El Congrés ratifica la derogació de l'acomiadament per baixes mèdiques intermitents

Enmig de la crisi sanitària més gran que travessa Espanya en la seva història recent, el Congrés ha ratificat aquest dimecres la derogació de l’acomiadament per baixes mèdiques intermitents. La supressió de l’article 52.D de l’Estatut dels Treballadors va anar aprovat pel Consell de Ministres el 18 de febrer i aquest dimecres una majoria de diputats l’han rematat. «Avui, més que mai, dret a la salut», ha afirmat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, abans de la votació, en un Congrés dels Diputats pràcticament buit davant de l’actual pandèmia. El Govern de coalició del PSOE i Unides Podem liquida així una de les herències de la reforma laboral del PP del 2012.

L’article 52.D habilitava fins a la seva derogació que les empreses poguessin acomiadar un treballador que hagués acumulat baixes, tot i que fossin justificades, de manera intermitent i que superessin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius. Sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors assolís el 5% de les jornades hàbils o el 25% en quatre dels últims 12 mesos. En aquest supòsit, la companyia podia aplicar un cessament per motius objectius, cosa que equival a 20 dies per any treballat, la quantia mínima per llei. Actualment, els treballadors que concatenin baixes poden ser acomiadats, tot i que això hagués de ser tramitat com un acomiadament improcedent i augmenta la indemnització a percebre pel cessat a 33 dies per any treballat.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«Hem complert», ha afirmat la ministra Díaz des de la tribuna d’oradors. Perquè la supressió del 52.D era una de les promeses electorals d’Unides Podem i un dels primers punts de l’acord programàtic del Govern de coalició. Ja que aquesta mesura, amb un ús limitat durant anys per la majoria d’empreses, va saltar a la primera línia mediàtica l’octubre del 2019, quan el Tribunal Constitucional ho va avalar explícitament. 

El reial decret aprovat pel Govern al febrer i validat aquest dimecres pel Congrés aposta per la via més garantista per al treballador, perquè suprimeix per complet el 52.D i no retrocedeix a la legislació prèvia a la reforma laboral del PP del 2012. Quan, sota mandat del PSOE, regien els requisits per a l’acomiadament per l’acumulació intermitent de baixes, però els condicionava a uns índexs d’absentisme col·lectius en les empreses. Referent a això, la ministra d’Unides Podem ha citat una intervenció de l’expresident socialista Felipe González  «Aquí es tracta de consagrar a l’Estatut dels Treballadors el pecat original: si pequen una sèrie de treballadors, han de pagar tots els treballadors restants», segons ha recordat la minsitra.