avís

S&P alerta de riscos si es deroga la reforma laboral

L'agència de qualificació només veu positius els canvis que incideixin a reduir la precaritat i la temporalitat

Placa de Standard & Poor’s a la seu de l’agència a París.

Placa de Standard & Poor’s a la seu de l’agència a París. / IAN LANGSDON (EFE)

3
Es llegeix en minuts

L’agència S&P Global Ratings ha advertit que derogar completament les reformes laborals adoptades a Espanya durant els últims anys per tornar a un escenari semblant al del 2009 o el 2010 «seria perjudicial» per a la nota de solvència d’Espanya, tot i que ha assenyalat que els canvis poden tenir «un efecte positiu», si se centren a reduir la precarietat i la temporalitat.

«Si la derogació de la reforma laboral ens torna a l’estructura del 2009 o el 2010, seria negatiu, però si es redueix la precarietat laboral, l’atur juvenil o el de llarga durada podria resultar positiu, ja que d’aquesta manera milloraria el potencial de creixement de l’economia», ha assenyalat Marko Mrsnik, responsable del ràting sobirà d’Espanya a S&P Global.

«Si vol dir tornar a la situació d’abans, amb una derogació completa, seria perjudicial per al ràting, però si es tracta d’aportar solucions als problemes estructurals del mercat de treball, que són molt importants, això seria una cosa positiva, perquè tornaria la confiança al consumidor i també pujaria el potencial de creixement, que actualment es calcula entorn de l’1,5%», ha afegit l’analista.

En aquest sentit, Mrsnik ha precisat que un dels aspectes claus de la reforma laboral a Espanya ha sigut portar la negociació col·lectiva a l’àmbit de les empreses, i per això considera que si es tornés a portar a nivells més elevats «seria un pas enrere».

S&P Global preveu que el PIB d’Espanya creixerà aquest any un 1,7%, tres dècimes menys que el 2019, i es desaccelerarà un 1,6% el 2021, cosa que confirma els seus pronòstics del mes de setembre passat, després que la qualificadora de riscos pugés el ràting d’Espanya fins a ‘A’ amb perspectiva estable. D’aquesta manera Espanya continuarà creixent per sobre de la mitjana de l’1% i de l’1,2% prevista per a aquest any i el següent, respectivament, per a la zona euro.

No obstant, al contrari del que han projectat la resta de les principals economies de la zona euro, per a les quals S&P Global augura un repunt a partir d’aquest any, Espanya mantindrà una tendència estable de creixement com a conseqüència de la maduresa del cicle de creixement.

El creixement espanyol s’havia mantingut bastant al marge de la desacceleració general gràcies al consum intern impulsat per la pujada de salaris i les pensions, «però l’economia espanyola s’està desaccelerant per la maduració del cicle»; és una cosa normal, s’està acostant al seu potencial, ha explicat Mrsnik, per a qui serà necessari resoldre els problemes estructurals de l’economia per elevar aquest potencial de creixement de cara al futur.

Erosió de la credibilitat

D’altra banda, l’expert ha lamentat que a Espanya «s’ha perdut molt de temps», particularment en la consolidació fiscal, on no s’ha avançat tant com prometien els diferents governs dels últims anys, que només van complir les seves metes de dèficit el 2016 i el 2017, cosa que ha provocat «una erosió de la credibilitat» d’Espanya.

«Espanya no és l’únic país que ha perdut credibilitat a l’incomplir les metes de consolidació, però tenia més credibilitat fa deu anys sobre la seva capacitat per mantenir l’estabilitat», ha advertit Mrsnik, afegint que la recuperació espanyola s’està recolzant sobre factors cíclics en la part dels ingressos.

«Si es registressin desviacions molt negatives del dèficit influiria en el ràting», ha conclòs.

Notícies relacionades

En aquest sentit, S&P Global pronostica que el dèficit d’Espanya se situarà el 2020 al voltant del 2%, molt per sobre dels objectius previstos, a falta de conèixer la política pressupostària del nou Govern, cosa que anticipa una reducció lenta de la ràtio d’endeutament sobre el PIB.

La qualificadora de riscos ha remarcat que un possible retard en l’aprovació dels comptes del Govern