegada superada la fase aguda de la crisi sanitària, «es demanaran sacrificis a les empreses i famílies», però, segons el seu parer, hauria de ser mitjançant un debat més general i profund sobre la fiscalitat.
