Draghi adverteix d'un debilitament prolongat de l'economia de l'euro

«El risc més gran per a la zona euro és la debilitat de l’economia». El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha destacat aquest dijous que les últimes dades econòmiques disponibles «indiquen un debilitament econòmic més prolongat de l’economia de la zona de l’euro». En la roda de premsa després del Consell de Govern del BCE, última que presideix, Draghi ha afirmat que persisteixen «importants riscos a la baixa» per al creixement i que les pressions inflacionistes són febles.

Aquesta és la principal raó per la qual el Banc Central ha decidit mantenir sense variació els tipus d’interès aplicables a les operacions principals de finançament, la facilitat marginal de crèdit i la facilitat de dipòsit. D’aquesta manera, es mantindran sense variació en el 0,00%, el 0,25% i el -0,50%, respectivament. En el comunicat oficial publicat després de la reunió mantinguda aquest dijous, l’última que presideix Mario Draghi abans de cedir el càrrec a Christine Lagarde, el Consell de Govern ha destacat que espera que els tipus d’interès continuaran en els nivells actuals, o en nivells inferiors, fins que observi una convergència sòlida de les perspectives d’inflació fins a un nivell prou pròxim, tot i que inferior, al 2%, i l’esmentada convergència s’hagi reflectit de manera consistent en l’evolució de la inflació subjacent.

En aquesta reunió hi va ser present la nova presidenta de l’organisme, però, segons va explicar Draghi, no va prendre part en les discussions del dia. «No necessita consells. Sap què ha de fer i té un llarg camí per fer», va respondre Draghi als periodistes que li van insistir sobre quin consell donava a la seva successora per exercir el càrrec. 

Un vegada més, Draghi va fer una crida als governs de la zona euro que utilitzin la política fiscal per contribuir a una millora del creixement. Als governs que tenen marge perquè l’apliquin, i als que no tenen tant de marge perquè posin en marxa les reformes estructurals que els permeti millorar-lo. «És clar que la política fiscal ajuda a aconseguir de manera més ràpida els objectius de la política monetària. Si algú vol veure una pujada més ràpida dels tipus d’interès, les polítiques fiscals han de ser més actives», va defensar Draghi.  

Defensa dels tipus baixos

El responsable del BCE va defensar que els tipus d’interès negatius són positius per a la zona de l’euro perquè «estimulen el creixement» i contribueixen a crear ocupació. No obstant, el president sortint del BCE va reconèixer que poden tenir efectes secundaris i que per això van decidir al setembre introduir un sistema de dos trams i eximir una part de l’excés de les reserves mínimes del pagament de la taxa d’interès als dipòsits.

El Consell de Govern del BCE reitera la necessitat que la política monetària sigui molt expansiva durant un període de temps prolongat per recolzar que la inflació pugi a mitjà termini.

El Consell de Govern ha ratificat, així mateix, la decisió adoptada en la reunió de setembre de reprendre les compres d’actius a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros a partir de l’1 de novembre. Els responsables de la política monetària europea esperen que aquestes compres continuïn durant el temps que sigui necessari «per reforçar l’impacte acomodatici dels seus tipus oficials i que finalitzin poc abans que comencin a pujar els tipus d’interès oficials del BCE».

El Consell de Govern preveu continuar reinvertint íntegrament el principal dels valors adquirits en el marc del programa de compra d’actius que vagin vencent durant un període prolongat després de la data en què comenci a pujar els tipus d’interès oficials del BCE.

Economia a la baixa

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La decisió del BCE, com ja va passar al setembre, es veu influïda per l’alentiment de l’economia europea. Una situació que sembla estendre’s a l’arrencada del quart trimestre, segons la lectura preliminar de l’índex compost de gerents de compres (PMI), que s’ha situat a l’octubre en 50,2 punts, davant els 50,1 del mes anterior, llastat per la recessió del sector manufacturer i el tebi creixement del sector serveis, segons les dades publicades per IHS Markit. L’índex d’activitat del sector manufacturer es va mantenir en 45,7 punts, per sota del llindar de 50 enters, que separa la recessió de l’expansió, mentre que el PMI del sector serveis va millorar a 51,8 des de 51,6 punts al setembre.

«L’economia de la zona euro va començar al quart trimestre de l’any gairebé sumida en la paralització», va declarar Chris Williamson, economista en cap d’IHS Markit, per a qui la dada suggereix un augment del PIB de poc menys del 0,1%. «La desacceleració del sector manufacturer continua sent la més implacable des del 2012 i continua propagant-se cap al sector serveis, que a l’octubre va registrar el menor augment de les noves comandes de gairebé cinc anys», va afegir.