La banca es planteja una retallada de despeses de fins a 14.000 milions

Els bancs són des del 2016 en una «travessia del desert», com va qualificar-ho llavors José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia. Per a un lector casual pot ser sorprenent tenint en compte elsbeneficis multimilionarisque venen reportant. Però el cert és que els baixos tipus d’interèsque des d’aleshores impulsa elBanc Central Europeu (BCE)per reactivar l’economia de l’euro han provocat unproblema de rendibilitatal sector financer. Per compensar-ho, les entitats s’estan plantejant una forta retallada addicional de despeses a curt i mitjà termini, que en el cas més extrem superaria els14.000 milions d’euros.

Una de les ràtios més importants de la banca és la d’eficiència, que mesura la relació entre elsingressosque els aporta el seu negoci ordinari i lesdespesescorrents que suporten per prestar els seus serveis. El juny es va situar en el54,29%, és a dir, que a les entitats els va costar de mitjana 54,29 euros ingressar cada 100 euros durant el primer semestre. La dada continua estant entre les millors de la Unió Europea, però el 2007, just abans de l’esclat de la gran depressió, estava en un44,7%, molt més positiva.

Darrere d’aquest fort deteriorament hi ha l’ensorrament dels seus ingressos. D’una banda, l’esclat de la bombolla ha fet que elvolum de crèdithagi descendit amb molta força (el35,9%en empreses i famílies des del 2008). A més, els préstecs vius sónmenys rendiblesa causa de la caiguda dels tipus i les entitats no s’han atrevit a compensar-ho cobrant als seus petits clients pels dipòsits per por de perdre’ls. Paral·lelament, els costos s’han reduït, però molt menys (un 9,9% en el mateix període).

Diferències d’abast

L’últim paquet de mesures extraordinàries aprovades pel BCE el setembre per combatre la desacceleració ha portat els banquers a la convicció que ha arribat l’hora de plantejar-seajustar més en les despeses que han fet en els últims exercicis. La discrepància està en el seu abast.

Elconseller delegatd’un banc mitjà opina que la ràtio d’eficiència ha de baixar a una xifra entre el40% i el 42%. Un consultor especialitzat a assessorar entitats financeres estima que s’hauria de reduirfins al 45%. I dos consellers delegats d’un dels bancs espanyols més grans i d’una entitat regional argumenten que és massa ambiciós, i que l’objectiu ha de serentorn del 50%.

Però tots coincideixen que pel costat dels ingressos hi ha poc a fer a causa dels tipus oficials. Suposant que aquesta partida continués estable, els ajustaments que estimen necessaris aquests executius ascendirien aentre 14.600 i 4.300 milionsd’euros, cosa que suposaria una retallada de la seva base de despeses d’entre el 26% i el 8%(tenint en compte les dades del primer semestre i anualitzant-los).

Marge malgrat la retallada

Des dels màxims del 2008, el nombre d’empleats de la banca a Espanya s’ha reduït el 32,7%, fins als 187.182 amb què es va tancar l’any passat, mentre que eld’oficines s’ha retallat el 44,2%, fins a les 25.759 del juny passat. No obstant, el país continua presentant una de les ràtios més altes del món desucursals en relació amb la seva població: 58,56 per cada 100.000 adults, per això encara hi ha marge per reduir-la.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Les retallades de despeses, en qualsevol cas, no són fàcilsde dur a terme. D’una banda, enrareixen lesrelacions laboralsa les empreses perquè suposen mesures traumàtiques com el tancament d’oficines i la sortida de treballadors de la xarxa comercial i els serveis centrals. Però a méscosten dinersper conceptes com les indemnitzacions, amb la qual cosa a curt termini té un efecte negatiu en l’eficiència.

Lesautoritats bancàries, en qualsevol cas, les enfoquen en aquesta direcció. TantAndrea Enria, president del Mecanisme Únic de Supervisió del Banc Central Europeu (BCE), comMargarita Delgado, subgovernadora del Banc d’Espanya, han instat aquesta setmana a Madrid a «enfocar-se en l’eficiència» de despeses, a més d’apujar els preusper recollir tots els costos dels productes i serveis i plantejar-sefusions.