30 maig 2020

Anar al contingut

lluita contra el coronavirus

El BCE desinfla les primes de risc i dona marge als governs per gastar

El nou programa de compres del deute rebaixa la prima espanyola dels 150 als 110 punts bàsics

Els analistes aplaudeixen la mesura però adverteixen que fa falta més despesa pública i persisteix la incertesa

Pablo Allendesalazar / Agustí Sala

El BCE desinfla les primes de risc i dona marge als governs per gastar

Francisco Seco

Objectiu complert, almenys ara per ara. La decisió del Banc Central Europeu (BCE) d’aprovar d’urgència dimecres a la matinada la compra de 750.000 milions d’euros addicionals de deute públic i privat ha aconseguit desinflar aquest dijous les primes de risc dels països més afectats pel coronavirus. Així, l’autoritat monetària ha esmenat l’error inicial de la seva presidenta, Christine Lagarde, en la seva reacció a la crisi sanitària i ha aconseguit suavitzar el temor dels inversors a l’efecte dels programes de despesa anunciats pels Governs en els comptes públics, donant marge als països de l’euro per combatre l’impacte econòmic de la pandèmia amb polítiques fiscals extraordinàries.

Les primes de risc del deute sobirà recullen el diferencial de l’interès del bo a 10 anys d’un país respecte a l’alemany de referència en les compravendes entre els inversors privats i suposen un indicador del risc d’impagament a ulls del mercat. L’espanyola va pujar dijous fins als 148 punts bàsics, mentre que la italiana va arribar als 268 punts bàsics, després dels dubtes generats pel BCE durant els últims dies sobre la seva capacitat i compromís d’actuar i després de l’aprovació de plans de xoc pels diferents executius nacionals. La sorprenent intervenció de l’organisme han permès aquest dijous rebaixar-les notablement als 112 i 195 punts bàsics, respectivament, però encara lluny dels 67 i 163 punts bàsics en què estaven a l’inici de l’any.

Prova de la importància del pas fet pel BCE és que ha obtingut l’aplaudiment unànime de presidents com els d’Espanya, Pedro Sánchez; França, Emmanuel Macron; i Itàlia, Giuseppe Conte; així com de mandataris europeus com el president del Consell Europeu, Charles Michel; el president del Parlament comunitari, David Sassoli; o el comissari Paolo Gentiloni. «Confesso que ahir va ser un dia tremendament tens als mercats de deute públic i estàvem tots pendents de si el BCE prenia una decisió contundent. Així ha sigut i jo crec que respon clarament a la necessitat del moment», ha admès la vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño.

Subhasta positiva

El Tresor, de fet, ha col·locat 5.040 milions d’euros de deute amb un increment dels interessos previsible en el context actual, però inferior al que hagués resultat si no hagués actuat el banc central, i amb una bona demanda del doble del que s’ha ofert. Tot i que el BCE no compra directament en les subhastes de deute els Estats, sí que ho fa amb la que està en circulació entre inversors privats i això es trasllada a les emissions primàries. Ara que els països han d’emetre més deute per finançar les seves mesures contra la pandèmia, resulta crucial que el banc central hagi garantit que hi haurà demanda per a aquests títols gràcies als seus programes d’adquisicions (1,1 bilions d’euros l’any en total). 

Els analistes han aplaudit també de forma àmpliament majoritària la decisió del BCE, però matisen que no n’hi ha prou. «Benvinguts els paquets de mesures nacionals, que comencen a ser contundents. Benvingut el BCE, que ha corregit ràpid el seu error inicial, quan en la crisi financera anterior va trigar anys a reaccionar. Però farà falta un gran bazuca fiscal europeu que permeti que els països no suportin tota la càrrega, esperem que això no sigui un senyal que no s’aprovarà. I també es precisa una coordinació internacional més gran al G-20, perquè si uns països en sortim abans i uns altres després, l’economia seguirà afectada”, adverteix Santiago Carbó, director d’estudis financers de Funcas.

Per la seva banda, Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i exconseller del Banc d’Espanya, destaca que s’ha optat per una solució ortodoxa per combatre crisis financeres, però alerta que hi ha el dubte de si servirà per pal·liar els efectes extraordinaris d’una emergència sanitària, informa Agustí Sala. «Hi ha moltes incerteses sobre les conseqüències que pot tenir aquesta pandèmia. No sabem, ningú ho sap, si les solucions convencionals serviran», precisa. A més, remarca que inundar el mercat de liquiditat, com s’ha fet, té uns efectes immediats però a la llarga pot produir problemes, fent referència a les possibles bombolles en el valor de certs actius.

Efectivitat limitada

D’altra banda, el degà del Col.legi d’Economistes de Catalunya, Anton Gasol, afirma que la mesura del BCE va en la bona direcció, però, segons el seu parer, hauria de ser directa. En definitiva, que en comptes que el banc central compri deute, els recursos previstos anessin directament a les entitats públiques, per exemple, a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per impulsar l’activitat o al Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb el compromís de tornar-ho. D’aquesta forma, defensa, s’evitaria  que, a la llarga, les primes de risc es tornin a eixamplar. A més, afirma que els 750.000 milions no seran suficients, com segons la seva opinió demostra que els Estats Units hagin posat dos bilions sobre la taula. El principi que hauria de regir, assegura, és el de «fer tot i més» i que fos l’eurozona la que liderés la situació mutualitzant l’esforç. Si no és així, manté, caldrà redoblar els recursos més endavant i en pitjors condicions.

Les borses no han reaccionat de forma tan positiva com les primes de risc perquè la mesura del BCE va destinada a garantir que les empreses i els Estats es puguin finançar, mentre que és paper de la política fiscal esmorteir el cop pel que fa a la demanda i, per tant, els beneficis empresarials. El Bank of America ha previst aquest dijous una recessió de l’eurozona aquest any de l’1,7% i de l’1,9% a Espanya. «Els mercats ja estan fixant preus en un escenari de creixement molt negatiu, els inversors continuen liquidant les tinences mentre persisteixen els temors d’una recessió global prolongada», ha explicat Esty Dwek, de Natixis, abans d’afegir que «les mesures actuals ajudaran a evitar el pitjor dels escenaris, tot i que la recuperació en forma d’U serà lenta.»